Palma, 25 d’abril.- El passat 5 d’abril Joan Rius Gibert va defensar la seva tesi doctoral a la UIB “Active shear strengthening of reinforced concrete beams using Ni-Ti-Nb shape memory alloys”, tractant d’un tema molt innovador a cavall entre l’enginyeria civil i la ci\u00e8ncia de materials. L’enginyer de camins, canals i ports va obtenir el “Cum Laude”.<\/p>\n
Com has rebut el resultat de la Defensa de la Tesi i que vengui de la m\u00e0 d’un Tribunal com el que has tengut?\u00a0<\/strong> Quines expectatives d’investigaci\u00f3 i professionals tens a partir d’ara?<\/strong> Quin tema tracta “Active shear strengthening of reinforced concrete beams using Ni-Ti-Nb shape memory alloys”? Qu\u00e8 hi has demostrat?<\/strong> Quina tecnologia proposes per reduir els riscs en les estructures que has estudiat?<\/strong> Aquesta tecnologia s\u2019ha assajat en bigues de formig\u00f3 armat de petita escala i s\u2019ha verificat la seva efectivitat. Tamb\u00e9 s\u2019ha comprovat que diversos models de predicci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7 tallant existents poden fer prediccions satisfact\u00f2ries d\u2019aquesta tecnologia. En quines actuacions i situacions es pot aplicar?<\/strong> Com trobes que hauria de ser el futur de l’enginyeria civil i l’\u00fas de la tecnologia?<\/strong> En la imatge:\u00a0D’esquerra a dreta, Carlos Ribas, codirector de tesi. Dr. Arquitecte; Antonio Mar\u00ed, president del tribunal, Dr. Enginyer de Camins; Ruben Santamarta, secretari del tribunal, Dr. en F\u00edsica; Com has rebut el resultat de la Defensa de la Tesi i que vengui de la m\u00e0 d\u2019un Tribunal com el que has tengut?\u00a0<\/strong> Quines expectatives d\u2019investigaci\u00f3 i professionals tens a partir d\u2019ara?<\/strong> Quin tema tracta \u201cActive shear strengthening of reinforced concrete beams using Ni-Ti-Nb shape memory alloys\u201d? Qu\u00e8 hi has demostrat?<\/strong> Quina tecnologia proposes per reduir els riscs en les estructures que has estudiat?<\/strong> Aquesta tecnologia s\u2019ha assajat en bigues de formig\u00f3 armat de petita escala i s\u2019ha verificat la seva efectivitat. Tamb\u00e9 s\u2019ha comprovat que diversos models de predicci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7 tallant existents poden fer prediccions satisfact\u00f2ries d\u2019aquesta tecnologia. En quines actuacions i situacions es pot aplicar?<\/strong> Com trobes que hauria de ser el futur de l\u2019enginyeria civil i l\u2019\u00fas de la tecnologia?<\/strong> En la imatge:\u00a0D\u2019esquerra a dreta, Carlos Ribas, codirector de tesi. Dr. Arquitecte; Antonio Mar\u00ed, president del tribunal, Dr. Enginyer de Camins; Ruben Santamarta, secretari del tribunal, Dr. en F\u00edsica; ********************<\/p>\n Versi\u00f3n en espa\u00f1ol<\/p>\n Palma, 25 de abril.- El pasado 5 de abril Joan\u00a0Rius\u00a0Gibert defendi\u00f3 su tesis doctoral en la UIB \u201cActive shear\u00a0strengtheningof\u00a0reinforced\u00a0concreto\u00a0beams\u00a0using\u00a0Ni-Ti-*Nb\u00a0shape\u00a0memoryalloys\u201d, tratando de un tema muy innovador a caballo entre la ingenier\u00eda civil y la ciencia de materiales. El ingeniero de caminos, canales y puertos obtuvo el \u201cCum laude\u201d.<\/p>\n Bien es verdad que todo el acto de defensa de la tesis ha sido muy emotivo, en el sentido que he expuesto un trabajo que ha supuesto mucho trabajo durante m\u00e1s de 4 a\u00f1os y he ido recapitulando las tareas realizadas en este tiempo con el apoyo de mucha gente: aparte de los dos directores de tesis, uno de ellos nuestro compa\u00f1ero Dr. Antoni\u00a0Cladera, otra gente tambi\u00e9n muy calificada con la que he tenido la suerte de colaborar. As\u00ed, haber obtenido la m\u00e1xima calificaci\u00f3n del tribunal es un hecho que me hace estar muy orgulloso, puesto que se trata de un tribunal muy experto en los tres diferentes \u00e1mbitos en los que la tesis se apoya: an\u00e1lisis de estructuras de hormig\u00f3n a cortante, refuerzo de estructuras y aleaciones con memoria de forma.<\/p>\n \u00bfQu\u00e9 expectativas de investigaci\u00f3n y profesionales tienes a partir de ahora?<\/strong> \u00bfQu\u00e9 tema trata \u201cActive shear strengthening\u00a0of\u00a0reinforced concrete beams\u00a0using\u00a0Ni-Ti-*Nb\u00a0shape\u00a0memory\u00a0alloys\u201d? \u00bfQu\u00e9 has demostrado?<\/strong><\/p>\n<\/div>\n \u00bfEn qu\u00e9 actuaciones y situaciones se puede aplicar?<\/strong> \u00bfC\u00f3mo encuentras que tendr\u00eda que ser el futuro de la ingenier\u00eda civil y el uso de la tecnolog\u00eda?<\/strong> En la imagen:\u00a0De izquierda a derecha, Carlos Ribas, codirector de tesis. Dr. Arquitecto; Antonio Mar\u00ed, presidente del tribunal, Dr. Ingeniero de Caminos; Rub\u00e9n\u00a0Santamarta, secretario del tribunal, Dr. en F\u00edsica; Joan M. Rius, autor de la tesis; Cristina\u00a0Barris, Dra. Ingeniera Industrial, vocal del tribunal, y Antoni\u00a0Cladera, co director de la tesis. Dr. Ingeniero de Caminos.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n [:]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Palma, 25 d’abril.- El passat 5 d’abril Joan Rius Gibert va defensar la seva tesi doctoral a la UIB “Active shear strengthening of reinforced concrete beams using Ni-Ti-Nb shape memory alloys”, tractant d’un tema molt innovador a cavall entre l’enginyeria civil i la ci\u00e8ncia de materials. L’enginyer de camins, canals i ports va obtenir el […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3118,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[29,30],"tags":[],"class_list":["post-3588","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-el-collegi-informa","category-eventos-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3588","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3588"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3588\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3118"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3588"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3588"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3588"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nLa veritat \u00e9s que tot l\u2019acte de defensa de la tesi ha estat molt emotiu, en el sentit que he exposat un treball que ha suposat molta feina durant m\u00e9s de 4 anys i he anat recapitulant les tasques realitzades en aquest temps amb el suport de molta gent: apart dels dos directors de tesi, un d\u2019ells el nostre company Dr. Antoni Cladera, altra gent tamb\u00e9 molt qualificada amb la que he tingut la sort de col\u00b7laborar. Aix\u00ed, haver obtingut la m\u00e0xima qualificaci\u00f3 del tribunal \u00e9s un fet que em fa estar molt orgull\u00f3s, ja que es tracta d\u2019un
\ntribunal molt expert en els tres diferents \u00e0mbits en els que la tesi es recolza: an\u00e0lisi d\u2019estructures de formig\u00f3 a tallant, refor\u00e7 d\u2019estructures i aliatges amb mem\u00f2ria de forma.<\/p>\n
\nTot aquest per\u00edode de temps, he estat compaginant aquest treball d\u2019investigaci\u00f3 amb la feina d\u2019enginyer de camins a Carreteres del Consell de Mallorca, on continuo actualment desenvolupant aquesta tasca. Pel que fa a investigaci\u00f3, cal dir que tanco un
\nper\u00edode de relaci\u00f3 amb la UIB que va comen\u00e7ar fa m\u00e9s de 10 anys com a docent i que va continuar com a doctorand. Del treball de la tesi encara queda la publicaci\u00f3 d\u2019articles i presentacions a congressos del treball i m\u2019agradaria poder continuar la investigaci\u00f3 en aquest \u00e0mbit, amb altres col\u00b7laboracions amb la UIB per\u00f2 de moment no hi ha res en ferm.<\/p>\n
\nAquesta tesi presenta una investigaci\u00f3 exhaustiva sobre la viabilitat de l’\u00fas d’Aliatges amb Mem\u00f2ria de Forma per refor\u00e7ar activament estructures cr\u00edtiques a tallant. Cal dir que el trencament a tallant en estructures de formig\u00f3 \u00e9s de tipus fr\u00e0gil i que, per tant, cal
\nevitar. Concretament, s’ha aplicat un aliatge (Ni-Ti-Nb) per al refor\u00e7 extern actiu a tallant de bigues de formig\u00f3 armat usant la propietat especial de l\u2019Efecte de Mem\u00f2ria de Forma. Aquesta propietat, que ens indica que el material pot tornar a una forma pr\u00e8via despr\u00e9s d\u2019haver patit grans deformacions inel\u00e0stiques sota certes condicions de tensions i temperatura, s\u2019ha utilitzat per desenvolupar tensions anomenades de recuperaci\u00f3 en aquest material que, a m\u00e9s, s\u2019ha demostrat estable en el rang habitual de temperatures de
\nl\u2019enginyeria civil a l\u2019aire lliure. Aquest fet no \u00e9s aix\u00ed en molts d\u2019aquests aliatges. Aix\u00ed, en aplicar aquest material com a refor\u00e7 estructural i fent que desenvolupi tensions de recuperaci\u00f3, el que es coneix com a activaci\u00f3, s\u2019ha desenvolupat un m\u00e8tode de refor\u00e7 a
\ntallant per pretensar elements de formig\u00f3 per estructures existents.<\/p>\n
\nLa tecnologia desenvolupada, basada en el conceptes comentats anteriorment, consisteix en aplicar un refor\u00e7 estructural extern en elements cr\u00edtics a tallant mitjan\u00e7ant filferros de Ni-Ti-Nb que l\u2019envolten formant espirals o altres configuracions. En activar-los
\nposteriorment i tenir les deformacions restringides desenvolupen tensions de recuperaci\u00f3 que pretensen l\u2019element de formig\u00f3 incrementant la seva resist\u00e8ncia a tallant.<\/p>\n
\nPer tant, \u00e9s una tecnologia plantejada pel refor\u00e7 i reparaci\u00f3 d\u2019estructures de formig\u00f3 armat existents. Cal dir que es tracta d\u2019una metodologia que es pot executar de forma bastant senzilla en obra, ja que l\u2019aplicaci\u00f3 del refor\u00e7 envoltant la biga formant una
\nespiral amb els filferros es pot fer a ma. El proc\u00e9s d\u2019activaci\u00f3 posterior, que en definitiva consisteix en aplicar calor fins que es desenvolupen les tensions de recuperaci\u00f3 que confinen l\u2019element, es fa tamb\u00e9 de forma senzilla mitjan\u00e7ant un decapador. Aquests aspectes s\u00f3n importants a tenir en compte en l\u2019\u00e0mbit de reparaci\u00f3
\nd\u2019estructures. A m\u00e9s, en els assajos realitzats s\u2019ha comprovat que les condicions d\u2019aplicaci\u00f3 real en obra, amb certa imperfecci\u00f3 per instal\u00b7laci\u00f3, es poden assumir per aquest material.<\/p>\n
\nAquests tipus de materials no s\u00f3n d\u2019\u00fas habitual en l\u2019\u00e0mbit de les estructures ja que s\u00f3n cars. En altres \u00e0mbits com la medicina, aeron\u00e0utica, etc. s\u00f3n m\u00e9s habituals. Donades les condicions d\u2019aplicaci\u00f3 del material utilitzat en la tecnologia desenvolupada, podria ser competitiu en aplicacions espec\u00edfiques de refor\u00e7 puntual a tallant d\u2019estructures. En tot cas, la metodologia de refor\u00e7 desenvolupada, que s\u2019ha patentat a nivell nacional, ha
\nservit de base a altres investigacions que s\u2019estan realitzant actualment a la UIB mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 de refor\u00e7 amb la utilitzaci\u00f3 d\u2019un altre tipus d\u2019aliatge amb mem\u00f2ria de forma, concretament en base ferro que podran ser m\u00e9s competitius.<\/p>\n
\nCom comentava, actualment es segueix investigant en aquest \u00e0mbit a la UIB, on hi ha un grup d\u2019investigaci\u00f3 en estructures, liderat pel company nostre Antoni Cladera. Aquest grup est\u00e0 implicat en projectes de recerca que obtenen finan\u00e7ament, tant a nivell ministerial com de fons europeus. En aquests projectes hi ha, a m\u00e9s, altres grups d\u2019investigaci\u00f3 nacionals molt potents. Crec que, en aquest sentit, es podr\u00e0 arribar a desenvolupar aplicacions que siguin d\u2019us habitual en refor\u00e7 d\u2019estructures existents. I aqu\u00ed \u00e9s per on pot anar el futur, en l\u2019\u00e0mbit del refor\u00e7 d\u2019estructures, en el
\ndesenvolupament de noves t\u00e8cniques de refor\u00e7 competitives amb les existents, tant en sentit econ\u00f2mic com en simplicitat en l\u2019aplicaci\u00f3 real en reparaci\u00f3 i refor\u00e7 d\u2019estructures existents.<\/p>\n
\nJoan M. Rius, autor de la tesi; Cristina Barris, Dra. Enginyera Industrial, vocal del tribunal, i Antoni Cladera, codirector de tesi. Dr. Enginyer de Camins.[:ca]Palma, 25 d\u2019abril.- El passat 5 d\u2019abril Joan Rius Gibert va defensar la seva tesi doctoral a la UIB \u201cActive shear strengthening of reinforced concrete beams using Ni-Ti-Nb shape memory alloys\u201d, tractant d\u2019un tema molt innovador a cavall entre l\u2019enginyeria civil i la ci\u00e8ncia de materials. L\u2019enginyer de camins, canals i ports va obtenir el \u201cCum Laude\u201d.<\/p>\n
\nLa veritat \u00e9s que tot l\u2019acte de defensa de la tesi ha estat molt emotiu, en el sentit que he exposat un treball que ha suposat molta feina durant m\u00e9s de 4 anys i he anat recapitulant les tasques realitzades en aquest temps amb el suport de molta gent: apart dels dos directors de tesi, un d\u2019ells el nostre company Dr. Antoni Cladera, altra gent tamb\u00e9 molt qualificada amb la que he tingut la sort de col\u00b7laborar. Aix\u00ed, haver obtingut la m\u00e0xima qualificaci\u00f3 del tribunal \u00e9s un fet que em fa estar molt orgull\u00f3s, ja que es tracta d\u2019un
\ntribunal molt expert en els tres diferents \u00e0mbits en els que la tesi es recolza: an\u00e0lisi d\u2019estructures de formig\u00f3 a tallant, refor\u00e7 d\u2019estructures i aliatges amb mem\u00f2ria de forma.<\/p>\n
\nTot aquest per\u00edode de temps, he estat compaginant aquest treball d\u2019investigaci\u00f3 amb la feina d\u2019enginyer de camins a Carreteres del Consell de Mallorca, on continuo actualment desenvolupant aquesta tasca. Pel que fa a investigaci\u00f3, cal dir que tanco un
\nper\u00edode de relaci\u00f3 amb la UIB que va comen\u00e7ar fa m\u00e9s de 10 anys com a docent i que va continuar com a doctorand. Del treball de la tesi encara queda la publicaci\u00f3 d\u2019articles i presentacions a congressos del treball i m\u2019agradaria poder continuar la investigaci\u00f3 en aquest \u00e0mbit, amb altres col\u00b7laboracions amb la UIB per\u00f2 de moment no hi ha res en ferm.<\/p>\n
\nAquesta tesi presenta una investigaci\u00f3 exhaustiva sobre la viabilitat de l\u2019\u00fas d\u2019Aliatges amb Mem\u00f2ria de Forma per refor\u00e7ar activament estructures cr\u00edtiques a tallant. Cal dir que el trencament a tallant en estructures de formig\u00f3 \u00e9s de tipus fr\u00e0gil i que, per tant, cal
\nevitar. Concretament, s\u2019ha aplicat un aliatge (Ni-Ti-Nb) per al refor\u00e7 extern actiu a tallant de bigues de formig\u00f3 armat usant la propietat especial de l\u2019Efecte de Mem\u00f2ria de Forma. Aquesta propietat, que ens indica que el material pot tornar a una forma pr\u00e8via despr\u00e9s d\u2019haver patit grans deformacions inel\u00e0stiques sota certes condicions de tensions i temperatura, s\u2019ha utilitzat per desenvolupar tensions anomenades de recuperaci\u00f3 en aquest material que, a m\u00e9s, s\u2019ha demostrat estable en el rang habitual de temperatures de
\nl\u2019enginyeria civil a l\u2019aire lliure. Aquest fet no \u00e9s aix\u00ed en molts d\u2019aquests aliatges. Aix\u00ed, en aplicar aquest material com a refor\u00e7 estructural i fent que desenvolupi tensions de recuperaci\u00f3, el que es coneix com a activaci\u00f3, s\u2019ha desenvolupat un m\u00e8tode de refor\u00e7 a
\ntallant per pretensar elements de formig\u00f3 per estructures existents.<\/p>\n
\nLa tecnologia desenvolupada, basada en el conceptes comentats anteriorment, consisteix en aplicar un refor\u00e7 estructural extern en elements cr\u00edtics a tallant mitjan\u00e7ant filferros de Ni-Ti-Nb que l\u2019envolten formant espirals o altres configuracions. En activar-los
\nposteriorment i tenir les deformacions restringides desenvolupen tensions de recuperaci\u00f3 que pretensen l\u2019element de formig\u00f3 incrementant la seva resist\u00e8ncia a tallant.<\/p>\n
\nPer tant, \u00e9s una tecnologia plantejada pel refor\u00e7 i reparaci\u00f3 d\u2019estructures de formig\u00f3 armat existents. Cal dir que es tracta d\u2019una metodologia que es pot executar de forma bastant senzilla en obra, ja que l\u2019aplicaci\u00f3 del refor\u00e7 envoltant la biga formant una
\nespiral amb els filferros es pot fer a ma. El proc\u00e9s d\u2019activaci\u00f3 posterior, que en definitiva consisteix en aplicar calor fins que es desenvolupen les tensions de recuperaci\u00f3 que confinen l\u2019element, es fa tamb\u00e9 de forma senzilla mitjan\u00e7ant un decapador. Aquests aspectes s\u00f3n importants a tenir en compte en l\u2019\u00e0mbit de reparaci\u00f3
\nd\u2019estructures. A m\u00e9s, en els assajos realitzats s\u2019ha comprovat que les condicions d\u2019aplicaci\u00f3 real en obra, amb certa imperfecci\u00f3 per instal\u00b7laci\u00f3, es poden assumir per aquest material.<\/p>\n
\nAquests tipus de materials no s\u00f3n d\u2019\u00fas habitual en l\u2019\u00e0mbit de les estructures ja que s\u00f3n cars. En altres \u00e0mbits com la medicina, aeron\u00e0utica, etc. s\u00f3n m\u00e9s habituals. Donades les condicions d\u2019aplicaci\u00f3 del material utilitzat en la tecnologia desenvolupada, podria ser competitiu en aplicacions espec\u00edfiques de refor\u00e7 puntual a tallant d\u2019estructures. En tot cas, la metodologia de refor\u00e7 desenvolupada, que s\u2019ha patentat a nivell nacional, ha
\nservit de base a altres investigacions que s\u2019estan realitzant actualment a la UIB mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 de refor\u00e7 amb la utilitzaci\u00f3 d\u2019un altre tipus d\u2019aliatge amb mem\u00f2ria de forma, concretament en base ferro que podran ser m\u00e9s competitius.<\/p>\n
\nCom comentava, actualment es segueix investigant en aquest \u00e0mbit a la UIB, on hi ha un grup d\u2019investigaci\u00f3 en estructures, liderat pel company nostre Antoni Cladera. Aquest grup est\u00e0 implicat en projectes de recerca que obtenen finan\u00e7ament, tant a nivell ministerial com de fons europeus. En aquests projectes hi ha, a m\u00e9s, altres grups d\u2019investigaci\u00f3 nacionals molt potents. Crec que, en aquest sentit, es podr\u00e0 arribar a desenvolupar aplicacions que siguin d\u2019us habitual en refor\u00e7 d\u2019estructures existents. I aqu\u00ed \u00e9s per on pot anar el futur, en l\u2019\u00e0mbit del refor\u00e7 d\u2019estructures, en el
\ndesenvolupament de noves t\u00e8cniques de refor\u00e7 competitives amb les existents, tant en sentit econ\u00f2mic com en simplicitat en l\u2019aplicaci\u00f3 real en reparaci\u00f3 i refor\u00e7 d\u2019estructures existents.<\/p>\n
\nJoan M. Rius, autor de la tesi; Cristina Barris, Dra. Enginyera Industrial, vocal del tribunal, i Antoni Cladera, codirector de tesi. Dr. Enginyer de Camins.<\/p>\n\u201cLa tesis muestra c\u00f3mo reforzar estructuras cr\u00edticas a cortante\u201d<\/h3>\n
\nDurante todo este periodo de tiempo, he estado compaginando este trabajo de investigaci\u00f3n con el de ingeniero de caminos en Carreteras del Consell de Mallorca, donde contin\u00fao actualmente desarrollando esta tarea. En cuanto a investigaci\u00f3n, hay que decir que cierro un periodo de relaci\u00f3n con la UIB que empez\u00f3 hace m\u00e1s de 10 a\u00f1os como docente y que continu\u00f3 como doctorando. Del trabajo de la tesis todav\u00eda queda la publicaci\u00f3n de art\u00edculos y presentaciones a congresos del trabajo y me gustar\u00eda poder continuar la investigaci\u00f3n en este \u00e1mbito, con otras colaboraciones con la UIB pero de momento no hay nada en firme.<\/p>\n
\ningenier\u00eda civil al aire libre. Este hecho no es as\u00ed en muchos de estas aleaciones. As\u00ed, al aplicar este material como refuerzo estructural y haciendo que desarrolle tensiones de recuperaci\u00f3n, el que se conoce como activaci\u00f3n, se ha desarrollado un m\u00e9todo de refuerzo a cortante por\u00a0pretensar\u00a0elementos de hormig\u00f3n por estructuras existentes.\u00bfQu\u00e9 tecnolog\u00eda propones para reducir los riesgos en las estructuras que has estudiado?<\/strong><\/p>\n<\/div>\n
\nposteriormente y tener las deformaciones restringidas desarrollan tensiones de recuperaci\u00f3n que\u00a0pretensen\u00a0el elemento de hormig\u00f3n incrementando su resistencia a cortante.Esta tecnolog\u00eda se ha ensayado en vigas de hormig\u00f3n armado de peque\u00f1a escala y se ha verificado su efectividad. Tambi\u00e9n se ha comprobado que varios modelos de predicci\u00f3n de esfuerzo cortante existentes pueden hacer predicciones satisfactorias de esta tecnolog\u00eda.
\nPor lo tanto, es una tecnolog\u00eda planteada por el refuerzo y reparaci\u00f3n de estructuras de hormig\u00f3n armado existentes. Hay que decir que se trata de una metodolog\u00eda que se puede ejecutar de forma bastante sencilla en obra, puesto que la aplicaci\u00f3n del refuerzo rodeando la viga formando una
\nespiral con los alambres se puede hacer a mi. El proceso de activaci\u00f3n posterior, que en definitiva consiste al aplicar calor hasta que se desarrollan las tensiones de recuperaci\u00f3n que confinan el elemento, se hace tambi\u00e9n de forma sencilla mediante un\u00a0decapador. Estos aspectos son importantes a tener en cuenta en el \u00e1mbito de reparaci\u00f3n de estructuras. Adem\u00e1s, en los ensayos realizados se ha comprobado que las condiciones de aplicaci\u00f3n real en obra, con cierta imperfecci\u00f3n por instalaci\u00f3n, se pueden asumir por este material.<\/p>\n
\nEstos tipos de materiales no son de uso habitual en el \u00e1mbito de las estructuras puesto que son caros. En otros \u00e1mbitos como la medicina, aeron\u00e1utica, etc. son m\u00e1s habituales. Dadas las condiciones de aplicaci\u00f3n del material utilizado en la tecnolog\u00eda desarrollada, podr\u00eda ser competitivo en aplicaciones espec\u00edficas de refuerzo puntual a cortante de estructuras. En todo caso, la metodolog\u00eda de refuerzo desarrollada, que se ha patentado a nivel nacional, ha servido de base a otras investigaciones que se est\u00e1n realizando actualmente a la UIB mediante la aplicaci\u00f3n de refuerzo con la utilizaci\u00f3n de otro tipo de aleaci\u00f3n con memoria de forma, concretamente base hierro que podr\u00e1n ser m\u00e1s competitivos.<\/p>\n
\nC\u00f3mo comentaba, actualmente se sigue investigando en este \u00e1mbito a la UIB, donde hay un grupo de investigaci\u00f3n en estructuras, liderado por el compa\u00f1ero nuestro Antoni\u00a0Cladera. Este grupo est\u00e1 implicado en proyectos de investigaci\u00f3n que obtienen financiaci\u00f3n, tanto a nivel ministerial como de fondos europeos. En estos proyectos hay, adem\u00e1s, otros grupos de investigaci\u00f3n nacionales muy potentes. Creo que, en este sentido, se podr\u00e1 llegar a desarrollar aplicaciones que sean de os habitual en refuerzo de estructuras existentes. Y aqu\u00ed es por donde puede ir el futuro, en el \u00e1mbito del refuerzo de estructuras, en
\nel desarrollo de nuevas t\u00e9cnicas de refuerzo competitivas con las existentes, tanto en sentido econ\u00f3mico como en simplicidad en la aplicaci\u00f3n real en reparaci\u00f3n y refuerzo de estructuras existentes.<\/p>\n