{"id":3361,"date":"2023-02-17T12:30:29","date_gmt":"2023-02-17T11:30:29","guid":{"rendered":"http:\/\/caminsbalears.org\/historia-del-col%c2%b7legi\/"},"modified":"2023-06-13T13:13:00","modified_gmt":"2023-06-13T11:13:00","slug":"historia-del-col%c2%b7legi","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/historia-del-col%c2%b7legi\/","title":{"rendered":"HIST\u00d2RIA DEL COL\u00b7LEGI"},"content":{"rendered":"\t\t<div data-elementor-type=\"wp-page\" data-elementor-id=\"3361\" class=\"elementor elementor-3361 elementor-2530\" data-elementor-post-type=\"page\">\n\t\t\t\t\t\t<section class=\"elementor-section elementor-top-section elementor-element elementor-element-177e402f elementor-section-height-min-height elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-items-middle\" data-id=\"177e402f\" data-element_type=\"section\" data-settings=\"{&quot;background_background&quot;:&quot;classic&quot;,&quot;shape_divider_bottom&quot;:&quot;pyramids&quot;}\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-shape elementor-shape-bottom\" aria-hidden=\"true\" data-negative=\"false\">\n\t\t\t<svg xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\" viewBox=\"0 0 1000 100\" preserveAspectRatio=\"none\">\n\t<path class=\"elementor-shape-fill\" d=\"M761.9,44.1L643.1,27.2L333.8,98L0,3.8V0l1000,0v3.9\"\/>\n<\/svg>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-container elementor-column-gap-wider\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-column elementor-col-100 elementor-top-column elementor-element elementor-element-4678882d\" data-id=\"4678882d\" data-element_type=\"column\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-widget-wrap elementor-element-populated\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-6d4782c1 elementor-widget__width-auto elementor-view-default elementor-widget elementor-widget-icon\" data-id=\"6d4782c1\" data-element_type=\"widget\" data-widget_type=\"icon.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-icon-wrapper\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-icon\">\n\t\t\t<i aria-hidden=\"true\" class=\"fas fa-chevron-right\"><\/i>\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<section class=\"elementor-section elementor-top-section elementor-element elementor-element-69a5f97d elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default\" data-id=\"69a5f97d\" data-element_type=\"section\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-container elementor-column-gap-wider\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-column elementor-col-50 elementor-top-column elementor-element elementor-element-7600abbe\" data-id=\"7600abbe\" data-element_type=\"column\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-widget-wrap elementor-element-populated\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-6cf68613 elementor-align-start elementor-icon-list--layout-traditional elementor-list-item-link-full_width elementor-widget elementor-widget-icon-list\" data-id=\"6cf68613\" data-element_type=\"widget\" data-widget_type=\"icon-list.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t\t\t<ul class=\"elementor-icon-list-items\">\n\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<a href=\"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/historia-de-la-demarcacio\/\">\n\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\">HIST\u00d2RIA DE LA DEMARCACI\u00d3<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<a href=\"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/historia-del-col%c2%b7legi\/\">\n\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-icon\">\n\t\t\t\t\t\t\t<i aria-hidden=\"true\" class=\"far fa-check-square\"><\/i>\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\">HIST\u00d2RIA DEL COL\u00b7LEGI<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<a href=\"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/junta-rectora\/\">\n\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\">JUNTA RECTORA<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<a href=\"http:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/20170511172646719.pdf\" target=\"_blank\">\n\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\">REGLAMENT DE LA DEMARCACI\u00d3<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<a href=\"http:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/Estatutos_2003.pdf\" target=\"_blank\">\n\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\">ESTATUTS<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<a href=\"http:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/2023-IB-CICCP-SXIX_BALEARES.pdf\" target=\"_blank\">\n\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\">Enginyers Balears al segle XIX.<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\"><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t<\/ul>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-column elementor-col-50 elementor-top-column elementor-element elementor-element-78ab5403\" data-id=\"78ab5403\" data-element_type=\"column\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-widget-wrap elementor-element-populated\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-261fd04c elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"261fd04c\" data-element_type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p><strong>HIST\u00d2RIA DEL COL\u00b7LEGI<\/strong><\/p>\n<p><strong>ANTECEDENTS HIST\u00d2RICS. FUNCIONS ESSENCIALS I FUTUR DE LA INSTITUCI\u00d3 A ESPANYA<\/strong><\/p>\n<p><strong>Antecedents remots<\/strong><\/p>\n<p>Els gremis, gildas (corporacions d\u2019arts), confraries, congregacions i associacions de socors mutus neixen durant l\u2019Edat Mitjana, a tot Europa, com a associacions volunt\u00e0ries per protegir-se del Poder (senyors feudals i la pr\u00f2pia Corona) o de l\u2019adversitat, per\u00f2 acaben transformant-se en poderoses organitzacions d\u2019adscripci\u00f3 for\u00e7osa, que disciplinen tota la vida econ\u00f2mica i constitueixen veritables monopolis, en prohibir l\u2019exercici de la ind\u00fastria a qui no estigu\u00e9s integrat en ells.<\/p>\n<p>Que els propis gremis administressin l\u2019acc\u00e9s a les professions o oficis, a trav\u00e9s de les proves d\u2019ingr\u00e9s, l\u2019estructuraci\u00f3 en categories de les professions, la regulaci\u00f3 de la compet\u00e8ncia, la fixaci\u00f3 del r\u00e8gim de preus i el r\u00e8gim disciplinari, amb autonomia interna i mitjan\u00e7ant pactes entre ells, va donar lloc a la generalitzaci\u00f3 de l\u2019endog\u00e0mia i de pr\u00e0ctiques monopol\u00edstiques, de les quals la m\u00e9s caracter\u00edstica va ser una sistem\u00e0tica aplicaci\u00f3 del numerus clausus amb criteris restrictius, mantenint l\u2019oferta de serveis per sota de la demanda i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, els preus per sobre del necessari, amb el conseg\u00fcent perjudici per al desenvolupament<br \/>econ\u00f2mic de la societat.<\/p>\n<p>La puixan\u00e7a d\u2019aquestes organitzacions troba la seva explicaci\u00f3 en la inexist\u00e8ncia d\u2019un poder p\u00fablic regulador de la Societat, que precisament \u00e9s de naturalesa estamental, caracter\u00edstica de l\u2019Edat Mitjana.<\/p>\n<p>No \u00e9s estrany, per tant, que durant el proc\u00e9s de consolidaci\u00f3 de l\u2019Estat modern, els nous corrents pol\u00edtiques entressin en col\u00b7lisi\u00f3 amb algunes d\u2019aquestes pr\u00e0ctiques, amb la conseg\u00fcent adaptaci\u00f3. Aix\u00ed, es liberalitzen alguns oficis, l\u2019Administraci\u00f3 passa a regular alguns aspectes, com el disciplinari i, pel que fa a les professions respecta, la Universitat tendeix a substituir els gremis en el proc\u00e9s formatiu, per\u00f2 a canvi, \u00e9s al voltant de la mateixa Administraci\u00f3 on reapareixen organitzacions corporatives amb aquelles caracter\u00edstiques.<\/p>\n<p>En fer crisi l\u2019Estat absolut, el Programa Revolucionari, basat en la sobirania popular com a centre de l\u2019organitzaci\u00f3 social, suposa el rebuig total de les institucions gremials i corporatives; rebuig que, en virtut dels nous postulats econ\u00f2mics i pol\u00edtics, apareix de manera latent durant la Il\u00b7lustraci\u00f3 i \u00e9s expl\u00edcit en el Liberalisme i, per descomptat, en els programes derivats de la Revoluci\u00f3 francesa. Aix\u00ed, al comen\u00e7ament del Segle XIX les institucions gremials relatives a les activitats privades han desaparegut, pr\u00e0cticament, de tot Europa, mentre que les existents en l\u2019entorn de l\u2019Administraci\u00f3 de l\u2019Estat, que aconsegueixen sobreviure, passen a integrar-s\u2019hi.<\/p>\n<p>El naixement i consolidaci\u00f3 dels col\u00b7legis professionals moderns: La Societat europea pateix, durant el Segle XIX, una gran transformaci\u00f3. Els postulats de lliure comer\u00e7 i ind\u00fastria, despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 francesa, al costat del maquinisme (revoluci\u00f3 industrial) ia la creixent mobilitat, tant geogr\u00e0fica (gr\u00e0cies al ferrocarril) com social (gr\u00e0cies a la millora en l\u2019Educaci\u00f3 ia la liberalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica), suposen un important desenvolupament econ\u00f2mic i social, que comporta un tamb\u00e9 important desenvolupament de la societat civil, passant la burgesia i el proletariat a ser protagonistes del proc\u00e9s.<\/p>\n<p>En aquest context, es posa de manifest que l\u2019exercici d\u2019algunes professions, de manera lliure i sense control, \u00e9s simplement inacceptable per a la Societat, pels greus problemes que comporta en \u00e0rees clau de la mateixa. Aix\u00ed l\u2019advocacia, relacionada amb els drets de defensa i seguretat jur\u00eddica, la medicina, relacionada amb els drets a la salut i la vida i l\u2019arquitectura, relacionada amb la seguretat i qualitat de les nostres m\u00e9s importants propietats, s\u00f3n professions sobre l\u2019exercici es produeix un proc\u00e9s de decantaci\u00f3, des del segon ter\u00e7 d\u2019aquest Segle XIX, que d\u00f3na lloc als Col\u00b7legis professionals moderns.<\/p>\n<p>Durant aquest proc\u00e9s, es posa de manifest que ni el control administratiu dels actes professionals, ni l\u2019establiment de responsabilitats civils i penals, s\u00f3n solucions que assegurin al ciutad\u00e0, de manera raonable, la compet\u00e8ncia i la deontologia del professional, els serveis precisa. En efecte, l\u2019enorme dificultat de sotmetre a regulaci\u00f3 jur\u00eddica positiva les activitats d\u2019algunes professions, aix\u00ed com la d\u2019establir intervencions administratives que les controlin, fa inviable, en aquests casos, la soluci\u00f3 habitual.<\/p>\n<p>Per contra, al llarg d\u2019aquest proc\u00e9s es decanta, com a millor soluci\u00f3, que els esmentats aspectes, compet\u00e8ncia professional i deontologia, siguin acte controlats pels propis professionals a trav\u00e9s d\u2019entitats col\u00b7lectives de car\u00e0cter disciplinari creades a aquest efecte: els col\u00b7legis professionals.<\/p>\n<p>Estant aix\u00f2 clar, el seg\u00fcent debat es va centrar sobre la naturalesa jur\u00eddica dels Col\u00b7legis i sobre la col\u00b7legiaci\u00f3 obligat\u00f2ria necess\u00e0ria per al seu bon fi i va ser tan intens que, seguint el cas, a t\u00edtol d\u2019exemple, dels advocats, per Reial C\u00e8dula de 27 \/ 11\/1832 es va s\u2019estableix la col\u00b7legiaci\u00f3 obligat\u00f2ria, per Reial Decret de 1837.07.20 es suprimeix aquesta obligatorietat, per Reial Decret de 1838.05.28 es torna a restablir, per Reial Ordre de 1841.11.28 es va tornar a suprimir i, finalment, per Real Ordre de 1844.06.06 es torna a restablir, aquesta vegada de manera definitiva (fins als nostres dies).<\/p>\n<p>Les funcions essencials dels col\u00b7legis professionals:<\/p>\n<p>Els col\u00b7legis professionals nascuts d\u2019aquest debat s\u00f3n entitats p\u00fabliques perqu\u00e8 el seu fonament \u00e9s la satisfacci\u00f3 d\u2019interessos p\u00fablics: garantir a la societat que aquelles professions que afecten directament valors socials essencials, s\u00f3n exercides per persones degudament capacitades, que s\u2019obliguen a exercir una correcta pr\u00e0ctica professional.<\/p>\n<p>Per a aix\u00f2, l\u2019Estat, en s\u00edntesi:<\/p>\n<p>1) regula l\u2019exercici d\u2019aquestes professions, assignant-los, en exclusiva, la facultat d\u2019efectuar certes actuacions (actes facultatius),<br \/>2) crea els Col\u00b7legis com a entitats p\u00fabliques, establint l\u2019obligatorietat de col\u00b7legiaci\u00f3 de les professions aix\u00ed regulades, conferint als Col\u00b7legis la facultat de definir les regles i deures observables pels professionals, en l\u2019exercici de la seva professi\u00f3, aix\u00ed com la de jutjar i , si escau, sancionar les conductes reprovables dels mateixos i<br \/>3) estableix certs controls administratius, que obliguen que, per a la validesa d\u2019alguns actes facultatius abans definits, el Col\u00b7legi corresponent acrediti que s\u00f3n efectuats per professionals degudament habilitats.<\/p>\n<p>Queda clar, en el proc\u00e9s, que els col\u00b7legis no van ser creats per a la defensa i protecci\u00f3 dels seus membres davant de la societat, sin\u00f3 que, per contra, ho van ser, i ho s\u00f3n, per a la defensa de la Societat davant els falsos professionals (intrusisme) i enfront d\u2019aquells que, sent professionals leg\u00edtims, abusen de la seva condici\u00f3.<\/p>\n<p>La figura aix\u00ed institu\u00efda, inicialment per a advocats i procuradors, s\u2019est\u00e9n, amb posterioritat, a les professions relatives a la medicina i, despr\u00e9s, a l\u2019arquitectura, proc\u00e9s que a Espanya i Alemanya es consolida en els inicis del Segle XX, mentre que a It\u00e0lia (Ordini i Collegi Proffesioni) ho fa durant els anys vint ia Fran\u00e7a (Ordres Professionels) en els anys quaranta d\u2019aquest segle; per, finalment, estendre a l\u2019enginyeria, el que a Espanya passa durant els anys cinquanta i inclou al nostre Col\u00b7legi (1953).<\/p>\n<p>Addicionalment, en els casos d\u2019Espanya i It\u00e0lia i sota sistemes pol\u00edtics que afavorien el corporativisme, es va produir una generalitzaci\u00f3 de la figura col\u00b7legial a un gran nombre de professions, en qu\u00e8 l\u2019inter\u00e8s p\u00fablic \u00e9s dubt\u00f3s, hi ha manca d\u2019actes facultatius i, per tant, la col\u00b7legiaci\u00f3 obligat\u00f2ria no t\u00e9 sentit, diluint la funci\u00f3 essencial de la instituci\u00f3, a conviure, sota l\u2019empara d\u2019una legislaci\u00f3 comuna, Col\u00b7legis d\u2019molt diferent rellev\u00e0ncia social.<\/p>\n<p>Concretament, en el cas del nostre Pa\u00eds, la consolidaci\u00f3 legal de la instituci\u00f3 col\u00b7legial s\u2019aconsegueix amb la promulgaci\u00f3 de la Llei 2\/1974, sobre col\u00b7legis professionals, encara vigent. Fins aleshores, cada Col\u00b7legi havia creat per un decret ad hoc i retenia, en part, la seva pr\u00f2pia personalitat, mentre que, des d\u2019aquesta promulgaci\u00f3, tots queden regulats sota un r\u00e8gim uniforme que, a m\u00e9s, com hem dit, es generalitza a innombrables casos de molt diferent naturalesa i rellev\u00e0ncia.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2, abans de seguir, conv\u00e9 recordar que, tot i estar emmascarats sota la uniformitat abans esmentada, la col\u00b7legiaci\u00f3 de l\u2019advocacia t\u00e9 el seu origen i justificaci\u00f3, principalment, en relaci\u00f3 amb el control de la deontologia professional, mentre que la corresponent a la medicina ho t\u00e9 en relaci\u00f3 amb l\u2019eradicaci\u00f3 del intrusisme i les responsabilitats del professional davant els clients i en el cas de l\u2019arquitectura (i per analogia a l\u2019enginyeria), ho t\u00e9 en relaci\u00f3 amb el control dels propis actes professionals, en ajuda a l\u2019Administraci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Futur de la Instituci\u00f3 Col\u00b7legial a Espanya:<\/strong><\/p>\n<p>At\u00e8s que la Uni\u00f3 Europea t\u00e9 entre els seus fins principals l\u2019establiment d\u2019un aut\u00e8ntic \u201cMercat \u00danic\u201d, \u00e9s evident que, pel que fa a les activitats professionals, es tendeix cap a una converg\u00e8ncia, d\u2019una banda, entre els continguts o compet\u00e8ncies de les diferents titulacions corresponents a una mateixa professi\u00f3 i, d\u2019altra banda, entre les diferents disposicions nacionals que regulen l\u2019exercici de cada professi\u00f3. Per aix\u00f2, \u00e9s probable que, a curt termini, la Instituci\u00f3 Col\u00b7legial, tal com la coneixem avui a Espanya, es vegi enfrontada a un proc\u00e9s de canvi m\u00e9s o menys profund.<\/p>\n<p>Sobre aix\u00f2, sembla significatiu que les professions d\u2019advocat i auditor (comptador, comptable p\u00fablic, etc.) s\u00f3n \u201cprofessions col\u00b7legiades\u201d en els principals pa\u00efsos europeus (Alemanya, Fran\u00e7a, It\u00e0lia i Espanya) i, fins i tot, en els EUA ; que les de metge i arquitecte ho s\u00f3n en tots els pa\u00efsos europeus abans esmentats, per\u00f2 no aix\u00ed a Am\u00e8rica, on s\u00f3n considerades professions \u201ccertificades\u201d, igual que la d\u2019enginyer, que a Fran\u00e7a i en els EE. UU. no est\u00e0 entre les \u201ccol\u00b7legiades\u201d, mentre que si ho est\u00e0 a Alemanya, It\u00e0lia i Espanya. At\u00e8s que a Espanya (i It\u00e0lia) hi ha, a m\u00e9s, un nombre enorme de professions col\u00b7legiades, que en els altres pa\u00efsos europeus ia Am\u00e8rica es consideren de lliure exercici i que sembla que la Societat espanyola ignora el valor i import\u00e0ncia de la instituci\u00f3, com conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva excessiva generalitzaci\u00f3 i que, potser, els propis col\u00b7legis aut\u00e8ntics han redu\u00eft l\u2019exercici de les seves funcions essencials, apareixent amb freq\u00fc\u00e8ncia com a meres associacions gremials, sembla l\u00f2gic pensar que 1) la Instituci\u00f3 col\u00b7legial pugui patir a Espanya una gran<br \/>transformaci\u00f3 i 2) que en aquest proc\u00e9s les enginyeries i entre elles la nostra, puguin resultar afectades, o no, segons l\u2019enfocament pol\u00edtic que predomini, arribat el cas.<\/p>\n<p>A part d\u2019aix\u00f2, originat per causes externes, els Col\u00b7legis professionals espanyols estan travessant una delicada situaci\u00f3 interna, conseq\u00fc\u00e8ncia del proc\u00e9s de digesti\u00f3 de la recent liberalitzaci\u00f3 d\u2019honoraris, situaci\u00f3 que, en algunes professions, implica un enfrontament entre els defensors a ultran\u00e7a de la compet\u00e8ncia, basada en les lleis de mercat i els que sostenen el punt de vista, al final deontol\u00f2gic, que la qualitat i responsabilitat dels serveis donats pels professionals requereixen assegurar al ciutad\u00e0 uns m\u00ednims que haurien de correspondre, necess\u00e0riament, amb uns honoraris tamb\u00e9 m\u00ednims, la qual cosa \u00e9s especialment sensible quan aquests serveis incideixen en drets b\u00e0sics dels ciutadans (seguretat, salut, patrimoni, drets civils, etc.).<\/p>\n<p><strong>La situaci\u00f3 de les professions als Estats Units:<\/strong><\/p>\n<p>A continuaci\u00f3, passem a descriure, succintament i nom\u00e9s als efectes de completar el quadre anterior, els diferents tractaments o enfocaments donats, als Estats Units d\u2019Am\u00e8rica, a les diferents professions.<\/p>\n<p>Als EUA, que han portat fins a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies la llibertat de les Universitats per a la formulaci\u00f3 dels seus plans d\u2019estudis i la llibertat dels alumnes per personalitzar el seu curr\u00edculum acad\u00e8mic, distingeixen entre professi\u00f3 lliure, per a l\u2019exercici no es requereix requisit i professi\u00f3 regulada, l\u2019exercici \u00e9s disciplinat pel legislador i nom\u00e9s est\u00e0 perm\u00e8s a aquelles persones que reuneixin certs requisits, entre els quals la titulaci\u00f3 acad\u00e8mica \u00e9s un d\u2019ells, quedant compreses en aquest \u00faltim cas un nombre redu\u00eft i seleccionat de professions.<\/p>\n<p>Al seu torn, dins de les professions regulades distingeixen entre professions certificades, que nom\u00e9s poden exercir les persones que compten amb habilitaci\u00f3 atorgada per la corresponent ag\u00e8ncia estatal i les col\u00b7legiades, que nom\u00e9s poden ser exercides pels membres dels corresponents Col\u00b7legis, radicant la difer\u00e8ncia en qu\u00e8, en aquestes \u00faltimes, el control deontol\u00f2gic \u00e9s efectuat pels<br \/>propis professionals, a trav\u00e9s del Col\u00b7legi corresponent, mentre que en les altres, queda subjecte a la via judicial ordin\u00e0ria.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, com hem esmentat anteriorment, en els EUA s\u00f3n escass\u00edssimes les professions per a l\u2019exercici cal estar col\u00b7legiat, sent l\u2019advocacia (pleiteante) la m\u00e9s caracter\u00edstica: per a poder compar\u00e8ixer davant una sala de just\u00edcia cal estar habilitat pel Col\u00b7legi d\u2019Advocats (State Bar), instituci\u00f3 que, d\u2019altra banda , reuneix totes les caracter\u00edstiques abans exposades com a funcions essencials dels col\u00b7legis a Europa, amb la difer\u00e8ncia que, all\u00e0, cal superar un examen (dif\u00edcil) per ingressar en el citat Col\u00b7legi.<\/p>\n<p>Pel que fa a l\u2019enginyeria, la Llei estableix que, per efectuar actes professionals (projectes, certificats d\u2019idone\u00eftat o compliment, etc.), amb validesa davant l\u2019Administraci\u00f3, cal comptar amb el certificat d\u2019habilitaci\u00f3 atorgat per alguna de les ag\u00e8ncies estatals creades a aquest efecte: ABET (Accreditation Board for Engineering and Technology) o EAC (Engineering Accreditation Commission). Pel seu inter\u00e8s, a continuaci\u00f3 transcrivim el que, sobre aix\u00f2, estableix la Llei de l\u2019Estat de Colorado:<\/p>\n<p>In order to safeguard life, health, and property and to promote the public welfare, the practice of engineering is declared to be subject to regulation in the public interest.<\/p>\n<p>It shall be deemed that the right to engage in the practice of engineering is a privilege granted by the sate through the state board of registration for professional engineers; that the profession involves personal skill and presupposes a period of intensive preparation, internship, due examination and admission; and that a professional engineer\u2019s license is solely such professional engineer\u2019s own and is nontransferable.<\/p>\n<p>Per salvaguardar vides, salut i propietats i per promoure el benestar com\u00fa, l\u2019exercici de l\u2019enginyeria es declara subjecte a regulaci\u00f3 en virtut de l\u2019inter\u00e8s p\u00fablic.<\/p>\n<p>S\u2019ha d\u2019entendre que el dret a exercir l\u2019enginyeria \u00e9s un privilegi atorgat per l\u2019Estat, a trav\u00e9s de la \u201cag\u00e8ncia estatal per al registre d\u2019enginyers professionals\u201d; que la professi\u00f3 requereix qualificaci\u00f3 personal i pressuposa un per\u00edode de preparaci\u00f3 intensiva, haver efectuat pr\u00e0ctiques tutelades, superar un examen i ser adm\u00e8s per a aix\u00f2; i que la llic\u00e8ncia com a enginyer professional \u00e9s personal i intransferible.<\/p>\n<p><strong>Reflexi\u00f3 Final:<\/strong><\/p>\n<p>La nostra \u00e9s una professi\u00f3 que es caracteritza per:<\/p>\n<p>1) la gran rellev\u00e0ncia social de les actuacions professionals que efectuem, en afectar la seguretat de persones i b\u00e9ns i als serveis p\u00fablics essencials,<\/p>\n<p>2) la gran rellev\u00e0ncia econ\u00f2mica d\u2019aquestes actuacions, relacionades amb grans inversions en un sector de gran import\u00e0ncia dins de l\u2019Economia Nacional, i per<\/p>\n<p>3) les grans responsabilitats personals que aquestes actuacions suposen per als enginyers actuants.<\/p>\n<p>At\u00e8s que l\u2019anterior, a m\u00e9s, es va a desenvolupar, en el futur, en un context de major complexitat que l\u2019actual, conseq\u00fc\u00e8ncia dels m\u00faltiples plans d\u2019estudis i de l\u2019efecte de la llibertat d\u2019actuaci\u00f3 per als professionals, molt heterogenis, de la Uni\u00f3 Europea, la import\u00e0ncia del paper del Col\u00b7legi, en la Societat, com a centre regulador i controlador de l\u2019exercici de la professi\u00f3, sembla assegurada.<\/p>\n<p>Igualment, sembla assegurat el rellevant paper del Visat col\u00b7legial, com a instrument que asseguri, als promotors de projectes i obres i, especialment, a les administracions responsables, la idone\u00eftat del professional actuant, en i per a cada actuaci\u00f3, la qual cosa, amb la multiplicitat de titulacions que ve, nom\u00e9s es pot emprendre des d\u2019un Col\u00b7legi professional com el nostre.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, les conclusions anteriors cal situar-les dins del diagn\u00f2stic general, d\u2019una probable transformaci\u00f3 de la instituci\u00f3 col\u00b7legial espanyola, en el curt termini, per la qual cosa hem de concloure que el Col\u00b7legi haur\u00e0 de fer un gran esfor\u00e7, addicional, a l\u2019adre\u00e7a de persuadir a la Societat sobre la import\u00e0ncia del seu paper en el futur.<\/p><\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>HIST\u00d2RIA DE LA DEMARCACI\u00d3 HIST\u00d2RIA DEL COL\u00b7LEGI JUNTA RECTORA REGLAMENT DE LA DEMARCACI\u00d3 ESTATUTS Enginyers Balears al segle XIX. HIST\u00d2RIA DEL COL\u00b7LEGI ANTECEDENTS HIST\u00d2RICS. FUNCIONS ESSENCIALS I FUTUR DE LA INSTITUCI\u00d3 A ESPANYA Antecedents remots Els gremis, gildas (corporacions d\u2019arts), confraries, congregacions i associacions de socors mutus neixen durant l\u2019Edat Mitjana, a tot Europa, com [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"elementor_header_footer","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-3361","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3361","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3361"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3361\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4052,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3361\/revisions\/4052"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3361"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}