HISTÒRIA DE LA DEMARCACIÓ

El nostre company Rafael Soler, que ha viscut de prop la gènesi de la nostra demarcació, ha tingut l’amabilitat d’escriure-la perquè quedi constància.

Des d’aquí volem agrair el seu treball en nom de tots els enginyers de camins de Balears.

 

GÈNESI I EVOLUCIÓ DE LA CORPORACIÓ DELS ENGINYERS DE CAMINS, CANALS I PORTS A BALEARS.

Tot i que els enginyers de camins, canals i ports, com facultatius formant un col·lectiu de l’Administració de l’Estat, no apareixen formalment fins a ser creats per Real Ordre de 12 de juny de 1799 (i s’ha de fer l’excepció que els ports i fars no s’incorporen fins a la Reial ordre de 18 d’agost de 1835) per ocupar-se de les obres públiques civils, les turbulències polítiques de les primeres tres dècades del segle XIX, fins a les acaballes del regnat del voluble Ferran VII, no permeten considerar afermada la professió, doncs en ser considerats els seus primers individus de tarannà liberal, eren mal vistos- quan no “impurificats” com llavors es deia per la classe política imperant durant les governances absolutistes.

El seu reconeixement corporatiu no es produeix fins a la promulgació del seu primer reglament orgànic per Reial Decret de 14 d’abril de 1836 quand tan sol existien uns trenta enginyers de variada procedència: uns formats en la primera escola de 1802, suprimida en 1808, altres pràcticament estampillats , sense acabar els estudis, alumnes de la segona escola (el trienni liberal de 1821-1823 no va durar prou per a graduar a cap en aquesta segona escola) i altres habilitats en certs arquitectes o militars. Aquesta iregular procedència s’interromp en entrar en vigor el reglament orgànic, ja amb l’exigència de procedir dels nous de la tercera i definitiva escola de 1834, sense perjudici de continuar en les obres públiques a càrrec seu, durant algun temps, altres diferents facultatius aliens al cos- però subjectes a la mateixa Direcció General- amb missions ja encomanades que passaven a ser pròpies del nou cos.

La seva actuació amb certa continuïtat i generalitat, a causa de les esmentades turbulències polítiques, no es produeix fins a mitjan segle XIX quan, a partir de 1839, amb els primers enginyers formats en la seva tercera i definitiva escola, es poden ia organitzar administrativament els definitius serveis de obres públiques de l’Estat Durant aquesta primera part del segle XIX i des de ja entrat el segle XVIII es venien atenent les obres públiques de forma puntual a títol individual – ia requeriment de les variades institucions al càrrec estaban- pels enginyers militars, fins al segle XVII i, ja institucionalment en el XVIII, creat el cos per Real Ordre de Felip V de 17 d’abril de 1711; més tard, en les dels ports, també pels facultatius de l’Armada, creats per Reial Ordre de Carles III de 24 de desembre de 1770.

Les Direccions (més tard anomenades delegacions o direccions) d’Obres Públiques, es disposen per R. D de 28 de desembre de 1847 per districtes no provincials; més tard s’augmenta el nombre de districtes- i entre ells l’específic de Balears- per RD de 28 de setembre de 1853. La seva extinció, d’acord amb el seu primer concepte, es va produir, després de l’adveniment de l’Estat de les Autonomies, per RD de 9 d’octubre de 1985. Les obres del port de Palma van motivar l’avançament d’Antonio López i Montalvo- de la primera promoció de la definitiva escola, de 1939, desplaçat des de Barcelona a 1846- a la primera Prefectura pròpia de les Balears. L’esperit corporatiu -amb tots els enginyers funcionaris- venia donat per la seva pertinença al cos especial de l’Estat El primer enginyer de Balears format a l’escola del Ministeri definitiva va ser Emilio Pou Bonet, de la promoció de 1854, fill il·lustre de Palma.

EMILIO POU BONET, PROMOCIÓ DE 1854 (M). PRIMER ENGINYER DE CAMINS, CANALS I PORTS DE BALEARS DE L’DEFINITIVA ESCOLA DEL MINISTERI. FILL IL·LUSTRE DE PALMA. RETRAT DEL SALÓ DE SESSIONS DE L’AJUNTAMENT DE PALMA

Durant el dilatat període de temps en què de forma continuada l’escola del Ministeri formar als seus propis enginyers (1834-1957, el 1964 s’adscriu al Ministeri d’Educació Nacional) la simple pertinença al cos especial escalafonado- qual esdevenia, per ser norma general , amb els altres cossos de l’Administració Pública organitzats en el sigloXIX- sostenia la seva unió i disciplina amb subjecció a un reglament orgànic, amb rivets de caràcter militar, que acusaven l’origen dels primers integrants del col·lectiu. Aquesta pertinença va ser al principi i durant molt de temps el sol vincle de caràcter corporatiu com no podia ser d’una altra manera, donada la minsa plantilla, encara explicada a nivell nacional. Li serveix de llera, des de 1853, la Revista d’Obres Públiques, avui degana a Espanya en el seu gènere. No va ser mossa, per aquest sentir corporatiu, la divisió de parers, que no triga a presentar-se, entre partidaris d’un sol servei “ordinari” i els d’admetre el “especial”, al qual amb el temps van passant de mica en mica els prestadors de servei a l’Administració Institucional

A les Balears es van organitzar els serveis amb un col·lectiu que, durant el segle XIX, no va superar a la província els quatre enginyers.

Ja en la segona meitat del segle XX a l’estendre l’Administració Institucional, i poc abans de la desaparició del sistema centralitzat, són dotze els enginyers en l’Administració (cinc a Palma a la Prefectura d’Obres Públiques, un a Maó i un altre a Eivissa dependents d’aquesta Prefectura, tres a la Junta d’Obres del Port de Palma i dos a la Diputació. Però sempre tots depenen corporativament del Cap d’Obres Públiques, al qual la llei reserva certes competències administratives genéricas- especialment les de la Subsecretaría- i és qui dirigeix ​​les actuacions corporatives. Després d’un breu primer període d’ubicació física del Servei d’Obres Públiques en el Govern Civil (en avui desaparegut edifici del carrer de Brondo), la Prefectura s’estableix al carrer de Sant Gaietà nº 16, més tard al carrer del Temple nº 5 i, en les seves acaballes, en edifici propi, al carrer de Miquel Santandreu nº 1 en l’ampit de la terrassa encara campeja, a la façana de l’Avinguda, l’escut o emblema.

Ni un sol enginyer prestava servei en els ajuntaments els que, per a comeses específiques de direcció facultativa, recaptaven auxili de la Diputació en cas de necessitar-ho. La celebració corporativa més sonada era la del patró Sant Diumenge de la Calçada en què el Cap d’Obres Públiques, amb invitació a les autoritats- com era norma comuna en similars celebracions – i nodrida assistència d’individus dels altres cossos d’Obres Públiques, s’encarregava una missa a l’església de Sant Franciscodisponiendo sobre l’altar, en els últims anys, un quadre del Sant pintat pel col·lega Antonio Parietti- seguida per un dinar en cada cos. Aquesta tradició se segueix avui dia, desproveïda de les seves connotacions religioses, pel Col·legi.

CAPS, DELEGATS O DIRECTORS PROVINCIALS D’OBRES PÚBLIQUES DE BALEARS DES DE LA SEVA CREACIÓ PER R. D. DE 28 DE SETEMBRE DE 1853 FINS A LA SEVA EXTINCIÓ PER R. D. DE 9 D’OCTUBRE DE 1985

Les grans empreses d’obres públiques no apareixen a les Balears d’una manera continuada fins a mitjan segle XX sent digna d’reseñar- com a fita de la seva implantació- la iniciació de l’obra del dic de l’Oest de Palma per Dragados i Construccions en 1940, que va durar 20 anys, amb els seus propis enginyers, també necessàriament formats a l’escola del Ministeri a Madrid, però en situació d’excedència. Aquesta entrada en escena de les grans empreses i la ja no llunyana i ràpida desaparició de la preponderància del nombre d’enginyers de l’Administració sobre el de les empreses, tant constructores com de consultoria, produiria una pèrdua d’aquell esmentat esperit corporatiu que donava l’adscripció de la seva major part al ministeri. Contribueixen a la seva ulterior pràctica extinció total la subsegüent proliferació de les escoles, la fragmentació dels serveis en quatre administracions, una activitat molt més generalitzada en empreses o exercici lliure i, sobretot, la minsa minoria resultant de funcionaris de l’Estat en el nou col·lectiu .

A principis del segle XX, en què el nombre d’enginyers sortits de l’Escola ja rondava els nou-cents, es produeix un corrent associativa amb l’objectiu de defensar com a col·lectiu els interessos professionals i personals i de crear una associació de dret privat per representar els seus membres i fomentar la seva unió i col·laboració. Sorgeix així, amb caràcter nacional, la “Associació d’Enginyers de Camins, Canals i Ports” constituïda formalment el 17 de gener de 1903, que perdura en l’actualitat formant part, amb la resta d’associacions de les enginyeries, del “Institut de la Enginyeria d’Espanya “. S’organitza en els seus inícis per zones geogràfiques, una d’elles a Balears, i com a la sazón- i durant gran part del sigloen els associats concorria la condició de funcionaris de l’Estat durant un temps no va poder deixar d’influir aquesta circumstància en la gestió de l’Associació recaient de fet la Direcció de Zona en el Cap d’Obres Públiques i l’ofici de Secretari de la zona en l’enginyer més modern.

Ja en començar la segona meitat del segle XX no es podia sostenir aquesta organització corporativa doncs bona part dels enginyers sortits de l’escola del Ministeri sol·licitaven l’excedència voluntària per prestar servei a empreses o per a exercir lliurement la professió, amb cada vegada major demanda com conseqüència d’una creixent activitat en les obres públiques i un accelerat desenvolupament de les empreses. D’altra banda s’albira la peremptòria necessitat de l’existència de titulats en l’enginyeria civil aliens a l’Administració d’Obres Públiques per a exercir com a professionals lliures.

Que potser va ser el notori abús de la situació de “excedent”, per exercir lliurement la professió- amb la mateixa denominació d’un títol que havia adquirit prestigi- el que va induir a la solució adoptada per resoldre la qüestió, substituint simplement la tradicional escola del Ministeri per una altra en la Universitat i remetre l’ingrés en el Cos especial de l’Administració a un procés selectiu independent entre els nous enginyers formats a la Universitat als que interessés exercir de funcionari, i això amb independència d’incloure certes matèries específiques en les proves selectives. No va ser així la solució adoptada a França, en cas semblant, on es mantuvieron- i encara permanecen- juntament amb els enginyers civils universitaris, els de “ponts et chausèes” creats al segle XVIII per als serveis de l’Estat, l’escola es va prendre com a pauta per a les primeres espanyoles del segle XIX.

Procliu ia la situació de l’exercici professional a regular la lliure activitat enginyeril és la pròpia Associació d’Enginyers de Camins, Canals i Ports qui sol·licita del Ministeri d’Obres Públiques la constitució d’un col·legi professional en forma anàloga a com es trobava ja establert per a altres professions , i per Decret de 26 de juny de 1953 es va s’autoritza la seva constitució com a Corporació d’interès públic. En el preàmbul del decret es deixa sentir l’esperit corporatiu dels seus impulsors funcionaris al aconsellar “al sosteniment d’una unió i disciplina en el Cos d’Enginyers de Camins, Canals i Ports per conservar en tot moment el nivell cultural i moral precís per a l’exercici de les seves funcions “quan ja es consideraran ‘en franca contradicció! – que en un futur pròxim els enginyers han de sortir d’una nova escola sense tenir dret a l’ingrés en el Cos de l’Estat, o sigui, en la pràctica, no nexe algun entre si, excepte aquells que, un cop superat el procés selectiu, obtinguin plaça a l’Administració. S’atribueix doncs al Col·legi certa funció d’unió, similar a l’exercida fins llavors per la pertinença al cos, en aquells que ja no pertanyen a ell.

Constituït el Col·legi és ressenyable la tasca desenvolupada per a la seva organització pel seu primer president Jose Mª Aguirre i Gonzalo, professor de l’Escola i President de l’empresa Agromán i de Banesto, La marxa del Col·legi s’inicia amb uns Estatuts generals aprovats per Ordre Ministerial de obres Públiques de 22 de desembre de 1954 que contemplen una organització centralitzada amb òrgans de direcció i administració constituïts per un Consell d’Administració i un Comitè de direcció amb membres en part designats i en part elegits. La gestió s’encomana a un Director i a dos secretaris: un de Gestió i un altre d’Organització. Amb atribucions de sol auxili als òrgans centrals es creen 8 Delegacions Regionals i correspon Balears a la de Barcelona que engloba també les quatre províncies catalanes. Els Estatuts reserven el funcionament de les Delegacions regionals a un Reglament de Règim Interior.

Aquest Reglament és aprovat per Ordre Ministerial de 21 de maig de 1959 i, entre molts altres aspectes, regula efectivament les Delegacions Regionals a les quals dedica el capítol IV. També, en una àmplia interpretació del seu article 33, que dóna peu al nomenament d’uns representants o delegats dels òrgans colegiales- que no del Col·legi- s’estableixen els Representants provincials, figura expressament no institucionalitzada fins més tard amb el seu reconeixement per l’article 33 dels Estatuts aprovats per Reial Decret de 21 de setembre de 1979, però que ja s’estima llavors necessària per no deixar orfe al Col·legi d’interlocutor davant les corporacions i autoritats provincials o locals. Confirma aquell Reglament la inclusió de les Balears a la Delegació Regional de Barcelona ia la seva empara es nomena com a primer Representant Provincial de Balears a Mariano Pascual Fortuny que el Comitè de Direcció del Col·legi, en sessió de 25 d’abril de 1967, inclou en la relació de representants provincials.

MARIANO PASCUAL FORTUNY, PROMOCIÓ DE 1939 (M) PRIMER REPRESENTANT PROVINCIAL DES 1967 FINS 1973

Després de ser nomenat Delegat Provincial d’Obres Públiques, i al cap de cert temps, entén Mariano Pascual que convé al Col·legi separar l’exercici del seu càrrec al Ministeri de l’de Representant Provincial del Col·legi. Reuneix al col·lectiu en 10 de juliol del 1973 i, després d’haver demanat la seva prèvia acceptació com a candidat, proposa a Rafael Soler Gayà per substituir-la qual cosa és acceptat per unanimitat. En sessió celebrada pel Consell d’Administració del Col·legi el dia 25 d’octubre de 1973 es va accepta la proposta i s’acorda el nomenament.

En el Consell d’Administració de 24 d’octubre de 1973 es va s’aprova el “Reglament de Constitució, Organització i Funcionament de les Delegacions Regionals i Provincials del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports” amb vint normes i una disposició addicional; publicat en el Butlletí d’Informació d’Octubre de 1973, seria un instrument de gran eficàcia per al funcionament perifèric del Col·legi. Prevista ja en sessió del Comitè de Direcció de 21 de desembre de 1973 l’constitució de la Delegació de Balears, d’acord amb el Reglament abans indicat, el col·lectiu de les Balears en 23 d’abril de 1974 acorda que interín es constitueixi aquesta Delegació sigui Rafael Soler el vocal de les Balears a la Delegació Regional de Barcelona. Practicades d’acord amb l’esmentat Reglament les pertinents actuacions pel Comitè electoral, presidit pel Delegat Regional de Barcelona Jaume Sabater Albafull, es va procedir a l’elecció de Delegat de Balears així com de la seva Junta Assessora. Aquesta elecció és ratificada pel Consell d’Administració del Col·legi en sessió de 9 de desembre de 1975 i dit Delegat Regional procedeix a la constitució de la Delegació a Palma el 19 de desembre de 1975 amb els següents membres originaris:

Delegat Provincial .-
Rafael Soler Gayà

Junta assessora .-
Pels enginyers afectes a MOP: Miguel Ángel Llauger Llull
Pels enginyers d’Exercici lliure: Juan Cerdó Pons.
Pels enginyers d’empreses: Miguel Fiol Bauçà
Per Les últimes promocions: Miquel Vicens Ferrer

La primera sessió de la Junta Assessora té lloc el 23 de desembre de 1975 i es constitueixen quatre comissions, que, en bona mesura ha vingut sent la pauta posterior, urgint al Comitè de Direcció del Col·legi la realització d’un concurs per al nomenament de secretari i sense tardança es procedeix a això presentant quatre candidats triant la Junta a Joan Serra Vich qui inicia la seva actuació en 2 de març de 1976 i roman fins a la junta de 12 de gener de 1979 i després de la seva dimissió per motius professionals, és substituït després, en la de 8 de febrer següent, per Juan R.Cifre Díaz-Oyuelos. El vocal Miguel Vicens va presentar també la seva dimissió per motius professionals el 6 de juliol de 1979 i va ser elegit per substituir-Lluís Dicenta Ballester. Amb motiu d’haver estat nomenat delegat del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme presenta la seva dimissió Miquel Àngel Llauger el 3 de maig de 1978 i, obert el pertinent procés electoral, és elegit per substituir-José Mª González Ortea.

Quant a l’historial, des de llavors fins avui, del personal que ha servit al Col·legi en la primerament Delegació i després Demarcació, cal ressenyar que l’oficina va iniciar la andadura- amb certa sinergia del Grup de Ports de Balears a què estava destinat el Delegat – amb l’auxili de qui va ser funcionari de la CAGP José Mª Sastre Morey qui, al poc temps, és substituït per ia una treballadora del Col·legi María Dolores Matemalas Sánchez substituïda, després d’uns mesos, per Margarita Zanoguera Llull qui tampoc va trigar a causar baixa voluntària i ser substituïda en 21 de juliol de 1976 per l’actual Francisca Magdalena Borràs Campins, la qual a partir del 2 de gener de 1990 compta amb el suport de la seva germana Catalina fins que aquesta és definitivament sustituida- després d’un període d’excedència voluntària i un altre breu de reincorporación- en 30 de setembre de 1998 per l’actual Julia Cerdeiriña Outeiral la qual ja havia prestat servei durant l’esmentat període d’ex procedència .. Durant els cinc primers anys van prestar servei els ordenances Benjamí Ferragut Maza i Onofre Colom Deyà. De manera pràcticament continuat, doncs, durant tot el temps el Col·legi ha tingut dos empleats a les Balears des de la institució de la primera oficina.

Ja amb anterioritat a la constitució de la Junta, acordada que havia estat la creació d’una Delegació Provincial a Balears, es van realitzar gestions per al
lloguer d’un local i per organitzar l’oficina col·legial, treballs als quals va contribuir d’una manera especial Joan Cerdó Pons, establint la seu al Carrer de Josep Tous Ferrer nº 12, 2n, Izda.

La Delegació Provincial gestiona l’exhibició al claustre del Convent de Sant Francesc, amablement permesa per la Comunitat Franciscana, de l’exposició col·legial de l’obra de Carlos Fernández Casado que té lloc entre el sis i el dotze d’octubre de 1976 sent inaugurada pel President del Col·legi José Antonio Fernández Ordóñez amb assistència d’autoritats i del mateix Fernández Casado qui imparteix al saló del lloc la conferència “Estètica de les Obres d’Enginyeria”

Amb independència de l’assistència del delegat, o de Miquel Vicens, a sessions de la Junta Assessora Regional de Catalunya, a Barcelona, ​​la Junta Assessora de Balears té sessions sensiblement mensuals i es persona en diversos expedients amb els seus informes en diversos temes que afecten la professió, com el Pla Provincial d’Obres i Serveis, el PGOU de Calvià, la Dàrsena petroliera i els Ferrocarrils, i s’interessa per tenir representants en les meses de contractació i opinió en els treballs de planejament en 1978 s’estableix el premi de periodisme de Sant Diumenge de la Calçada per a obres d’enginyeria que es lliura el dos de febrer de 1979 i, en assemblea, es debaten temes d’interès al carrer com va ser el dels ferrocarrils. Es discuteix l’adhesió al “Institut Balear d’Enginyers Civils” de promoció d’altri, així com la formació d’un projecte únic amb els arquitectes en els d’urbanisme, iniciatives ambdues que no prosperen. El 1976 s’inicia la Biblioteca de llibres i el 1977 la de projectes. S’informa la creació de la Universitat Balear ia l’abril de 1977 es participa en el “Simposi Minusvalsobre Mobilitat i Barreres Arquitectòniques”. El 1980 es convoca novament el premi periodístic al qual es presenten tres articles sent premiat “Els vells camins de Mallorca” lliurant el premi dia 5 de febrer de 1980.

El 1978 s’estableix el torn d’ofici. D’acord amb l’Conveni subscrit en 27 de juliol de 1979 entre, d’una banda el Consell Superior d’Arquitectes d’Espanya gel Col·legi Nacional d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, i, d’altra banda, la DGATU (Direcció General d’Acció Territorial i Urbanisme del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme) els col·legiats participen en treballs d’Urbanisme, en aquest i següents anys, i el Col·legi té representació en les meses de contractació. El 1979 es nomenen ja ponents tècnics de les tres comissions d’Urbanisme.

RAFAEL SOLER GAYÀ, PROMOCIÓ DE 1955 (M), SEGON REPRESENTANT PROVINCIAL DES 1973 FINS 1975, DELEGAT PROVINCIAL DES DE 1975 FINS 1980, I TRIAT PRIMER DEGÀ DE LA DEMARCACIÓ A 1980, REELEGIT A 1984 I EN 1988. MEDALLA D’HONOR DE L’ESCOLA

Propera ia l’extinció de la Delegació per a ser substituïda per la Demarcació té lloc una assemblea en 15 de gener de 1980 a la qual es debat àmpliament la iniciativa dels enginyers industrials de crear un “Institut Balear d’Enginyers Civils” al qual no es accedeix per entendre, amb la seu central, que és assumpte més aviat propi de l’Associació, que no del Col·legi, i que implicaria la creació d’un “Inatituto Nacional d’Enginyers Civils”. També es debat, amb gran contrast de parers, una nota de premsa sobre la controvertida autopista Palma – Inca, prevalent la opinón de formular-la. La Junta Assessora de la Delegació convoca eleccions en 21 de febrer de 1980 i es reuneix per última vegada el 28 de març de 1980 en què pren possessió la Junta Rectora de la Demarcació ja triada d’acord amb els nous Estatuts que seguidament es comenten.

Encara que amb certa demora a causa dels importants esdeveniments polítics esdevinguts al cap, la promulgació de la Llei de tretze de febrer de 1974, de Col·legis Professionals provoca un canvi d’Estatuts, que s’aproven per Reial Decret de 21 de setembre de 1979, organitzant-territorialment el Col·legi, no ja en delegacions, sinó en demarcacions, amb competències pròpies i altres delegades, quedant adscrits els col·legiats a una demarcació en funció de la seva residència habitual. En el marc del Reglament General de desenvolupament dels Estatuts la Demarcació té el seu Reglament propi. Són òrgans de la Demarcació l’Assemblea General- que ha de convocar almenys un cop l’any- i la Junta Rectora composta pel degà, el vicedegà i un nombre de vocals que estableix el Reglament de la Demarcació (a Balears, tant els vocals de la Junta Assessora anterior com els de la Rectora han estat sempre cinc).

Convocades eleccions en 21 de març de 1980 entre els quaranta-vuit electors amb que Balears explicava en aquell temps, d’acord amb els nous Estatuts, per triar, d’una banda, al degà i vicedegà, i, per una altra, en llistes obertes, als vocals, es presenta una sola candidatura que la mesa electoral, d’acord amb les normes, proclama en 7 de març de 1980 amb la següent composició:

Degà .-
Rafael Soler Gayà

Vicedegà .-
José Mª González Ortea

Vocals .-
Joan Alemany Simó
Bartomeu Calafat Rotger
Crescencio Fernández Holgueras
Antonio Miquel Alzamora
Francisco Rosselló de Caralt

La Junta Rectora es constitueix en 28 de març de 1980 amb assistència dels vocals de l’anterior Junta Assessora i es formen les corresponents comissions d’acord amb la proposta de Reglament que, més tard, s’apueba per la Junta de Govern del Col·legi en sessió de 26 de desembre de 1983. d’acord amb les normes reglamentàries la Junta Rectora es reuneix sensiblement cada mes i l’Assemblea General- que preceptivament hauria de convocar-se segons el Reglament una vegada durant el mandat- no té lloc si bé la de 15 de gener va ser gairebé simultània al seu inici. Durant aquest mandat es produeix el canvi del secretari Juan R. Cifre Díaz Oyuelos, qui encara assisteix a la junta de 19 de gener de 1982, per Pedro Ventayol March, qui ja actua en la de 4 de març de 1982. Es nomena vocal en la nova Ponència tècnica de la Comissió d’Urbanisme de Menorca. Es procedeix a la redacció del projecte de Reglament de la Demarcació per a la seva submissió a la seu central previ a la convocatòria d’un referèndum d’aprovació.

Amb independència de les intervencions col·legials en temes de la competència professional i programació de visita d’obres, com anava a ser d’ara endavant conducta de les successives juntes rectores de la Demarcació, cal ressenyar la participació en la reunió per a tractar el Pla Director Territorial de Transports de Balears, així com l’informe del Projecte d’Estatut de les Balears, el 1981, i l’informe del PGOU de Palma i de les Bases per al sanejament integral de la Badia de Palma, el 1983. També que, com a conseqüència de la proliferación- entre els diferenres facultatius competents- dels treballs de planejament provocats per la promulgació de la Llei del Sòl de 1976.

Dins el Conveni abans ja comentat, de la DGATU amb diversos Col·legis professionals es desenvolupa una gran activitat en 1980 amb treballs de col·legiats i meses de contractació a Mallorca i Menorca.

Una Comissió constituïda en el si de la pròpia Demarcació per col·legiats idonis, elegits per la Junta en funció de la seva especialitat, va formar una col·lecció de “Standards de Planejament” que va ser objecte d’una edició restringida repartida entre els col·legiats. Es van abordar indicadors de carreteres, ports, costes, obres hidràuliques, transports, urbanisme i medi ambient. Es confecciona un programa d’
xerrades monogràfiques, de mica en mica executades, amb interlocutors idonis de la Demarcació, sobre l’aplicació de la legislació de carreteres i de les voladures als desmunts en roca, la depuració d’aigües, hidrologia, selecció de tipologia de fonaments, l’enginyer en l’empresa pública i privada, i normativa sobre ports i instal·lacions esportives.

Va ser actuació especialment ressenyable durant aquest mandat el muntatge al claustre oval i sala de Sant Antoniet, al carrer de Sant Miquel, amablement cedits pel Banc de Bilbao, entre el cinc i el trenta-u de octubre de 1981, de l’Exposició “Les Obres Públiques en l’Espanya Romana”, àmpliament comentada per premsa i televisió, que va comptar amb un notable nombre de visitants i va ser inaugurada pel ministre de Cultura Íñigo Cavero amb la presència del president de l’Ens Preautonòmic Jeroni Albertí i d’altres autoritats i del President del Col·legi .. El nombre de persones visitants va superar d’ordinari els mil diaris, amb un total d’uns veintiun mil i la invitació als col·legis i al concurs escolar va tenir notable resposta sent vuitanta-set els grups escolars que van acudir, amb quatre premis de redacció i 4 de dibuix.

Promogut per la seu central té lloc entre el 4 i el 8 d’octubre de 1982 un curs sobre ports i instal·lacions esportives que es desenvolupa a l’Hotel de Mar en el qual participen com a ponents rellevants experts de nivell nacional i que va tenir notable concurrència. Presideix la inauguració el conseller d’Ordenació del Territori Miquel Pascual Amorós i clausura el curs Pascual Pery Parets, director general de Ports i Costes. Les ponències van ser seguides d’animats col·loquis i es van alternar amb visites a diverses instal·lacions esportives.

Esgotat el 1984 el termini de quatre anys de mandat de la Junta Rectora són convocades eleccions entre els setanta-un electors amb que Balears explicava en aquell temps, d’acord amb els Estatuts i Reglament de la demarcació, per un altre cop triar, d’una banda , al degà i vicedegà, i, per una altra, en llistes obertes, als vocals, es torna a presentar una sola candidatura i la mesa electoral d’acord amb les normes dóna compte del resultat en 24 de gener de 1984 amb la següent composició de la Junta:

Degà .-
Rafael Soler Gayà

Vicedegà .-
José A. Fayas Janer

Vocals .-
Joan Alemany Sim
Bartomeu Calafat Rotger
Juan R. Cifre Díaz-Oyuelos
Antonio Ramis Arrom
Joan Serra Vich

MIGUEL ÁNGEL LLAUGER LLULL, PROMOCIÓ DE 1952 (M), DEGÀ DE LA DEMARCACIÓ A 1992, REELEGIT A 1996. MEDALLA D’HONOR DE L’ESCOLA.

La nova Junta es constitueix en sessió de 31 de gener de 1984 amb assistència dels vocals salientes.La assemblea ordinària reglamentària del mandat se celebra el 23 de juny de 1987 jutjant la gestió de la Junta, tractant d’adquirir una nova seu i de les comissions col·legials sense sorgir cap assumpte d’especial menció.

Són ressenyables les accions d’aquesta Junta en l’impuls donat a la participació, amb el Col·legi d’Arquitectes, en el llibre de preus d’unitats d’obra que edita el Col·legi d’aparelladors, així com l’adhesió al “II congrés Internacional de Llengua Catalana” atenent la seva recomanació de preparar també impresos col·legials en català perquè els col·legiats puguin triar la seva utilització en castellà o català. La Junta va encarregar un estudi sobre publicitat annexa a vies interurbanes. També va encarregar, el vocal Joan Alemany, un assaig sobre escullera flotant en ocasió de la III Fira Nàutica. Es Copatrocinen amb l’Institut d’Estudis de microordinadors uns cursos d’informàtica. Es prepara el contingut de l’Especial Balears de la Revista Llera 2000. Es constitueix la Comissió Permanent del Centre d’Estudis de la Construcció amb representació del vocal Antonio Ramis. Amb el copatrocini de la Conselleria d’Obres Públiques i Ordenació del Territori es va organitzar un curs sobre avaluacions d’impacte ambiental que va tenir gran acceptació.

Durant aquest mandat la Demarcació gestiona l’exhibició a Palma de la important exposició del Centre d’Estudis Històrics d’Obres Públiques (CEHOPU) “Ports i Fortificacions a Amèrica i Filipines” que, amb l’auxili de la Delegació del Govern i la Conselleria d’Obres públiques i Ordenació del Territori, té lloc a la Llotja entre el 9 i el vint-i- quatre de octubre de 1986, sent molt visitada i celebrada. A la inauguració van ser convidades les autoritats civils i militars; es va convidar també a visitar-la a les escoles de E.G.B., Fromación professional i B.U.P., tant públics com privats. Altres intents de col·laboració cultural amb la Premsa Forana i amb el “Institut d’Estudis Baleàrics” no van prosperar.

Expirat el 1988 el termini de quatre anys de mandat de la Junta Rectora són convocades eleccions entre els noranta-quatre electors amb que Balears explicava en aquell temps, d’acord amb els Estatuts i Reglament de la demarcació, per un altre cop triar, d’una banda , al degà i vicedegà, i, per una altra, en llistes obertes, als vocals, es torna a presentar una sola candidatura i la mesa electoral d’acord amb les normes dóna compte del resultat en 26 de gener de 1988 amb la següent composició de la Junta:

Degà .-
Rafael Soler Gayà

Vicedegà .-
José A. Fayas Janer

Vocals .-
Miguel Femenia Reus
Cristóbal Massanet Giménez
Cristóbal Mora Gornals
Antonio Morell Marquès
Francisco Nodal Castañer

La Junta es contitueix en 9 de febrer de 1988 i la preceptiva assemblea general del mandat es celebra el 30 d’octubre de 1989 amb informe del degà i tractant novament de l’adquisició d’una nova seu en propietat. Prèvies les pertinents eleccions el vocal Francisco Nodal és substituït per Juan R. Cifre Díaz-Oyuelos. Com ja és habitual en el funcionament de la Demarcació la Junta tracta en les seves diverses sessions dels principals temes que sorgeixen en els mitjans de comunicació relacionats amb la professió sent ressenyable en 1988 el del cobriment de la Riera. En 9 de desembre de 1987 té lloc a la Casa del Mar una taula rodona per tractar del Projecte de Llei de Costes amb assistència del propi director general de Ports i Costes Fernando Palao, el president de la CAEB, el director de l’Institut del Territori i Urbanismoy el president de Greenpeace. S’inicia la impartició de cursos d’anglès a la seu als col·legiats interessats.

Durant aquest mandat és digna d’esment la participació en la primera trobada gnomònic internacional, autofinançat, celebrat a Palma a l’Hotel Illa de Mallorca al maig de 1989 i la visita en 29 de maig de 1989 del President del Col·legi José Antonio Torroja i del secretari General Alfredo Sanfeliz per assistir al Cercle Mallorquí, al Carrer de la Concepció, a l’acte de presentació del llibre, de la Col·lecció del Col·legi de Ciències, Humanitats i Enginyeria, “Disseny i Construcció de Rellotges de Sol” de Rafael Soler, així com a la conferència pronunciada per Miguel Ángel Llauger “l’Enginyeria de Camins i l’Ordenació de Palma”.

La Demarcació, amb l’objecte de divulgar l’actuació dels col·legiats en els ports esportius i instal·lacions turístiques, decideix muntar un estand a la fira “Tecnoturística” que la Institució autonòmica IFEBAL organitza a l’aeroport entre el 21 i el 26 de novembre de 1990 . el contingut de l’estand, així com l’obsequi als visitants interessats d’un petit quadrant solar serigrafiat, es decideix a la sessió de la Junta de 2 d’octubre de de 1990.

També cal ressenyar l’acord amb la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear- qui va sufragar les obres amb càrrec a la partida de l’1% cultural- per a construir, a finals de 1990, un gran quadrant solar múltiple al Pujol dels Misteris de Lluc, davant del gran lledoner, i un altre trifrontal a l’esplanada de Fornells (Menorca). En ambdós la Demarcació va aportar el projecte; són de pedra de Santanyí i porten gravat el nom del Col·legi costat del de la Conselleria. Una altra proposta d’actuació cultural, que no va prosperar, amb càrrec a aquesta partida a la Conselleria d’Obres Públiques va ser la d’edició d’un catàleg d’obres públiques d’especial interès històric o tècnic.

Amb motiu de l’escala a Palma del creuer en el qual es va desenvolupar entre el 5 l’11 de maig de 1991 la 19a Conferència Internacional de la IAPH (International Association of Ports and Harbours) la Demarcació va participar en un estand instal·lat al port de Palma per la Direcció General de Ports.

Esgotat el 1992 el termini de quatre anys de mandat de la Junta Rectora són convocades eleccions amb una última sessió de la Junta Rectora de 2 de febrer de 1992, entre els noranta-cinc electors amb que Balears explicava en aquell temps, i endreçadament als Estatuts i Reglament de la demarcació, per un altre cop triar, d’una banda, al degà i vicedegà, i, per una altra, en llistes obertes, als vocals, es torna a presentar una sola candidatura i la mesa electoral d’acord amb les normes dóna compte del resultat en 28 de gener de 1988 amb la següent composició de la Junta:

Degà .-
Miguel A. Llauger Llull

Vicedegà .-
José A. Fayas Janer

Vocals .-
Juan R.Cifre Díaz-Oyuelos
Cristóbal Massanet Giménez
Cristóbal Mora Gornals
Miguel Femenia Reus
Joan J. Lemm Ferragut

La nova Junta es constitueix en sessió de 13 de març de 1992 amb assistència del degà i vocals de la junta sortints.

Es prossegueix amb les actuacions col·legials d’ordinària consideració per la Junta de les quals cal ressenyar un nou intent per formar un Catàleg d’Obres Públiques col·laborant en l’Especial d’Urbanisme del Diari de Mallorca amb tretze fitxes i una solució al estancat problema de la participació en el llibre de Preus d’unitats d’obra pública que es venia aportant al llibre editat pel Col·legi d’Arquitectes Tècnics. Continuen les classes d’anglès per a col·legiats interessats, que continuen en el mandat següent. El degà forma part de la Junta de la Unió Professional de Balears. Es forma la Comissió de deu especialistes per preparar l’exposició de commemoració dels 150 anys d’Obres Públiques a les Illes Balears que es reuneix periòdicament i ja disposa d’un primer avanç a mitjan 1994.

Correspon a aquest mandat una important actuació com és l’adquisició de l’actual seu de la Demarcació al carrer de Sant Françesc nº 10, 1º amb l’auxili econòmic de la seu central amb locals diversos que van ser degudament habilitats per a la funció a la qual es destinaven. Es va atorgar l’escriptura en 18 de març de 1993 i l’import de la compra va ser de 45 milions de pessetes (uns 270.000 €). Comptava la Demarcació amb l’estalvi de 32 milions de reserva dels quals es van aplicar 26 i la resta es va finançar amb un préstec hipotecari a quinze anys amb els interessos a càrrec del fons a disposició de la Junta de Degans.

La inauguración de la nueva sede tiene lugar el 17 de junio de 1993 con asistencia del Gobernador, Conseller d’Obres Públiques, President del Consell de Mallorca, Director del MOP, Regidor d’Urbanisme del Ajuntament de Palma, además del Presidente del Colegio.

Expirado en 1996 el plazo de cuatro años de mandato de la Junta Rectora son convocadas elecciones entre los ciento once electores con que Baleares contaba a la sazón, con arreglo a los Estatutos y Reglamento de la Demarcación, para de nuevo elegir, por una parte, al Decano y Vicedecano, y, por otra, en listas abiertas, a los vocales. Se presentan dos candidaturas y la mesa electoral, conforme a las normas, da cuenta del resultado en 31 de enero de 1996 con la siguiente composición de la Junta:

Decano.-
Miguel A. Llauger Llull

Vicedecano.-
José A. Fayas Janer

Vocales.-
Juan R.Cifre Díaz-Oyuelos
Bartolomé Reus Cañellas
Juan M. Pérez Ribas
Mateo Estrany Pieras
Pedro Durán Vidal

La nueva Junta Rectora se constituye en sesión de 22 de febrero de 1996 con asistencia de los vocales cesantes. En la sesión de 13 de marzo de 1997 actúa por última vez como secretario Pere Ventayol March quien es sustituido por Cristòfol Massanet Giménez en el acta de la sesión de 17 de abril de 1997. Por renuncia de Pedro Durán pasa a formar parte María del Pilar Sánchez-Mateos y Rubio de la Junta rectora en 5 de junio de 1997.

Seguidamente se exponen actuaciones significativas realizadas durante este mandato. La Demarcación participa en el encuentro de la FEANI (Federación Europea de Asociaciones Nacionales de Ingenieros) celebrado del 23 al 27 de septiembre de 1996 en el Hotel Meliá formando parte el decano del Comité Organizador. Impartieron sendas conferencias los colegiados Rafael Soler y José Antonio Fayas. A propuesta de la Demarcación de Baleares tiene lugar en 1997 el hermanamiento entre las Demarcaciones de Cataluña y Baleares. Entre el 5 y el 9 de mayo de 1997 se realizó un primer viaje a Mallorca organizado por la Comisión de Jubilados que fue debidamente atendido por la Demarcación. Se comunica al Govern Balear la opinión colegial sobre el anteproyecto de la Ley autonómica sobre Colegios Profesionales.

Actuación destacada de este mandato fue la exposición- tras larga preparación por una comisión formada en el seno de la Demarcación y constituida principalmente, además de por otros especialistas, por colegiados idóneos en razón de su especialidadtitulada “150 a nys d’Obres Públiques a les Illes Balears” en la casa de cultura de Sa Nostra de la calle de la Concepció. Tuvo lugar entre el 14 de noviembre de 1996 y el 11 de enero de 1997 y su motivación fue la celebración del sesquicentenario del especifico establecimiento de los servicios de Obras Públicas con la llegada del primer ingeniero Antonio López y Montalvo en 1846. Tanto para la exposición, como para la edición de un libro bilingüe del mismo título conmemorativo del mismo evento, se contó con el patrocinio de la Obra Social i Cultural de Sa Nostra así como con la colaboración de los miembros de la Comisión antedicha y de otros particulares, amén de diversos organismos o entidades locales y empresarios. Fue inaugurada por el Presidente del Colegio José Antonio Torroja y por el Director General de Sa Nostra Pere Batle y por
su Director de la Obra Social Miguel Alenyar, asistiendo el Director General d’Obres Públiques del Govrern Balear Gabriel Le Senne Blanes, y el Regidor del Ayuntamiento de Palma José Maria Rodriguez amén de otras autoridades. Tuvo amplia repercusión en los medios y mereció la atención de unos doce mil visitantes así como de veintinueve grupos escolares con unos ochocientos alumnos. El 15 de noviembre la Exposición es visitada conjuntamente por la Junta de Gobierno del Colegio y por la de Decanos dentro de una serie de actos organizados por la Demarcación con motivo de esta sesión en Mallorca. La Exposición se reprodujo en Eivissa el 22 de enero y en Maó el 3 de abril siguientes.

A petición verbal de algunos particulares en 13 de marzo de 1997 se acuerda la impartición en el aula de la sede de un cursillo con cinco clases, de lunes a viernes a última hora, autofinanciado, de Gnomónica por el colegiado Rafael Soler y el arquitecto técnico Germán Soler, que se inicia sin poder dar satisfacción a todos los interesados por lo cual en 18 de septiembre se acuerda repetirlo.

Agotado en 2000 el plazo de cuatro años de mandato de la Junta Rectora son convocadas elecciones entre los ciento cincuenta y cuatro electores con que Baleares contaba a la sazón, con arreglo a los Estatutos y Reglamento de la Demarcación, para de nuevo elegir, por una parte, al Decano y Vicedecano, y, por otra, en listas abiertas, a los vocales, se presenta una sola candidatura y la mesa electoral conforme a las normas da cuenta del resultado en 31de enero de 2000 con la siguiente composición de la Junta:

Decano.-
José A. Fayas Janer

Vicedecano.-
Juan R.Cifre Díaz-Oyuelos

Vocales.-
Ricardo Collado Sáez
Carlos Garau Fullana
Nieves Martínez Cuesta
Juan Moll Serra
Juan Carlos Plaza Plaza

La nueva Junta se constituye en sesión de 10 de febrero de 2000 con asistencia tanto del decano como de los vocales de la Junta saliente. En la siguiente sesión de 26 de marzo interviene por última vez el secretario Cristòfol Massanet Giménez y en la celebrada el 18 de abril ya actúa como secretaria Pilar Sanchez Mateos y Rubio. Tras la pertinente elección en 28 de febrero de 2002 la vocal Nieves Martínez Cuesta es sustituida por Josa Arola Serra.

En el periodo de este mandato son reseñables la constitución del “Grupo de Opinón”, de adhesion voluntaria, para discutir temas de interés profesional y dar a conocer la opinión del Grupo a los medios de comunicación; el protocolo- con los arquitectos e ingenieros industriales- de colaboración con el Consell de Mallorca y la FELIB (Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears) en relación con los sistemas de evacuación de aguas residuales; la formación de unas bases para instituir el “Premi Illes Balears d’Enginyeria Civil”y la formulación de una consulta colegial anónima con motivo del ataque de cierta prensa a las alegaciones presentadas por la Demarcación a la controvertida modificación puntual nº 2 del Plan Sectorial de Carreteras, por si la Junta debiera dimitir, a lo que estuvieron de acuerdo los menos, ratificando los más la alegación. El “Premi Illes Balears d’Enginyeria Civil” se adjudica al recién construido Dique de Botafoc en el Puerto de Eivissa y, tras su exposición en el Centro Cultural de Sa Nostra de la calle de la Concepció, se entrega el 24 de noviembre de 2004 en el salón de actos de la Fundación “La Caixa” (Gran Hotel) con asistencia del Presidente del Colegio Edelmiro Rúa.

Fue también actuación destacable de este mandato la colaboración en las “VI Jornadas Españolas de Ingeniería de Costas y Puertos, organizadas por un conjunto de entidades encabezadas por IMEDEA (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats) que tuvieron lugar en la sala de congtesos del Pueblo Español los días 17 y 18 de mayo de 2001. La Demarcación montó un stand para divulgar las publicaciones del Colegio a cuyo efecto se recibió se recibió el pertinente material de la sede central.

La Demarcación, con ocasión de la programación de las visitas de la exposición colegial itinerante “Cerdá, Urbs i Territori”, gestiona la realización de esta exposición en Palma con el concurso de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge del Govern Balear, en la calle de la Palma. Tiene lugar entre el 28 de febrero y el 27 de marzo de 2002.

JOSÉ ANTONIO FAYAS JANER, PROMOCIÓN DE 1963 (M), DECANO DE LA DEMARCACIÓN DE 2000 A 2006. MEDALLA DE MÉRITO PROFESIONAL DEL COLEGIO.

Durante este mandato tiene lugar una nueva redacción de los Estatutos del Colegio como consecuencia de las modificaciones legales operadas por el Real Decreto de 25 de junio de 1999, motivado por la Ley de 14 de abril de 1997 sobre medidas liberalizadoras en colegios profesionales, así como por los Reales Decretos Ley de 16 de abril de 1999 y 23 de junio de 2000 sobre liberalización e incremento de la competencia. Los nuevos Estatutos se aprueban por Real Decreto de 10 de octubre de 2003 y afectan de lleno a la elección de las Juntas Rectoras de las Demarcaciones por cuanto al separar en dos años los periodos electorales, por una parte de la Junta de Gobierno y Consejo General y por otra parte de las Juntas Rectoras de las Demarcaciones, establecen en una disposición transitoria una prórroga de dos años en las Juntas Rectoras existentes en 2003.

De este modo las elecciones de 2004 no tienen lugar sino que la Junta continúa operativa hasta marzo de 2006.

Expirado en 2006 el plazo prorrogado de mandato de la Junta Rectora son convocadas elecciones entre los doscientos treinta electores con que Baleares contaba a la sazón, con arreglo a los Estatutos y Reglamento de la Demarcación, para de nuevo elegir, por una parte, al Decano y Vicedecano, y, por otra, en listas abiertas, a los vocales, se presenta una sola candidatura y la mesa electoral conforme a las normas da cuenta del resultado en 30 de marzo de 2006 con la siguiente composición de la Junta:

Decano.-
Carlos Garau Fullana

Vicedecano.-
Ricardo Collado Sáez

Vocales.-
Manuel Garbayo Maqua
Mariano Morell Villalonga
Antonio Ramis Arrom
Juan Salvador Iriarte
Francisco Simó Lladó

La nueva Junta se constituye en 4 de abril de 2006, con asistencia – como venía ya siendo habitual- del decano y vocales salientes reservando para otra sesión del día 26 la constitución de las comisiones.

Fue obligado a este mandato de la Junta Rectora la redacción de un nuevo Reglamento de la Demarcación adaptado a los nuevos Estatutos del cual cabe reseñar su simplificación y la supresión de la Asamblea General preceptiva en el mandato. Este Reglamento, propuesto por la Junta en 26 de septiembre de 2006, se aprueba en la sesión del Consejo General del Colegio celebrada en 24 de abril de 2007.

Una novedad ideada por esta Junta fue la creación del Boletín Informativo de la Demarcación SENDA, de carácter aperiódico, cuyas características, responsable y contenido del primer número se deciden en la sesión de 26 de septiembre de 2006. Entre febrero y julio de este año se realizaron reformas en diversas salas de la sede con mejora de instalaciones.

Acciones de esta Junta destacables son: el informe en 2006 sobre el nuevo hospital universitario con la evaluación de ofertas, solicitado por IB-SALUT; el encargo a Miguel Ángel Llauger en 2007 de un libro sobre ingenieros señeros de Baleares (del cual, al tener lugar el triste óbito de Miguel Ángel, con un 80% redactado, se pasó el encargo de su terminación a Miguel Payeras); se acuerda en 2008 un comunicado de prensa sobre el metro; en 2008 y 2009 se participa con ARCA en la organización de un segundo encuentro internacional, autofinanciado, sobre Gnomónica celebrado en mayo de 2009; se convoca en 28 de enero de 2009 el “Premi Illes Balears d’Enginyeria Civil” (con referencia a las obras del cuatrienio); se preparan en 2009 alegaciones al Plan Sectorial de Carreteras y al Proyecto de Ley de Ordenación del Territorio; en junio de 2009 se atiende a los jubilados de un viaje organizado por la sede central con una visita guiada a la catedral y un almuerzo en Canyamel; con motivo de su óbito se promueven distinciones a Miguel Ángel Llauger, que dan lugar a la dedicación por el Ayuntamiento de una calle en el Jonquet, al decubrimiento de cuya placa concurre el Decano en 12 de diciembre de 2010. Tras el pertinente dictámen por el jurado el “Premi Illes Balears d’Enginyeria Civil”se acuerda en 9 de febrero de 2010 a las obras “Aprovechamiento de los recursos hidráulicos de la Serra de Tramontana” (Sa Costera) teniendo lugar la entrega del premio en la Cámara de Comercio el siguiente día 26.

Actuación asimismo reseñable a finales de 2009 fue el acuerdo con la Rectora de la Universitat de les Illes Balears y con la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear – quien financió las obras con cargo a la partida del 1% cultural- de construir en el Campus de la Universitat, aportando la Demarcación el proyecto, un novedoso cuadrante bifilar de diez metros de diámetro en piezas de cerámica y de doble catenaria el cual, ya a mediados de 2010, pudo verse tras el Edificio Beatriu de Pinós y en el que consta el nombre y emblema del Colegio junto al de la Conselleria que lo patrocinó y al de la Universitat.

Agotado en 2010 el plazo de cuatro años de mandato de la Junta Rectora son convocadas elecciones entre los doscientos cincuenta y cinco electores con que Baleares contaba a la sazón, con arreglo a los Estatutos y Reglamento de la Demarcación, para de nuevo elegir, por una parte, al Decano y Vicedecano, y, por otra, en listas abiertas, a los vocales. Se presentan tres candidaturas y la mesa electoral, conforme a las normas, da cuenta del resultado en 17 de marzo de 2010 con la siguiente composición de la actual Junta:

Decano:.-
Carlos Garau Fullana

Vicedecano.-
Mariano Morell Villalonga

Vocales.-
Victor Darder Gallardo
Laura Díez Balbas
Francisca González Riera
Juan Salvador Iriarte
Antonio Ramis Arrom

CARLOS GARAU FULLANA, PROMOCIÓN DE 1991(B) DECANO DE LA DEMARCACIÓN EN 2006, REELEGIDO EN 2010

La nueva Junta se constituye en 24 de marzo de 210 y se abordan ya temas de organización y de despacho ordinario.

En pleno periodo del mandato en el día de hoy y en época de aguda crisis, tanto económica como legislativa, la nueva Junta tiene limitadas sus posibilidades de actuación; se exponen las más significativas acontecidas hasta la fecha: en 2010 se abordan los problemas para continuar con la aportación de los precios de las unidades de obra en las obras públicas, y, en cuanto a actuaciones de la Administración , se trata del Plan de Reconversión integral de la Platja de Palma, dela modificación del Plan Territorial Insular de Mallorca; del Plan de Carreteras de Menorca y del puente de acceso al Molinar de Palma; en mayo de 2010 se produce una nota de prensa sobre el muro que causó el accidente del tren; en noviembre de 2010 se enlaza la página WEB a la general y a principios del presente año 2011 se organiza un torneo de pádel y un curso de cata de vinos. El tradicional almuerzo de Santo Domingo de la Calzada ha continuado siendo organizado por la Demarcación, celebrándose reuniendo a gran número de colegiados , aún cuando la crisis no ha permitido el acostumbrado patrocinio por el Colegio.

 


Fuentes de información.-
Documentación varia del archivo de la Demarcación.
Actas del Consejo de Administración del Colegio.
Actas de la Delegación Regional de Barcelona.
Actas de la Delegación Provincial de Baleares.
Actas de la Demarcación de Baleares.
Memorias de la Demarcación de Baleares.
Diversos recortes de prensa diaria.
Folleto (amarillo) del Colegio “Decreto de Constitución. Estatutos Generales y Reglamento de Régimen Interior” 1970.
Boletín de Información del Colegio de octubre de1973
Folleto (blanco) del Colegio “Texto refundido de los Eatatutos del Colegio”. Diciembre de 1987.
Folleto (amarillo) del Colegio “Estatutos del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Texto refundido de los Reales Decretos 2486/1979de 21 de septiembre y 1111/1999 de 25 de junio”. Sin fecha.
Número extraordinario de la Revista de Obras Públicas de 1899.
BOE nº 187 de 6 de julio de 1953.
BOE nº 259 de 29 de octubre de 1979.
BOE nº 162 de 8 de julio de 1999.
BOE nº 263 de 22 de octubre de 2003.
Ingenieros de Caminos del siglo XIX. Fernando Sáenz Ridruejo. Nº 32 de CCHI.