Palma, 11 d’abril de 2019.- La Demarcació de Balears del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports ha prosseguit avui horabaixa les negociacions davant les eleccions generals, europees, autonòmiques, insulars, i municipals traslladant al candidat de Més a batle de Palma, Antoni Noguera, i a Neus Truyols els temes que més preocupen el col·lectiu i el model de ciutat que tenen per al col·lectiu.
En una reunió presidida pel vicedegà Antonio Luengo i a la qual ha assistit també el vocal Antonio Ginard, a més del secretari Alejandro Asensi, i altres col·legiats, els candidats han anat responent als temes exposats pel Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Balears. Més ha resumit el seu model de ciutat en un document que ha compartit amb el CICCP i es pot consultar prement sobre l’enllaç: ModelCiutatMesPalma2019-2023
Entre els temes estudiats, es troben la prioritat que tendran les inversions en els pressuposts respecte a la despesa social i al pagament de deute; el percentatge del pressupost que es compromet almenys a destinar-lo a inversió; els mecanismes per a finançar noves inversions; els tipus d’inversions en infraestructures que considera prioritàries; les solucions per a la dependència energètica; les solucions per a la gestió de residus una vegada gairebé aconseguida la capacitat màxima d’incineració; la limitació de trànsit de vehicles a Formentera i altres localitats; les prioritats en matèria portuària; els models per al Port de Palma, i el de Sant Antoni; la possibilitat que els ports d’Alcúdia i Portocristo s’adeqüin al trànsit de creuers i passatgers de línies regulars; les fórmules per a reduir la pèrdua d’aigua de la xarxa, en molts municipis major al 40%; les prioritats en el transport ferroviari; el posicionament sobre unir Palma amb Aeroport i Llucmajor; el posicionament sobre la línia a Son Espases; l’increment d’altures en edificis per a augmentar l’oferta d’habitatge i fer-la més accessible a la classe mitjana; la implantació de les noves tecnologies en les infraestructures viàries; la implantació de radars en els llits fluvials; les actuacions per a solucionar l’abocament d’aigües residuals a la mar i evitar el perjudici al principal sector econòmic de Balears; la possibilitat de traspàs de competències de Recursos Hídrics als “Consells” insulars, i les propostes per a un nou Pla Director de Carreteres.
Altres temes que també s’han traslladat són la necessitat de més Enginyers de Camins, Canals i Ports en llocs de direcció de l’Administració, ja que es troba al servei públic en tots els nivells de jerarquia administrativa allí on hi ha territori i infraestructures per al desenvolupament de la població; la necessitat de destinar més recursos tècnics de l’administració a l’ordenació-gestió-execució de la part pública del sòl; l’encaix dels Enginyers de Camins, Canals i Ports en el desenvolupament de les ciutats intel·ligents, la mobilitat sostenible, l’habitatge, l’ordenació de la indústria turística i la seva intervenció sobre el territori, modernització dels equipaments i infraestructures públiques a la recerca de l’eficiència, digitalització de l’administració (Metodologia BIM Dóna 15 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014) i els seus processos constructius; la previsió d’inversió en ordenació, gestió, i execució; la previsió d’un increment d’Enginyers de Camins, Canals i Ports en l’elaboració de Lleis, Reglaments, Plans, etc., seria necessari comptar amb més ICCP en l’elaboració de les normes, doncs, per exemple, és possible que el PGOU d’Eivissa no s’aprovi a causa d’una deficient justificació sobre la suficiència de recursos hídrics de l’illa; la conscienciació sobre la millora que comportaria tenir en compte la versatilitat dels ICCP en diferents llocs de l’administració; la previsió de l’augment de la dotació tècnica des del Govern, fins als Ajuntaments, i la possibilitat de finançar un estudi de la Universitat Politècnica de València (valorat en 140.000 euros, amb possibilitat de finançament d’un 20% per part del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports) per a implantar mesures que evitin o minimitzin la possibilitat de noves catàstrofes en els nuclis de població pròxims a llits.
El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, com a Corporació de Dret Públic encarregada de la interlocució entre els professionals de l’enginyeria de Camins, Canals i Ports i els poders i Administracions Públiques, s’ha dirigit als partits polítics amb activitat en el conjunt d’Illes Balears que segons el Centre de Recerques Sociològiques (CIS), adscrit al Ministeri de Presidència del Govern d’Espanya, obtindran representació en les pròximes cites electorals. Mitjançant aquest procés, la Demarcació vol posar en valor la professió, que des del segle XIX a través d’enginyers de camins, canals i ports com Emili Pou Bonet, Eusebi Estada Sureda, Pere Garau Canyelles, i Antonio Parietti i Coll, i diversos centenars més, han fet possible, al costat de l’esforç públic i privat, la transformació d’Illes Balears en una destinació turística que disposa d’infraestructures de primer nivell.
