Palma, 16 d’abril de 2019.- La Demarcació de Balears del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports ha prosseguit avui horabaixa les negociacions davant les eleccions generals, europees, autonòmiques, insulars, i municipals traslladant al candidat de Ciutadans a president del Govern, Marc Pérez-Ribas, i a Beatriz Camiña, candidata a presidenta del Consell de Mallorca, els temes que més preocupen el col·lectiu.
En una reunió presidida pel vocal Antonio de Pablo i a la qual ha assistit també el secretari Alejandro Asensi i l’assistent en Relacions Institucionals i Comunicació, Felipe Lorenzo, els candidats han anat responent als temes exposats pel Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Balears. Ciutadans ha resumit el seu programa en infraestructures per a Palma, les illes, i la Comunitat Autònoma.
Pérez Ribas ha assegurat que el seu partit aposta per un nou model de finançament “transparent”. Igualment, ha indicat solucions factibles per a afavorir la mobilitat, promovent l’ús de l’autobús. Per part seva, Carmiña ha apostat per reduir els punts negres en les carreteres “per a salvar vides” i potenciar l’habitatge protegit de lloguer. Tots dos han destacat la necessitat que els ICCP tinguin major rellevància en la presa de decisions de l’Administració Pública. De la mateixa manera, Pérez-Ribas ha remès a l’apartat d’infraestructures del programa electoral de Ciutadans per a respondre algunes qüestions. En concret, el programa indica que “proposarem un Pacte d’Estat pels Transports i la Mobilitat Sostenible; potenciarem l’Oficina Nacional d’Avaluació perquè totes les inversions estiguin justificades per criteris de rendibilitat socioeconòmica i no electoralistes; augmentarem la inversió en conservació en tota la Xarxa de Carreteres de l’Estat, per a garantir la màxima seguretat viària i prevenir tots els accidents evitables; impulsarem la mobilitat de proximitat i els corredors de transport estratègics; invertirem decididament en la millora de les xarxes de Rodalia i els eixos i corredors de la Xarxa Transeuropea de Transports, i les Autopistes de la Mar, afavorint la intermodalitat i la complementarietat;
substituirem les barreres de seguretat que suposen una amenaça mortal per als motoristes per nous models amb Sistema de Protecció per a Motoristes (SPM), i protegirem als nostres ciclistes reforçant i revisant les mesures de seguretat per a la convivència en la carretera”. Sobre mobilitat, el programa indica que “Espanya liderarà la indústria de les bateries i els vehicles zero emissions; incentivarem la renovació del parc automobilístic privat per models menys contaminants, i impulsarem la instal·lació d’infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics; renovarem el parc mòbil i el transport públic perquè sigui 100% sostenible; incrementarem el pressupost d’I+D+i perquè Espanya sigui líder en el desenvolupament de bateries per a cotxes elèctrics; elaborarem una Llei de Finançament del Transport Públic Urbà Col·lectiu per a establir un marc més just i estable de finançament en els principals municipis del país; derogarem de manera immediata el decretazo de PSOE i Podem contra les VTC i acabarem amb l’absurda fragmentació del mercat, garantint la seguretat jurídica i la competència lleial; Habilitarem nous serveis com el viatge compartit (car-pooling) i impulsarem mesures per a fomentar la competitivitat del taxi”. El programa es pot consultar a https://www.ciutadans-cs.org/programa-electoral
D’altra banda, entre els temes comunicats a Ciutadans, es troben la prioritat que tindran les inversions en els pressupostos respecte a la despesa social i al pagament de deute; el percentatge del pressupost que es compromet almenys a destinar-lo a inversió; els mecanismes per a finançar noves inversions; els tipus d’inversions en infraestructures que considera prioritàries; les solucions per a la dependència energètica; les solucions per a la gestió de residus una vegada gairebé aconseguida la capacitat màxima d’incineració; la limitació de trànsit de vehicles a Formentera i altres localitats; les prioritats en matèria portuària; els models per al Port de Palma, i el de Sant Antoni; la possibilitat que els ports d’Alcúdia i Portocristo s’adeqüin al trànsit de creuers i passatgers de línies regulars; les fórmules per a reduir la pèrdua d’aigua de la xarxa, en molts municipis major al 40%; les prioritats en el transport ferroviari; el posicionament sobre unir Palma amb Aeroport i Llucmajor; el posicionament sobre la línia a Son Espases; l’increment d’altures en edificis per a augmentar l’oferta d’habitatge i fer-la més accessible a la classe mitjana; la implantació de les noves tecnologies en les infraestructures viàries; la implantació de radars en els llits fluvials; les actuacions per a solucionar l’abocament d’aigües residuals a la mar i evitar el perjudici al principal sector econòmic de Balears; la possibilitat de traspàs de competències de Recursos Hídrics als “Consells” insulars, i les propostes per a un nou Pla Director de Carreteres.
Altres temes que també s’han traslladat són la necessitat de més Enginyers de Camins, Canals i Ports en llocs de direcció de l’Administració, ja que es troba al servei públic en tots els nivells de jerarquia administrativa allí on hi ha territori i infraestructures per al desenvolupament de la població; la necessitat de destinar més recursos tècnics de l’administració a l’ordenació-gestió-execució de la part pública del sòl; l’encaix dels Enginyers de Camins, Canals i Ports en el desenvolupament de les ciutats intel·ligents, la mobilitat sostenible, l’habitatge, l’ordenació de la indústria turística i la seva intervenció sobre el territori, modernització dels equipaments i infraestructures públiques a la recerca de l’eficiència, digitalització de l’administració (Metodologia BIM Da 15 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014) i els seus processos constructius; la previsió d’inversió en ordenació, gestió, i execució; la previsió d’un increment d’Enginyers de Camins, Canals i Ports en l’elaboració de Lleis, Reglaments, Plans, etc., seria necessari comptar amb més ICCP en l’elaboració de les normes, doncs, per exemple, és possible que el PGOU d’Eivissa no s’aprovi a causa d’una deficient justificació sobre la suficiència de recursos hídrics de l’illa; la conscienciació sobre la millora que comportaria tenir en compte la versatilitat dels ICCP en diferents llocs de l’administració; la previsió de l’augment de la dotació tècnica des del Govern, fins als Ajuntaments, i la possibilitat de finançar un estudi de la Universitat Politècnica de València (valorat en 140.000 euros, amb possibilitat de finançament d’un 20% per part del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports) per a implantar mesures que evitin o minimitzin la possibilitat de noves catàstrofes en els nuclis de població pròxims a llits.
El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, com a Corporació de Dret Públic encarregada de la interlocució entre els professionals de l’enginyeria de Camins, Canals i Ports i els poders i Administracions Públiques, s’ha dirigit als partits polítics amb activitat en el conjunt d’Illes Balears que segons el Centre de Recerques Sociològiques (CIS), adscrit al Ministeri de Presidència del Govern d’Espanya, obtindran representació en les pròximes cites electorals. Mitjançant aquest procés, la Demarcació vol posar en valor la professió, que des del segle XIX a través d’enginyers de camins, canals i ports com Emili Pou Bonet, Eusebi Estada Sureda, Pere Garau Canyelles, i Antonio Parietti i Coll, i diversos centenars més, han fet possible, al costat de l’esforç públic i privat, la transformació d’Illes Balears en una destinació turística que disposa d’infraestructures de primer nivell.
