La Inspecció General de Foment i la Direcció General de Funció Pública confirmen que la condició d’empleat públic no és un fet que eximeixi del requisit de col·legiació per a l’exercici de la professió regulada de la Enginyeria de Camins, Canals i Ports.

El director general de Funció Pública informa que:

“… S’entén que en l’àmbit de les Administracions Públiques i sota la condició de funcionari o una altra classe d’empleat públic només es podrà exercir una” professió col·legiada “sense estar col·legiat quan una norma amb rang de llei dictada per l’Estat així ho permeti , en cas contrari, quan el legislador estatal no estableixi aquesta exempció, a la llum de la doctrina constitucional (STC 3/2013, de 17 de gener i 63/2013, de 14 de març) l’exercici d’aquestes professions implicarà la necessitat de estar incorporat com a exercent en el corresponent Col·legi professional, sense que l’existència d’una relació funcionarial eximeixi del compliment d’aquest requisit. ”
Resulta per això, com ha confirmat el Tribunal Constitucional en nombroses sentències (STC 3/2013; 50/2013; 123/2013; 150/2014 i 229/2015), que l’obligació de col·legiació obligatòria vigent en el moment d’aprovar la Llei 25/2009 (coneguda com a “Llei Òmnibus”) continua vigent de forma universal sense distingir entre l’exercici privat de la professió i el seu exercici al servei de les administracions públiques. En aquest sentit, la col·legiació per a l’exercici de la professió d’Enginyer de Camins, Canals i Ports, inclòs el seu exercici en règim de dependència funcionarial o laboral al servei de les administracions, és, a dia d’avui, obligatòria i això d’acord amb el següent:

1. La Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals, en la redacció que en fa la Llei 25/2009, estableix:
“3.2. Serà requisit indispensable per a l’exercici de les professions estar incorporat al col·legi professional corresponent quan ho estableixi una llei estatal. …] ”

2. La Llei 25/2009 de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici (l’anomenada Llei Òmnibus) estableix el manteniment de les obligacions de col·legiació vigents fins a l’aprovació d’una nova llei que expressament ho reguli. Així estableix:

“Disposició Transitòria quarta. Vigència de les obligacions de col·legiació
En el termini màxim de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern, prèvia consulta a les comunitats autònomes, ha de remetre a les Corts Generals un projecte de llei que determini les professions per a l’exercici és obligatòria la col·legiació.
Aquest Projecte haurà de preveure la continuïtat de l’obligació de col·legiació en aquells casos i supòsits d’exercici en què es fonamenti com a instrument eficient de control de l’exercici professional per a la millor defensa dels destinataris dels serveis i en aquelles activitats en què es puguin veure afectades, de manera greu i directa, matèries d’especial interès públic, com poden ser la protecció de la salut i de la integritat física o de la seguretat personal o jurídica de les persones físiques.
Fins a l’entrada en vigor de l’esmentada Llei, es mantenen les obligacions de col·legiació vigents. ”

Aquesta llei que revisarà, per al futur, les professions per a l’exercici serà obligatòria la col·legiació encara no s’ha dictat.

3. Els Estatuts del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, aprovats el Reial Decret 1271/2003 (BOE 22/10/2003), dictats a l’empara de la Llei de Col·legis Professionals abans de la seva reforma, establien i segueixen establint, en el seu article 11, que “Serà requisit indispensable per a l’exercici de la professió d’Enginyer de Camins, Canals i Ports la incorporació al Col·legi com a col·legiat”.

Tot això fa concloure que els Enginyers de Camins, Canals i Ports al servei de l’Estat, de les Comunitats Autònomes i de les Entitats Locals, que exerceixen la professió i realitzen actes tècnics facultatius, han d’estar necessàriament col·legiats al Col·legi d’Enginyers de Camins, canals i Ports.