{"id":3357,"date":"2023-02-17T12:05:48","date_gmt":"2023-02-17T11:05:48","guid":{"rendered":"http:\/\/caminsbalears.org\/historia-de-la-demarcacio\/"},"modified":"2023-06-13T13:11:52","modified_gmt":"2023-06-13T11:11:52","slug":"historia-de-la-demarcacio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/historia-de-la-demarcacio\/","title":{"rendered":"Historia de la demarcaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\t\t<div data-elementor-type=\"wp-page\" data-elementor-id=\"3357\" class=\"elementor elementor-3357 elementor-2506\" data-elementor-post-type=\"page\">\n\t\t\t\t\t\t<section class=\"elementor-section elementor-top-section elementor-element elementor-element-583c968a elementor-section-height-min-height elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-items-middle\" data-id=\"583c968a\" data-element_type=\"section\" data-settings=\"{&quot;background_background&quot;:&quot;classic&quot;,&quot;shape_divider_bottom&quot;:&quot;pyramids&quot;}\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-shape elementor-shape-bottom\" aria-hidden=\"true\" data-negative=\"false\">\n\t\t\t<svg xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\" viewBox=\"0 0 1000 100\" preserveAspectRatio=\"none\">\n\t<path class=\"elementor-shape-fill\" d=\"M761.9,44.1L643.1,27.2L333.8,98L0,3.8V0l1000,0v3.9\"\/>\n<\/svg>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-container elementor-column-gap-wider\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-column elementor-col-100 elementor-top-column elementor-element elementor-element-3666a746\" data-id=\"3666a746\" data-element_type=\"column\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-widget-wrap elementor-element-populated\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-7cf77dbc elementor-widget__width-auto elementor-view-default elementor-widget elementor-widget-icon\" data-id=\"7cf77dbc\" data-element_type=\"widget\" data-widget_type=\"icon.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-icon-wrapper\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-icon\">\n\t\t\t<i aria-hidden=\"true\" class=\"fas fa-chevron-right\"><\/i>\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<section class=\"elementor-section elementor-top-section elementor-element elementor-element-1bf8448 elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default\" data-id=\"1bf8448\" data-element_type=\"section\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-container elementor-column-gap-wider\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-column elementor-col-50 elementor-top-column elementor-element elementor-element-69a82b80\" data-id=\"69a82b80\" data-element_type=\"column\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-widget-wrap elementor-element-populated\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-5342375 elementor-align-start elementor-icon-list--layout-traditional elementor-list-item-link-full_width elementor-widget elementor-widget-icon-list\" data-id=\"5342375\" data-element_type=\"widget\" data-widget_type=\"icon-list.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t\t\t<ul class=\"elementor-icon-list-items\">\n\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<a href=\"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/historia-de-la-demarcacio\/\">\n\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-icon\">\n\t\t\t\t\t\t\t<i aria-hidden=\"true\" class=\"far fa-check-square\"><\/i>\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\">HIST\u00d2RIA DE LA DEMARCACI\u00d3<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<a href=\"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/historia-del-col%c2%b7legi\/\">\n\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\">HIST\u00d2RIA DEL COL\u00b7LEGI<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<a href=\"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/junta-rectora\/\">\n\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\">JUNTA RECTORA<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<a href=\"http:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/20170511172646719.pdf\" target=\"_blank\">\n\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\">REGLAMENT DE LA DEMARCACI\u00d3<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<a href=\"http:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/Estatutos_2003.pdf\" target=\"_blank\">\n\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\">ESTATUTS<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<a href=\"http:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/2023-IB-CICCP-SXIX_BALEARES.pdf\" target=\"_blank\">\n\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\">Enginyers Balears al segle XIX.<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<li class=\"elementor-icon-list-item\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-icon-list-text\"><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t<\/ul>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-column elementor-col-50 elementor-top-column elementor-element elementor-element-22dcc92d\" data-id=\"22dcc92d\" data-element_type=\"column\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-widget-wrap elementor-element-populated\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-5e1dc9fb elementor-invisible elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"5e1dc9fb\" data-element_type=\"widget\" data-settings=\"{&quot;_animation&quot;:&quot;fadeInUp&quot;,&quot;_animation_delay&quot;:&quot;40&quot;}\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">HIST\u00d2RIA DE LA DEMARCACI\u00d3\n<\/div>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-d3c0da9 elementor-cta--layout-image-left elementor-cta--valign-middle elementor-cta--skin-classic elementor-animated-content elementor-bg-transform elementor-bg-transform-zoom-in elementor-widget elementor-widget-call-to-action\" data-id=\"d3c0da9\" data-element_type=\"widget\" data-widget_type=\"call-to-action.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-cta\">\n\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-cta__content\">\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-cta__description elementor-cta__content-item elementor-content-item\">\n\t\t\t\t\t\t<p>El nostre company Rafael Soler, que ha viscut de prop la g\u00e8nesi de la nostra demarcaci\u00f3, ha tingut l\u2019amabilitat d\u2019escriure-la perqu\u00e8 quedi const\u00e0ncia.<\/p>\n<p>Des d\u2019aqu\u00ed volem agrair el seu treball en nom de tots els enginyers de camins de Balears.<\/p>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-824665f elementor-widget elementor-widget-button\" data-id=\"824665f\" data-element_type=\"widget\" data-widget_type=\"button.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-button-wrapper\">\n\t\t\t\t\t<a class=\"elementor-button elementor-button-link elementor-size-sm\" href=\"http:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/Historia-de-la-demarcacion.pdf\" target=\"_blank\">\n\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-button-content-wrapper\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<span class=\"elementor-button-text\">Descarregar en PDF<\/span>\n\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-56fb3291 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"56fb3291\" data-element_type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p><strong>G\u00c8NESI I EVOLUCI\u00d3 DE LA CORPORACI\u00d3 DELS ENGINYERS DE CAMINS, CANALS I PORTS A BALEARS.<\/strong><\/p>\n<div class=\"page\" title=\"Page 1\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>Tot i que els enginyers de camins, canals i ports, com facultatius formant un col\u00b7lectiu de l\u2019Administraci\u00f3 de l\u2019Estat, no apareixen formalment fins a ser creats per Real Ordre de 12 de juny de 1799 (i s\u2019ha de fer l\u2019excepci\u00f3 que els ports i fars no s\u2019incorporen fins a la Reial ordre de 18 d\u2019agost de 1835) per ocupar-se de les obres p\u00fabliques civils, les turbul\u00e8ncies pol\u00edtiques de les primeres tres d\u00e8cades del segle XIX, fins a les acaballes del regnat del voluble Ferran VII, no permeten considerar afermada la professi\u00f3, doncs en ser considerats els seus primers individus de tarann\u00e0 liberal, eren mal vistos- quan no \u201cimpurificats\u201d com llavors es deia per la classe pol\u00edtica imperant durant les governances absolutistes.<\/p>\n<p>El seu reconeixement corporatiu no es produeix fins a la promulgaci\u00f3 del seu primer reglament org\u00e0nic per Reial Decret de 14 d\u2019abril de 1836 quand tan sol existien uns trenta enginyers de variada proced\u00e8ncia: uns formats en la primera escola de 1802, suprimida en 1808, altres pr\u00e0cticament estampillats , sense acabar els estudis, alumnes de la segona escola (el trienni liberal de 1821-1823 no va durar prou per a graduar a cap en aquesta segona escola) i altres habilitats en certs arquitectes o militars. Aquesta iregular proced\u00e8ncia s\u2019interromp en entrar en vigor el reglament org\u00e0nic, ja amb l\u2019exig\u00e8ncia de procedir dels nous de la tercera i definitiva escola de 1834, sense perjudici de continuar en les obres p\u00fabliques a c\u00e0rrec seu, durant algun temps, altres diferents facultatius aliens al cos- per\u00f2 subjectes a la mateixa Direcci\u00f3 General- amb missions ja encomanades que passaven a ser pr\u00f2pies del nou cos.<\/p>\n<p>La seva actuaci\u00f3 amb certa continu\u00eftat i generalitat, a causa de les esmentades turbul\u00e8ncies pol\u00edtiques, no es produeix fins a mitjan segle XIX quan, a partir de 1839, amb els primers enginyers formats en la seva tercera i definitiva escola, es poden ia organitzar administrativament els definitius serveis de obres p\u00fabliques de l\u2019Estat Durant aquesta primera part del segle XIX i des de ja entrat el segle XVIII es venien atenent les obres p\u00fabliques de forma puntual a t\u00edtol individual \u2013 ia requeriment de les variades institucions al c\u00e0rrec estaban- pels enginyers militars, fins al segle XVII i, ja institucionalment en el XVIII, creat el cos per Real Ordre de Felip V de 17 d\u2019abril de 1711; m\u00e9s tard, en les dels ports, tamb\u00e9 pels facultatius de l\u2019Armada, creats per Reial Ordre de Carles III de 24 de desembre de 1770.<\/p>\n<p>Les Direccions (m\u00e9s tard anomenades delegacions o direccions) d\u2019Obres P\u00fabliques, es disposen per R. D de 28 de desembre de 1847 per districtes no provincials; m\u00e9s tard s\u2019augmenta el nombre de districtes- i entre ells l\u2019espec\u00edfic de Balears- per RD de 28 de setembre de 1853. La seva extinci\u00f3, d\u2019acord amb el seu primer concepte, es va produir, despr\u00e9s de l\u2019adveniment de l\u2019Estat de les Autonomies, per RD de 9 d\u2019octubre de 1985. Les obres del port de Palma van motivar l\u2019avan\u00e7ament d\u2019Antonio L\u00f3pez i Montalvo- de la primera promoci\u00f3 de la definitiva escola, de 1939, despla\u00e7at des de Barcelona a 1846- a la primera Prefectura pr\u00f2pia de les Balears. L\u2019esperit corporatiu -amb tots els enginyers funcionaris- venia donat per la seva pertinen\u00e7a al cos especial de l\u2019Estat El primer enginyer de Balears format a l\u2019escola del Ministeri definitiva va ser Emilio Pou Bonet, de la promoci\u00f3 de 1854, fill il\u00b7lustre de Palma.<\/p>\n<div id=\"attachment_578\" class=\"wp-caption alignleft\"><figure id=\"attachment_2509\" aria-describedby=\"caption-attachment-2509\" style=\"width: 264px\" class=\"wp-caption alignleft\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-2509 size-medium\" src=\"http:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/EMILIO-POU-BONET-264x300.jpg\" alt=\"\" width=\"264\" height=\"300\" aria-describedby=\"caption-attachment-578\" data-id=\"578\" srcset=\"https:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/EMILIO-POU-BONET-264x300.jpg 264w, https:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/EMILIO-POU-BONET.jpg 413w\" sizes=\"(max-width: 264px) 100vw, 264px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-2509\" class=\"wp-caption-text\">EMILIO POU BONET, PROMOCI\u00d3 DE 1854 (M). PRIMER ENGINYER DE CAMINS, CANALS I PORTS DE BALEARS DE L\u2019DEFINITIVA ESCOLA DEL MINISTERI. FILL IL\u00b7LUSTRE DE PALMA. RETRAT DEL SAL\u00d3 DE SESSIONS DE L\u2019AJUNTAMENT DE PALMA<\/figcaption><\/figure><\/p>\n<p id=\"caption-attachment-578\" class=\"wp-caption-text\">EMILIO POU BONET, PROMOCI\u00d3 DE 1854 (M). PRIMER ENGINYER DE CAMINS, CANALS I PORTS DE BALEARS DE L\u2019DEFINITIVA ESCOLA DEL MINISTERI. FILL IL\u00b7LUSTRE DE PALMA. RETRAT DEL SAL\u00d3 DE SESSIONS DE L\u2019AJUNTAMENT DE PALMA<\/p>\n<\/div>\n<p>Durant el dilatat per\u00edode de temps en qu\u00e8 de forma continuada l\u2019escola del Ministeri formar als seus propis enginyers (1834-1957, el 1964 s\u2019adscriu al Ministeri d\u2019Educaci\u00f3 Nacional) la simple pertinen\u00e7a al cos especial escalafonado- qual esdevenia, per ser norma general , amb els altres cossos de l\u2019Administraci\u00f3 P\u00fablica organitzats en el sigloXIX- sostenia la seva uni\u00f3 i disciplina amb subjecci\u00f3 a un reglament org\u00e0nic, amb rivets de car\u00e0cter militar, que acusaven l\u2019origen dels primers integrants del col\u00b7lectiu Aquesta pertinen\u00e7a va ser al principi i durant molt de temps el sol vincle de car\u00e0cter corporatiu com no podia ser d\u2019una altra manera, donada la minsa plantilla, encara explicada a nivell nacional. Li serveix de llera, des de 1853, la Revista d\u2019Obres P\u00fabliques, avui degana a Espanya en el seu g\u00e8nere. No va ser mossa, per aquest sentir corporatiu, la divisi\u00f3 de parers, que no triga a presentar-se, entre partidaris d\u2019un sol servei \u201cordinari\u201d i els d\u2019admetre el \u201cespecial\u201d, al qual amb el temps van passant de mica en mica els prestadors de servei a l\u2019Administraci\u00f3 Institucional<\/p>\n<p>A les Balears es van organitzar els serveis amb un col\u00b7lectiu que, durant el segle XIX, no va superar a la prov\u00edncia els quatre enginyers.<\/p>\n<p>Ja en la segona meitat del segle XX a l\u2019estendre l\u2019Administraci\u00f3 Institucional, i poc abans de la desaparici\u00f3 del sistema centralitzat, s\u00f3n dotze els enginyers en l\u2019Administraci\u00f3 (cinc a Palma a la Prefectura d\u2019Obres P\u00fabliques, un a Ma\u00f3 i un altre a Eivissa dependents d\u2019aquesta Prefectura, tres a la Junta d\u2019Obres del Port de Palma i dos a la Diputaci\u00f3. Per\u00f2 sempre tots depenen corporativament del Cap d\u2019Obres P\u00fabliques, al qual la llei reserva certes compet\u00e8ncies administratives gen\u00e9ricas- especialment les de la Subsecretar\u00eda- i \u00e9s qui dirigeix \u200b\u200bles actuacions corporatives. Despr\u00e9s d\u2019un breu primer per\u00edode d\u2019ubicaci\u00f3 f\u00edsica del Servei d\u2019Obres P\u00fabliques en el Govern Civil (en avui desaparegut edifici del carrer de Brondo), la Prefectura s\u2019estableix al carrer de Sant Gaiet\u00e0 n\u00ba 16, m\u00e9s tard al carrer del Temple n\u00ba 5 i, en les seves acaballes, en edifici propi, al carrer de Miquel Santandreu n\u00ba 1 en l\u2019ampit de la terrassa encara campeja, a la fa\u00e7ana de l\u2019Avinguda, l\u2019escut o emblema.<\/p>\n<p>Ni un sol enginyer prestava servei en els ajuntaments els que, per a comeses espec\u00edfiques de direcci\u00f3 facultativa, recaptaven auxili de la Diputaci\u00f3 en cas de necessitar-ho. La celebraci\u00f3 corporativa m\u00e9s sonada era la del patr\u00f3 Sant Diumenge de la Cal\u00e7ada en qu\u00e8 el Cap d\u2019Obres P\u00fabliques, amb invitaci\u00f3 a les autoritats- com era norma comuna en similars celebracions \u2013 i nodrida assist\u00e8ncia d\u2019individus dels altres cossos d\u2019Obres P\u00fabliques, s\u2019encarregava una missa a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Franciscodisponiendo sobre l\u2019altar, en els \u00faltims anys, un quadre del Sant pintat pel col\u00b7lega Antonio Parietti- seguida per un dinar en cada cos Aquesta tradici\u00f3 se segueix avui dia, desprove\u00efda de les seves connotacions religioses, pel Col\u00b7legi.<\/p>\n<p><strong>CAPS, DELEGATS O DIRECTORS PROVINCIALS D\u2019OBRES P\u00daBLIQUES DE BALEARS DES DE LA SEVA CREACI\u00d3 PER R. D. DE 28 DE SETEMBRE DE 1853 FINS A LA SEVA EXTINCI\u00d3 PER R. D. DE 9 D\u2019OCTUBRE DE 1985<\/strong><\/p>\n<p>Les grans empreses d\u2019obres p\u00fabliques no apareixen a les Balears d\u2019una manera continuada fins a mitjan segle XX sent digna d\u2019rese\u00f1ar- com a fita de la seva implantaci\u00f3- la iniciaci\u00f3 de l\u2019obra del dic de l\u2019Oest de Palma per Dragados i Construccions en 1940, que va durar 20 anys, amb els seus propis enginyers, tamb\u00e9 necess\u00e0riament formats a l\u2019escola del Ministeri a Madrid, per\u00f2 en situaci\u00f3 d\u2019exced\u00e8ncia. Aquesta entrada en escena de les grans empreses i la ja no llunyana i r\u00e0pida desaparici\u00f3 de la preponder\u00e0ncia del nombre d\u2019enginyers de l\u2019Administraci\u00f3 sobre el de les empreses, tant constructores com de consultoria, produiria una p\u00e8rdua d\u2019aquell esmentat esperit corporatiu que donava l\u2019adscripci\u00f3 de la seva major part al ministeri. Contribueixen a la seva ulterior pr\u00e0ctica extinci\u00f3 total la subseg\u00fcent proliferaci\u00f3 de les escoles, la fragmentaci\u00f3 dels serveis en quatre administracions, una activitat molt m\u00e9s generalitzada en empreses o exercici lliure i, sobretot, la minsa minoria resultant de funcionaris de l\u2019Estat en el nou col\u00b7lectiu .<\/p>\n<p>A principis del segle XX, en qu\u00e8 el nombre d\u2019enginyers sortits de l\u2019Escola ja rondava els nou-cents, es produeix un corrent associativa amb l\u2019objectiu de defensar com a col\u00b7lectiu els interessos professionals i personals i de crear una associaci\u00f3 de dret privat per representar els seus membres i fomentar la seva uni\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3. Sorgeix aix\u00ed, amb car\u00e0cter nacional, la \u201cAssociaci\u00f3 d\u2019Enginyers de Camins, Canals i Ports\u201d constitu\u00efda formalment el 17 de gener de 1903, que perdura en l\u2019actualitat formant part, amb la resta d\u2019associacions de les enginyeries, del \u201cInstitut de la Enginyeria d\u2019Espanya \u201c. S\u2019organitza en els seus in\u00edcis per zones geogr\u00e0fiques, una d\u2019elles a Balears, i com a la saz\u00f3n- i durant gran part del sigloen els associats concorria la condici\u00f3 de funcionaris de l\u2019Estat durant un temps no va poder deixar d\u2019influir aquesta circumst\u00e0ncia en la gesti\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 recaient de fet la Direcci\u00f3 de Zona en el Cap d\u2019Obres P\u00fabliques i l\u2019ofici de Secretari de la zona en l\u2019enginyer m\u00e9s modern.<\/p>\n<p>Ja en comen\u00e7ar la segona meitat del segle XX no es podia sostenir aquesta organitzaci\u00f3 corporativa doncs bona part dels enginyers sortits de l\u2019escola del Ministeri sol\u00b7licitaven l\u2019exced\u00e8ncia volunt\u00e0ria per prestar servei a empreses o per a exercir lliurement la professi\u00f3, amb cada vegada major demanda com conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una creixent activitat en les obres p\u00fabliques i un accelerat desenvolupament de les empreses. D\u2019altra banda s\u2019albira la perempt\u00f2ria necessitat de l\u2019exist\u00e8ncia de titulats en l\u2019enginyeria civil aliens a l\u2019Administraci\u00f3 d\u2019Obres P\u00fabliques per a exercir com a professionals lliures.<\/p>\n<p>Que potser va ser el notori ab\u00fas de la situaci\u00f3 de \u201cexcedent\u201d, per exercir lliurement la professi\u00f3- amb la mateixa denominaci\u00f3 d\u2019un t\u00edtol que havia adquirit prestigi- el que va induir a la soluci\u00f3 adoptada per resoldre la q\u00fcesti\u00f3, substituint simplement la tradicional escola del Ministeri per una altra en la Universitat i remetre l\u2019ingr\u00e9s en el Cos especial de l\u2019Administraci\u00f3 a un proc\u00e9s selectiu independent entre els nous enginyers formats a la Universitat als que interess\u00e9s exercir de funcionari, i aix\u00f2 amb independ\u00e8ncia d\u2019incloure certes mat\u00e8ries espec\u00edfiques en les proves selectives. No va ser aix\u00ed la soluci\u00f3 adoptada a Fran\u00e7a, en cas semblant, on es mantuvieron- i encara permanecen- juntament amb els enginyers civils universitaris, els de \u201cponts et chaus\u00e8es\u201d creats al segle XVIII per als serveis de l\u2019Estat, l\u2019escola es va prendre com a pauta per a les primeres espanyoles del segle XIX.<\/p>\n<p>Procliu ia la situaci\u00f3 de l\u2019exercici professional a regular la lliure activitat enginyeril \u00e9s la pr\u00f2pia Associaci\u00f3 d\u2019Enginyers de Camins, Canals i Ports qui sol\u00b7licita del Ministeri d\u2019Obres P\u00fabliques la constituci\u00f3 d\u2019un col\u00b7legi professional en forma an\u00e0loga a com es trobava ja establert per a altres professions , i per Decret de 26 de juny de 1953 es va s\u2019autoritza la seva constituci\u00f3 com a Corporaci\u00f3 d\u2019inter\u00e8s p\u00fablic. En el pre\u00e0mbul del decret es deixa sentir l\u2019esperit corporatiu dels seus impulsors funcionaris al aconsellar \u201cal sosteniment d\u2019una uni\u00f3 i disciplina en el Cos d\u2019Enginyers de Camins, Canals i Ports per conservar en tot moment el nivell cultural i moral prec\u00eds per a l\u2019exercici de les seves funcions \u201cquan ja es consideraran \u2018en franca contradicci\u00f3! \u2013 que en un futur pr\u00f2xim els enginyers han de sortir d\u2019una nova escola sense tenir dret a l\u2019ingr\u00e9s en el Cos de l\u2019Estat, o sigui, en la pr\u00e0ctica, no nexe algun entre si, excepte aquells que, un cop superat el proc\u00e9s selectiu, obtinguin pla\u00e7a a l\u2019Administraci\u00f3. S\u2019atribueix doncs al Col\u00b7legi certa funci\u00f3 d\u2019uni\u00f3, similar a l\u2019exercida fins llavors per la pertinen\u00e7a al cos, en aquells que ja no pertanyen a ell.<\/p>\n<p>Constitu\u00eft el Col\u00b7legi \u00e9s ressenyable la tasca desenvolupada per a la seva organitzaci\u00f3 pel seu primer president Jose M\u00aa Aguirre i Gonzalo, professor de l\u2019Escola i President de l\u2019empresa Agrom\u00e1n i de Banesto, La marxa del Col\u00b7legi s\u2019inicia amb uns Estatuts generals aprovats per Ordre Ministerial de obres P\u00fabliques de 22 de desembre de 1954 que contemplen una organitzaci\u00f3 centralitzada amb \u00f2rgans de direcci\u00f3 i administraci\u00f3 constitu\u00efts per un Consell d\u2019Administraci\u00f3 i un Comit\u00e8 de direcci\u00f3 amb membres en part designats i en part elegits. La gesti\u00f3 s\u2019encomana a un Director i a dos secretaris: un de Gesti\u00f3 i un altre d\u2019Organitzaci\u00f3. Amb atribucions de sol auxili als \u00f2rgans centrals es creen 8 Delegacions Regionals i correspon Balears a la de Barcelona que engloba tamb\u00e9 les quatre prov\u00edncies catalanes. Els Estatuts reserven el funcionament de les Delegacions regionals a un Reglament de R\u00e8gim Interior.<\/p>\n<p>Aquest Reglament \u00e9s aprovat per Ordre Ministerial de 21 de maig de 1959 i, entre molts altres aspectes, regula efectivament les Delegacions Regionals a les quals dedica el cap\u00edtol IV. Tamb\u00e9, en una \u00e0mplia interpretaci\u00f3 del seu article 33, que d\u00f3na peu al nomenament d\u2019uns representants o delegats dels \u00f2rgans colegiales- que no del Col\u00b7legi- s\u2019estableixen els Representants provincials, figura expressament no institucionalitzada fins m\u00e9s tard amb el seu reconeixement per l\u2019article 33 dels Estatuts aprovats per Reial Decret de 21 de setembre de 1979, per\u00f2 que ja s\u2019estima llavors necess\u00e0ria per no deixar orfe al Col\u00b7legi d\u2019interlocutor davant les corporacions i autoritats provincials o locals. Confirma aquell Reglament la inclusi\u00f3 de les Balears a la Delegaci\u00f3 Regional de Barcelona ia la seva empara es nomena com a primer Representant Provincial de Balears a Mariano Pascual Fortuny que el Comit\u00e8 de Direcci\u00f3 del Col\u00b7legi, en sessi\u00f3 de 25 d\u2019abril de 1967, inclou en la relaci\u00f3 de representants provincials.<\/p>\n<div id=\"attachment_587\" class=\"wp-caption alignright\"><figure id=\"attachment_2517\" aria-describedby=\"caption-attachment-2517\" style=\"width: 216px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img decoding=\"async\" class=\"wp-image-2517 size-medium\" src=\"http:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/MARIANO-PASCUAL-FORTUNY-216x300.jpg\" alt=\"\" width=\"216\" height=\"300\" aria-describedby=\"caption-attachment-587\" data-id=\"587\" srcset=\"https:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/MARIANO-PASCUAL-FORTUNY-216x300.jpg 216w, https:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/MARIANO-PASCUAL-FORTUNY.jpg 222w\" sizes=\"(max-width: 216px) 100vw, 216px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-2517\" class=\"wp-caption-text\">MARIANO PASCUAL FORTUNY, PROMOCI\u00d3 DE 1939 (M) PRIMER REPRESENTANT PROVINCIAL DES 1967 FINS 1973<\/figcaption><\/figure><\/p>\n<p id=\"caption-attachment-587\" class=\"wp-caption-text\">MARIANO PASCUAL FORTUNY, PROMOCI\u00d3 DE 1939 (M) PRIMER REPRESENTANT PROVINCIAL DES 1967 FINS 1973<\/p>\n<\/div>\n<p>Despr\u00e9s de ser nomenat Delegat Provincial d\u2019Obres P\u00fabliques, i al cap de cert temps, ent\u00e9n Mariano Pascual que conv\u00e9 al Col\u00b7legi separar l\u2019exercici del seu c\u00e0rrec al Ministeri de l\u2019de Representant Provincial del Col\u00b7legi. Reuneix al col\u00b7lectiu en 10 de juliol del 1973 i, despr\u00e9s d\u2019haver demanat la seva pr\u00e8via acceptaci\u00f3 com a candidat, proposa a Rafael Soler Gay\u00e0 per substituir-la qual cosa \u00e9s acceptat per unanimitat. En sessi\u00f3 celebrada pel Consell d\u2019Administraci\u00f3 del Col\u00b7legi el dia 25 d\u2019octubre de 1973 es va accepta la proposta i s\u2019acorda el nomenament.<\/p>\n<p>En el Consell d\u2019Administraci\u00f3 de 24 d\u2019octubre de 1973 es va s\u2019aprova el \u201cReglament de Constituci\u00f3, Organitzaci\u00f3 i Funcionament de les Delegacions Regionals i Provincials del Col\u00b7legi d\u2019Enginyers de Camins, Canals i Ports\u201d amb vint normes i una disposici\u00f3 addicional; publicat en el Butllet\u00ed d\u2019Informaci\u00f3 d\u2019Octubre de 1973, seria un instrument de gran efic\u00e0cia per al funcionament perif\u00e8ric del Col\u00b7legi. Prevista ja en sessi\u00f3 del Comit\u00e8 de Direcci\u00f3 de 21 de desembre de 1973 l\u2019constituci\u00f3 de la Delegaci\u00f3 de Balears, d\u2019acord amb el Reglament abans indicat, el col\u00b7lectiu de les Balears en 23 d\u2019abril de 1974 acorda que inter\u00edn es constitueixi aquesta Delegaci\u00f3 sigui Rafael Soler el vocal de les Balears a la Delegaci\u00f3 Regional de Barcelona. Practicades d\u2019acord amb l\u2019esmentat Reglament les pertinents actuacions pel Comit\u00e8 electoral, presidit pel Delegat Regional de Barcelona Jaume Sabater Albafull, es va procedir a l\u2019elecci\u00f3 de Delegat de Balears aix\u00ed com de la seva Junta Assessora. Aquesta elecci\u00f3 \u00e9s ratificada pel Consell d\u2019Administraci\u00f3 del Col\u00b7legi en sessi\u00f3 de 9 de desembre de 1975 i dit Delegat Regional procedeix a la constituci\u00f3 de la Delegaci\u00f3 a Palma el 19 de desembre de 1975 amb els seg\u00fcents membres originaris:<\/p>\n<p>Delegat Provincial .-<br \/>Rafael Soler Gay\u00e0<\/p>\n<p>Junta assessora .-<br \/>Pels enginyers afectes a MOP: Miguel \u00c1ngel Llauger Llull<br \/>Pels enginyers d\u2019Exercici lliure: Juan Cerd\u00f3 Pons.<br \/>Pels enginyers d\u2019empreses: Miguel Fiol Bau\u00e7\u00e0<br \/>Per Les \u00faltimes promocions: Miquel Vicens Ferrer<\/p>\n<p>La primera sessi\u00f3 de la Junta Assessora t\u00e9 lloc el 23 de desembre de 1975 i es constitueixen quatre comissions, que, en bona mesura ha vingut sent la pauta posterior, urgint al Comit\u00e8 de Direcci\u00f3 del Col\u00b7legi la realitzaci\u00f3 d\u2019un concurs per al nomenament de secretari i sense tardan\u00e7a es procedeix a aix\u00f2 presentant quatre candidats triant la Junta a Joan Serra Vich qui inicia la seva actuaci\u00f3 en 2 de mar\u00e7 de 1976 i roman fins a la junta de 12 de gener de 1979 i despr\u00e9s de la seva dimissi\u00f3 per motius professionals, \u00e9s substitu\u00eft despr\u00e9s, en la de 8 de febrer seg\u00fcent, per Juan R.Cifre D\u00edaz-Oyuelos. El vocal Miguel Vicens va presentar tamb\u00e9 la seva dimissi\u00f3 per motius professionals el 6 de juliol de 1979 i va ser elegit per substituir-Llu\u00eds Dicenta Ballester. Amb motiu d\u2019haver estat nomenat delegat del Ministeri d\u2019Obres P\u00fabliques i Urbanisme presenta la seva dimissi\u00f3 Miquel \u00c0ngel Llauger el 3 de maig de 1978 i, obert el pertinent proc\u00e9s electoral, \u00e9s elegit per substituir-Jos\u00e9 M\u00aa Gonz\u00e1lez Ortea.<\/p>\n<p>Quant a l\u2019historial, des de llavors fins avui, del personal que ha servit al Col\u00b7legi en la primerament Delegaci\u00f3 i despr\u00e9s Demarcaci\u00f3, cal ressenyar que l\u2019oficina va iniciar la andadura- amb certa sinergia del Grup de Ports de Balears a qu\u00e8 estava destinat el Delegat \u2013 amb l\u2019auxili de qui va ser funcionari de la CAGP Jos\u00e9 M\u00aa Sastre Morey qui, al poc temps, \u00e9s substitu\u00eft per ia una treballadora del Col\u00b7legi Mar\u00eda Dolores Matemalas S\u00e1nchez substitu\u00efda, despr\u00e9s d\u2019uns mesos, per Margarita Zanoguera Llull qui tampoc va trigar a causar baixa volunt\u00e0ria i ser substitu\u00efda en 21 de juliol de 1976 per l\u2019actual Francisca Magdalena Borr\u00e0s Campins, la qual a partir del 2 de gener de 1990 compta amb el suport de la seva germana Catalina fins que aquesta \u00e9s definitivament sustituida- despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode d\u2019exced\u00e8ncia volunt\u00e0ria i un altre breu de reincorporaci\u00f3n- en 30 de setembre de 1998 per l\u2019actual Julia Cerdeiri\u00f1a Outeiral la qual ja havia prestat servei durant l\u2019esmentat per\u00edode d\u2019ex proced\u00e8ncia .. Durant els cinc primers anys van prestar servei els ordenances Benjam\u00ed Ferragut Maza i Onofre Colom Dey\u00e0. De manera pr\u00e0cticament continuat, doncs, durant tot el temps el Col\u00b7legi ha tingut dos empleats a les Balears des de la instituci\u00f3 de la primera oficina.<\/p>\n<p>Ja amb anterioritat a la constituci\u00f3 de la Junta, acordada que havia estat la creaci\u00f3 d\u2019una Delegaci\u00f3 Provincial a Balears, es van realitzar gestions per al<br \/>lloguer d\u2019un local i per organitzar l\u2019oficina col\u00b7legial, treballs als quals va contribuir d\u2019una manera especial Joan Cerd\u00f3 Pons, establint la seu al Carrer de Josep Tous Ferrer n\u00ba 12, 2n, Izda.<\/p>\n<p>La Delegaci\u00f3 Provincial gestiona l\u2019exhibici\u00f3 al claustre del Convent de Sant Francesc, amablement permesa per la Comunitat Franciscana, de l\u2019exposici\u00f3 col\u00b7legial de l\u2019obra de Carlos Fern\u00e1ndez Casado que t\u00e9 lloc entre el sis i el dotze d\u2019octubre de 1976 sent inaugurada pel President del Col\u00b7legi Jos\u00e9 Antonio Fern\u00e1ndez Ord\u00f3\u00f1ez amb assist\u00e8ncia d\u2019autoritats i del mateix Fern\u00e1ndez Casado qui imparteix al sal\u00f3 del lloc la confer\u00e8ncia \u201cEst\u00e8tica de les Obres d\u2019Enginyeria\u201d<\/p>\n<p>Amb independ\u00e8ncia de l\u2019assist\u00e8ncia del delegat, o de Miquel Vicens, a sessions de la Junta Assessora Regional de Catalunya, a Barcelona, \u200b\u200bla Junta Assessora de Balears t\u00e9 sessions sensiblement mensuals i es persona en diversos expedients amb els seus informes en diversos temes que afecten la professi\u00f3, com el Pla Provincial d\u2019Obres i Serveis, el PGOU de Calvi\u00e0, la D\u00e0rsena petroliera i els Ferrocarrils, i s\u2019interessa per tenir representants en les meses de contractaci\u00f3 i opini\u00f3 en els treballs de planejament en 1978 s\u2019estableix el premi de periodisme de Sant Diumenge de la Cal\u00e7ada per a obres d\u2019enginyeria que es lliura el dos de febrer de 1979 i, en assemblea, es debaten temes d\u2019inter\u00e8s al carrer com va ser el dels ferrocarrils. Es discuteix l\u2019adhesi\u00f3 al \u201cInstitut Balear d\u2019Enginyers Civils\u201d de promoci\u00f3 d\u2019altri, aix\u00ed com la formaci\u00f3 d\u2019un projecte \u00fanic amb els arquitectes en els d\u2019urbanisme, iniciatives ambdues que no prosperen. El 1976 s\u2019inicia la Biblioteca de llibres i el 1977 la de projectes. S\u2019informa la creaci\u00f3 de la Universitat Balear ia l\u2019abril de 1977 es participa en el \u201cSimposi Minusvalsobre Mobilitat i Barreres Arquitect\u00f2niques\u201d. El 1980 es convoca novament el premi period\u00edstic al qual es presenten tres articles sent premiat \u201cEls vells camins de Mallorca\u201d lliurant el premi dia 5 de febrer de 1980.<\/p>\n<p>El 1978 s\u2019estableix el torn d\u2019ofici. D\u2019acord amb l\u2019Conveni subscrit en 27 de juliol de 1979 entre, d\u2019una banda el Consell Superior d\u2019Arquitectes d\u2019Espanya gel Col\u00b7legi Nacional d\u2019Enginyers de Camins, Canals i Ports, i, d\u2019altra banda, la DGATU (Direcci\u00f3 General d\u2019Acci\u00f3 Territorial i Urbanisme del Ministeri d\u2019Obres P\u00fabliques i Urbanisme) els col\u00b7legiats participen en treballs d\u2019Urbanisme, en aquest i seg\u00fcents anys, i el Col\u00b7legi t\u00e9 representaci\u00f3 en les meses de contractaci\u00f3. El 1979 es nomenen ja ponents t\u00e8cnics de les tres comissions d\u2019Urbanisme.<\/p>\n<div id=\"attachment_590\" class=\"wp-caption alignleft\"><figure id=\"attachment_2516\" aria-describedby=\"caption-attachment-2516\" style=\"width: 219px\" class=\"wp-caption alignleft\"><img decoding=\"async\" class=\"wp-image-2516 size-medium\" src=\"http:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/RAFAEL-SOLER-GAYA-219x300.jpg\" alt=\"\" width=\"219\" height=\"300\" aria-describedby=\"caption-attachment-590\" data-id=\"590\" srcset=\"https:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/RAFAEL-SOLER-GAYA-219x300.jpg 219w, https:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/RAFAEL-SOLER-GAYA.jpg 224w\" sizes=\"(max-width: 219px) 100vw, 219px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-2516\" class=\"wp-caption-text\">RAFAEL SOLER GAY\u00c0, PROMOCI\u00d3 DE 1955 (M), SEGON REPRESENTANT PROVINCIAL DES 1973 FINS 1975, DELEGAT PROVINCIAL DES DE 1975 FINS 1980, I TRIAT PRIMER DEG\u00c0 DE LA DEMARCACI\u00d3 A 1980, REELEGIT A 1984 I EN 1988. MEDALLA D\u2019HONOR DE L\u2019ESCOLA<\/figcaption><\/figure><\/p>\n<p id=\"caption-attachment-590\" class=\"wp-caption-text\">\n<\/div>\n<p>Propera ia l\u2019extinci\u00f3 de la Delegaci\u00f3 per a ser substitu\u00efda per la Demarcaci\u00f3 t\u00e9 lloc una assemblea en 15 de gener de 1980 a la qual es debat \u00e0mpliament la iniciativa dels enginyers industrials de crear un \u201cInstitut Balear d\u2019Enginyers Civils\u201d al qual no es accedeix per entendre, amb la seu central, que \u00e9s assumpte m\u00e9s aviat propi de l\u2019Associaci\u00f3, que no del Col\u00b7legi, i que implicaria la creaci\u00f3 d\u2019un \u201cInatituto Nacional d\u2019Enginyers Civils\u201d. Tamb\u00e9 es debat, amb gran contrast de parers, una nota de premsa sobre la controvertida autopista Palma \u2013 Inca, prevalent la opin\u00f3n de formular-la. La Junta Assessora de la Delegaci\u00f3 convoca eleccions en 21 de febrer de 1980 i es reuneix per \u00faltima vegada el 28 de mar\u00e7 de 1980 en qu\u00e8 pren possessi\u00f3 la Junta Rectora de la Demarcaci\u00f3 ja triada d\u2019acord amb els nous Estatuts que seguidament es comenten.<\/p>\n<p>Encara que amb certa demora a causa dels importants esdeveniments pol\u00edtics esdevinguts al cap, la promulgaci\u00f3 de la Llei de tretze de febrer de 1974, de Col\u00b7legis Professionals provoca un canvi d\u2019Estatuts, que s\u2019aproven per Reial Decret de 21 de setembre de 1979, organitzant-territorialment el Col\u00b7legi, no ja en delegacions, sin\u00f3 en demarcacions, amb compet\u00e8ncies pr\u00f2pies i altres delegades, quedant adscrits els col\u00b7legiats a una demarcaci\u00f3 en funci\u00f3 de la seva resid\u00e8ncia habitual. En el marc del Reglament General de desenvolupament dels Estatuts la Demarcaci\u00f3 t\u00e9 el seu Reglament propi. S\u00f3n \u00f2rgans de la Demarcaci\u00f3 l\u2019Assemblea General- que ha de convocar almenys un cop l\u2019any- i la Junta Rectora composta pel deg\u00e0, el vicedeg\u00e0 i un nombre de vocals que estableix el Reglament de la Demarcaci\u00f3 (a Balears, tant els vocals de la Junta Assessora anterior com els de la Rectora han estat sempre cinc).<\/p>\n<p>Convocades eleccions en 21 de mar\u00e7 de 1980 entre els quaranta-vuit electors amb que Balears explicava en aquell temps, d\u2019acord amb els nous Estatuts, per triar, d\u2019una banda, al deg\u00e0 i vicedeg\u00e0, i, per una altra, en llistes obertes, als vocals, es presenta una sola candidatura que la mesa electoral, d\u2019acord amb les normes, proclama en 7 de mar\u00e7 de 1980 amb la seg\u00fcent composici\u00f3:<\/p>\n<p>Deg\u00e0 .-<br \/>Rafael Soler Gay\u00e0<\/p>\n<p>Vicedeg\u00e0 .-<br \/>Jos\u00e9 M\u00aa Gonz\u00e1lez Ortea<\/p>\n<p>Vocals.-<br \/>Juan Alemany Sim\u00f3<br \/>Bartolom\u00e9 Calafat Rotger<br \/>Crescencio Fern\u00e1ndez Holgueras<br \/>Antonio Miquel Alzamora<br \/>Francisco Rossell\u00f3 de Caralt<\/p>\n<p>La Junta Rectora es constitueix en 28 de mar\u00e7 de 1980 amb assist\u00e8ncia dels vocals de l\u2019anterior Junta Assessora i es formen les corresponents comissions d\u2019acord amb la proposta de Reglament que, m\u00e9s tard, s\u2019apueba per la Junta de Govern del Col\u00b7legi en sessi\u00f3 de 26 de desembre de 1983. D\u2019acord amb les normes reglament\u00e0ries la Junta Rectora es reuneix sensiblement cada mes i l\u2019Assemblea General- que preceptivament hauria de convocar-se segons el Reglament una vegada durant el mandat- no t\u00e9 lloc si b\u00e9 la de 15 de gener va ser gaireb\u00e9 simult\u00e0nia al seu inici. Durant aquest mandat es produeix el canvi del secretari Juan R. Cifre D\u00edaz Oyuelos, qui encara assisteix a la junta de 19 de gener de 1982, per Pedro Ventayol March, qui ja actua en la de 4 de mar\u00e7 de 1982. Es nomena vocal en la nova Pon\u00e8ncia t\u00e8cnica de la Comissi\u00f3 d\u2019Urbanisme de Menorca. Es procedeix a la redacci\u00f3 del projecte de Reglament de la Demarcaci\u00f3 per a la seva submissi\u00f3 a la seu central previ a la convocat\u00f2ria d\u2019un refer\u00e8ndum d\u2019aprovaci\u00f3.<\/p>\n<p>Amb independ\u00e8ncia de les intervencions col\u00b7legials en temes de la compet\u00e8ncia professional i programaci\u00f3 de visita d\u2019obres, com anava a ser d\u2019ara endavant conducta de les successives juntes rectores de la Demarcaci\u00f3, cal ressenyar la participaci\u00f3 en la reuni\u00f3 per a tractar el Pla Director Territorial de Transports de Balears, aix\u00ed com l\u2019informe del Projecte d\u2019Estatut de les Balears, el 1981, i l\u2019informe del PGOU de Palma i de les Bases per al sanejament integral de la Badia de Palma, el 1983. Tamb\u00e9 que, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la proliferaci\u00f3n- entre els diferenres facultatius competents- dels treballs de planejament provocats per la promulgaci\u00f3 de la Llei del S\u00f2l de 1976.<\/p>\n<p>Dins el Conveni abans ja comentat, de la DGATU amb diversos Col\u00b7legis professionals es desenvolupa una gran activitat en 1980 amb treballs de col\u00b7legiats i meses de contractaci\u00f3 a Mallorca i Menorca.<\/p>\n<p>Una Comissi\u00f3 constitu\u00efda en el si de la pr\u00f2pia Demarcaci\u00f3 per col\u00b7legiats idonis, elegits per la Junta en funci\u00f3 de la seva especialitat, va formar una col\u00b7lecci\u00f3 de \u201cStandards de Planejament\u201d que va ser objecte d\u2019una edici\u00f3 restringida repartida entre els col\u00b7legiats. Es van abordar indicadors de carreteres, ports, costes, obres hidr\u00e0uliques, transports, urbanisme i medi ambient. Es confecciona un programa d\u2019<br \/>xerrades monogr\u00e0fiques, de mica en mica executades, amb interlocutors idonis de la Demarcaci\u00f3, sobre l\u2019aplicaci\u00f3 de la legislaci\u00f3 de carreteres i de les voladures als desmunts en roca, la depuraci\u00f3 d\u2019aig\u00fces, hidrologia, selecci\u00f3 de tipologia de fonaments, l\u2019enginyer en l\u2019empresa p\u00fablica i privada, i normativa sobre ports i instal\u00b7lacions esportives.<\/p>\n<p>Va ser actuaci\u00f3 especialment ressenyable durant aquest mandat el muntatge al claustre oval i sala de Sant Antoniet, al carrer de Sant Miquel, amablement cedits pel Banc de Bilbao, entre el cinc i el trenta-u de octubre de 1981, de l\u2019Exposici\u00f3 \u201cLes Obres P\u00fabliques en l\u2019Espanya Romana\u201d, \u00e0mpliament comentada per premsa i televisi\u00f3, que va comptar amb un notable nombre de visitants i va ser inaugurada pel ministre de Cultura \u00cd\u00f1igo Cavero amb la pres\u00e8ncia del president de l\u2019Ens Preauton\u00f2mic Jeroni Albert\u00ed i d\u2019altres autoritats i del President del Col\u00b7legi .. El nombre de persones visitants va superar d\u2019ordinari els mil diaris, amb un total d\u2019uns veintiun mil i la invitaci\u00f3 als col\u00b7legis i al concurs escolar va tenir notable resposta sent vuitanta-set els grups escolars que van acudir, amb quatre premis de redacci\u00f3 i 4 de dibuix.<\/p>\n<p>Promogut per la seu central t\u00e9 lloc entre el 4 i el 8 d\u2019octubre de 1982 un curs sobre ports i instal\u00b7lacions esportives que es desenvolupa a l\u2019Hotel de Mar en el qual participen com a ponents rellevants experts de nivell nacional i que va tenir notable concurr\u00e8ncia. Presideix la inauguraci\u00f3 el conseller d\u2019Ordenaci\u00f3 del Territori Miquel Pascual Amor\u00f3s i clausura el curs Pascual Pery Parets, director general de Ports i Costes. Les pon\u00e8ncies van ser seguides d\u2019animats col\u00b7loquis i es van alternar amb visites a diverses instal\u00b7lacions esportives.<\/p>\n<p>Esgotat el 1984 el termini de quatre anys de mandat de la Junta Rectora s\u00f3n convocades eleccions entre els setanta-un electors amb que Balears explicava en aquell temps, d\u2019acord amb els Estatuts i Reglament de la demarcaci\u00f3, per un altre cop triar, d\u2019una banda , al deg\u00e0 i vicedeg\u00e0, i, per una altra, en llistes obertes, als vocals, es torna a presentar una sola candidatura i la mesa electoral d\u2019acord amb les normes d\u00f3na compte del resultat en 24 de gener de 1984 amb la seg\u00fcent composici\u00f3 de la Junta:<\/p>\n<p>Deg\u00e0:.-<br \/>Rafael Soler Gay\u00e0<\/p>\n<p>Vicedeg\u00e0:.-<br \/>Jos\u00e9 A. Fayas Janer<\/p>\n<p>Vocals.-<br \/>Juan Alemany Sim<br \/>Bartolom\u00e9 Calafat Rotger<br \/>Juan R. Cifre D\u00edaz-Oyuelos<br \/>Antonio Ramis Arrom<br \/>Juan Serra Vich<\/p>\n<div id=\"attachment_592\" class=\"wp-caption alignleft\"><figure id=\"attachment_2515\" aria-describedby=\"caption-attachment-2515\" style=\"width: 246px\" class=\"wp-caption alignleft\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-2515 size-medium\" src=\"http:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/MIGUEL-ANGEL-LLAUGER-LLULL-246x300.jpg\" alt=\"\" width=\"246\" height=\"300\" aria-describedby=\"caption-attachment-592\" data-id=\"592\" srcset=\"https:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/MIGUEL-ANGEL-LLAUGER-LLULL-246x300.jpg 246w, https:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/MIGUEL-ANGEL-LLAUGER-LLULL.jpg 248w\" sizes=\"(max-width: 246px) 100vw, 246px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-2515\" class=\"wp-caption-text\">MIGUEL \u00c1NGEL LLAUGER LLULL, PROMOCI\u00d3 DE 1952 (M), DEG\u00c0 DE LA DEMARCACI\u00d3 A 1992, REELEGIT A 1996. MEDALLA D\u2019HONOR DE L\u2019ESCOLA.<\/figcaption><\/figure><\/p>\n<p id=\"caption-attachment-592\" class=\"wp-caption-text\">\n<\/div>\n<p>La nova Junta es constitueix en sessi\u00f3 de 31 de gener de 1984 amb assist\u00e8ncia dels vocals salientes.La assemblea ordin\u00e0ria reglament\u00e0ria del mandat se celebra el 23 de juny de 1987 jutjant la gesti\u00f3 de la Junta, tractant d\u2019adquirir una nova seu i de les comissions col\u00b7legials sense sorgir cap assumpte d\u2019especial menci\u00f3.<\/p>\n<p>S\u00f3n ressenyables les accions d\u2019aquesta Junta en l\u2019impuls donat a la participaci\u00f3, amb el Col\u00b7legi d\u2019Arquitectes, en el llibre de preus d\u2019unitats d\u2019obra que edita el Col\u00b7legi d\u2019aparelladors, aix\u00ed com l\u2019adhesi\u00f3 al \u201cII congr\u00e9s Internacional de Llengua Catalana\u201d atenent la seva recomanaci\u00f3 de preparar tamb\u00e9 impresos col\u00b7legials en catal\u00e0 perqu\u00e8 els col\u00b7legiats puguin triar la seva utilitzaci\u00f3 en castell\u00e0 o catal\u00e0. La Junta va encarregar un estudi sobre publicitat annexa a vies interurbanes. Tamb\u00e9 va encarregar, el vocal Joan Alemany, un assaig sobre escullera flotant en ocasi\u00f3 de la III Fira N\u00e0utica. Es Copatrocinen amb l\u2019Institut d\u2019Estudis de microordinadors uns cursos d\u2019inform\u00e0tica. Es prepara el contingut de l\u2019Especial Balears de la Revista Llera 2000. Es constitueix la Comissi\u00f3 Permanent del Centre d\u2019Estudis de la Construcci\u00f3 amb representaci\u00f3 del vocal Antonio Ramis. Amb el copatrocini de la Conselleria d\u2019Obres P\u00fabliques i Ordenaci\u00f3 del Territori es va organitzar un curs sobre avaluacions d\u2019impacte ambiental que va tenir gran acceptaci\u00f3.<\/p>\n<p>Durant aquest mandat la Demarcaci\u00f3 gestiona l\u2019exhibici\u00f3 a Palma de la important exposici\u00f3 del Centre d\u2019Estudis Hist\u00f2rics d\u2019Obres P\u00fabliques (CEHOPU) \u201cPorts i Fortificacions a Am\u00e8rica i Filipines\u201d que, amb l\u2019auxili de la Delegaci\u00f3 del Govern i la Conselleria d\u2019Obres p\u00fabliques i Ordenaci\u00f3 del Territori, t\u00e9 lloc a la Llotja entre el 9 i el vint-i- quatre de octubre de 1986, sent molt visitada i celebrada. A la inauguraci\u00f3 van ser convidades les autoritats civils i militars; es va convidar tamb\u00e9 a visitar-la a les escoles de E.G.B., Fromaci\u00f3n professional i B.U.P., tant p\u00fablics com privats. Altres intents de col\u00b7laboraci\u00f3 cultural amb la Premsa Forana i amb el \u201cInstitut d\u2019Estudis Bale\u00e0rics\u201d no van prosperar.<\/p>\n<p>Expirat el 1988 el termini de quatre anys de mandat de la Junta Rectora s\u00f3n convocades eleccions entre els noranta-quatre electors amb que Balears explicava en aquell temps, d\u2019acord amb els Estatuts i Reglament de la demarcaci\u00f3, per un altre cop triar, d\u2019una banda , al deg\u00e0 i vicedeg\u00e0, i, per una altra, en llistes obertes, als vocals, es torna a presentar una sola candidatura i la mesa electoral d\u2019acord amb les normes d\u00f3na compte del resultat en 26 de gener de 1988 amb la seg\u00fcent composici\u00f3 de la Junta:<\/p>\n<p>Deg\u00e0 .-<br \/>Rafael Soler Gay\u00e0<\/p>\n<p>Vicedeg\u00e0 .-<br \/>Jos\u00e9 A. Fayas Janer<\/p>\n<p>Vocals.-<br \/>Miguel Femenia Reus<br \/>Crist\u00f3bal Massanet Gim\u00e9nez<br \/>Crist\u00f3bal Mora Gornals<br \/>Antonio Morell Marqu\u00e9s<br \/>Francisco Nodal Casta\u00f1er<\/p>\n<p>La Junta es contitueix en 9 de febrer de 1988 i la preceptiva assemblea general del mandat es celebra el 30 d\u2019octubre de 1989 amb informe del deg\u00e0 i tractant novament de l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019una nova seu en propietat. Pr\u00e8vies les pertinents eleccions el vocal Francisco Nodal \u00e9s substitu\u00eft per Juan R. Cifre D\u00edaz-Oyuelos. Com ja \u00e9s habitual en el funcionament de la Demarcaci\u00f3 la Junta tracta en les seves diverses sessions dels principals temes que sorgeixen en els mitjans de comunicaci\u00f3 relacionats amb la professi\u00f3 sent ressenyable en 1988 el del cobriment de la Riera. En 9 de desembre de 1987 t\u00e9 lloc a la Casa del Mar una taula rodona per tractar del Projecte de Llei de Costes amb assist\u00e8ncia del propi director general de Ports i Costes Fernando Palao, el president de la CAEB, el director de l\u2019Institut del Territori i Urbanismoy el president de Greenpeace. S\u2019inicia la impartici\u00f3 de cursos d\u2019angl\u00e8s a la seu als col\u00b7legiats interessats.<\/p>\n<p>Durant aquest mandat \u00e9s digna d\u2019esment la participaci\u00f3 en la primera trobada gnom\u00f2nic internacional, autofinan\u00e7at, celebrat a Palma a l\u2019Hotel Illa de Mallorca al maig de 1989 i la visita en 29 de maig de 1989 del President del Col\u00b7legi Jos\u00e9 Antonio Torroja i del secretari General Alfredo Sanfeliz per assistir al Cercle Mallorqu\u00ed, al Carrer de la Concepci\u00f3, a l\u2019acte de presentaci\u00f3 del llibre, de la Col\u00b7lecci\u00f3 del Col\u00b7legi de Ci\u00e8ncies, Humanitats i Enginyeria, \u201cDisseny i Construcci\u00f3 de Rellotges de Sol\u201d de Rafael Soler, aix\u00ed com a la confer\u00e8ncia pronunciada per Miguel \u00c1ngel Llauger \u201cl\u2019Enginyeria de Camins i l\u2019Ordenaci\u00f3 de Palma\u201d.<\/p>\n<p>La Demarcaci\u00f3, amb l\u2019objecte de divulgar l\u2019actuaci\u00f3 dels col\u00b7legiats en els ports esportius i instal\u00b7lacions tur\u00edstiques, decideix muntar un estand a la fira \u201cTecnotur\u00edstica\u201d que la Instituci\u00f3 auton\u00f2mica IFEBAL organitza a l\u2019aeroport entre el 21 i el 26 de novembre de 1990. El contingut de l\u2019estand, aix\u00ed com l\u2019obsequi als visitants interessats d\u2019un petit quadrant solar serigrafiat, es decideix a la sessi\u00f3 de la Junta de 2 d\u2019octubre de de 1990.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 cal ressenyar l\u2019acord amb la Conselleria de Cultura, Educaci\u00f3 i Esports del Govern Balear- qui va sufragar les obres amb c\u00e0rrec a la partida de l\u20191% cultural- per a construir, a finals de 1990, un gran quadrant solar m\u00faltiple al Pujol dels Misteris de Lluc, davant del gran lledoner, i un altre trifrontal a l\u2019esplanada de Fornells (Menorca). En ambd\u00f3s la Demarcaci\u00f3 va aportar el projecte; s\u00f3n de pedra de Santany\u00ed i porten gravat el nom del Col\u00b7legi costat del de la Conselleria. Una altra proposta d\u2019actuaci\u00f3 cultural, que no va prosperar, amb c\u00e0rrec a aquesta partida a la Conselleria d\u2019Obres P\u00fabliques va ser la d\u2019edici\u00f3 d\u2019un cat\u00e0leg d\u2019obres p\u00fabliques d\u2019especial inter\u00e8s hist\u00f2ric o t\u00e8cnic.<\/p>\n<p>Amb motiu de l\u2019escala a Palma del creuer en el qual es va desenvolupar entre el 5 l\u201911 de maig de 1991 la 19a Confer\u00e8ncia Internacional de la IAPH (International Association of Ports and Harbours) la Demarcaci\u00f3 va participar en un estand instal\u00b7lat al port de Palma per la Direcci\u00f3 General de Ports.<\/p>\n<p>Esgotat el 1992 el termini de quatre anys de mandat de la Junta Rectora s\u00f3n convocades eleccions amb una \u00faltima sessi\u00f3 de la Junta Rectora de 2 de febrer de 1992, entre els noranta-cinc electors amb que Balears explicava en aquell temps, i endre\u00e7adament als Estatuts i Reglament de la demarcaci\u00f3, per un altre cop triar, d\u2019una banda, al deg\u00e0 i vicedeg\u00e0, i, per una altra, en llistes obertes, als vocals, es torna a presentar una sola candidatura i la mesa electoral d\u2019acord amb les normes d\u00f3na compte del resultat en 28 de gener de 1988 amb la seg\u00fcent composici\u00f3 de la Junta:<\/p>\n<p>Deg\u00e0:.-<br \/>Miguel A. Llauger Llull<\/p>\n<p>Vicedeg\u00e0 .-<br \/>Jos\u00e9 A. Fayas Janer<\/p>\n<p>Vocals.-<br \/>Juan R.Cifre D\u00edaz-Oyuelos<br \/>Crist\u00f3bal Massanet Gim\u00e9nez<br \/>Crist\u00f3bal Mora Gornals<br \/>Miguel Femenia Reus<br \/>Juan J. Lemm Ferragut<\/p>\n<p>La nova Junta es constitueix en sessi\u00f3 de 13 de mar\u00e7 de 1992 amb assist\u00e8ncia del deg\u00e0 i vocals de la junta sortints.<\/p>\n<p>Es prossegueix amb les actuacions col\u00b7legials d\u2019ordin\u00e0ria consideraci\u00f3 per la Junta de les quals cal ressenyar un nou intent per formar un Cat\u00e0leg d\u2019Obres P\u00fabliques col\u00b7laborant en l\u2019Especial d\u2019Urbanisme del Diari de Mallorca amb tretze fitxes i una soluci\u00f3 al estancat problema de la participaci\u00f3 en el llibre de Preus d\u2019unitats d\u2019obra p\u00fablica que es venia aportant al llibre editat pel Col\u00b7legi d\u2019Arquitectes T\u00e8cnics. Continuen les classes d\u2019angl\u00e8s per a col\u00b7legiats interessats, que continuen en el mandat seg\u00fcent. El deg\u00e0 forma part de la Junta de la Uni\u00f3 Professional de Balears. Es forma la Comissi\u00f3 de deu especialistes per preparar l\u2019exposici\u00f3 de commemoraci\u00f3 dels 150 anys d\u2019Obres P\u00fabliques a les Illes Balears que es reuneix peri\u00f2dicament i ja disposa d\u2019un primer avan\u00e7 a mitjan 1994.<\/p>\n<p>Correspon a aquest mandat una important actuaci\u00f3 com \u00e9s l\u2019adquisici\u00f3 de l\u2019actual seu de la Demarcaci\u00f3 al carrer de Sant Fran\u00e7esc n\u00ba 10, 1\u00ba amb l\u2019auxili econ\u00f2mic de la seu central amb locals diversos que van ser degudament habilitats per a la funci\u00f3 a la qual es destinaven. Es va atorgar l\u2019escriptura en 18 de mar\u00e7 de 1993 i l\u2019import de la compra va ser de 45 milions de pessetes (uns 270.000 \u20ac). Comptava la Demarcaci\u00f3 amb l\u2019estalvi de 32 milions de reserva dels quals es van aplicar 26 i la resta es va finan\u00e7ar amb un pr\u00e9stec hipotecari a quinze anys amb els interessos a c\u00e0rrec del fons a disposici\u00f3 de la Junta de Degans.<\/p>\n<p>La inauguraci\u00f3 de la nova seu t\u00e9 lloc el 17 de juny de 1993 amb assist\u00e8ncia del Governador, Conseller d\u2019Obris P\u00fabliques, President del Consell de Mallorca, Director del MOP, Regidor d\u2019Urbanisme del Ajuntament de Palma, a m\u00e9s del President del Col\u00b7legi.<\/p>\n<p>Expirat en 1996 el termini de quatre anys de mandat de la Junta Rectora s\u00f3n convocades eleccions entre els cent onze electors amb qu\u00e8 Balears comptava en aquell temps, conformement als Estatuts i Reglament de la Demarcaci\u00f3, per a de nou triar, d&#8217;una banda, al Deg\u00e0 i Vicedeg\u00e0, i, per una altra, en llistes obertes, als vocals. Es presenten dues candidatures i la mesa electoral, conforme a les normes, dona compte del resultat en 31 de gener de 1996 amb la seg\u00fcent composici\u00f3 de la Junta:<\/p>\n<p>Deg\u00e0 .-<br \/>Miguel A. Llauger Llull<\/p>\n<p>Vicedeg\u00e0 .-<br \/>Jos\u00e9 A. Fayas Janer<\/p>\n<p>Vocals.-<br \/>Juan R.Cifre D\u00edaz-Oyuelos<br \/>Bartolom\u00e9 Reus Ca\u00f1ellas<br \/>Juan M. P\u00e9rez Ribas<br \/>Mateo Estrany Pieras<br \/>Pedro Dur\u00e1n Vidal<\/p>\n<p>La nova Junta Rectora es constitueix en sessi\u00f3 de 22 de febrer de 1996 amb assist\u00e8ncia dels vocals cessants. En la sessi\u00f3 de 13 de mar\u00e7 de 1997 actua per \u00faltima vegada com a secretari Pere Ventayol March qui \u00e9s substitu\u00eft per Crist\u00f2fol Massanet Gim\u00e9nez en l&#8217;acta de la sessi\u00f3 de 17 d&#8217;abril de 1997. Per ren\u00fancia de Pedro Dur\u00e1n passa a formar part Mar\u00eda del Pilar S\u00e1nchez-Mateos i Rubio de la Junta rectora en 5 de juny de 1997.<\/p>\n<p>Seguidament s&#8217;exposen actuacions significatives realitzades durant aquest mandat. La Demarcaci\u00f3 participa en la trobada de la FEANI (Federaci\u00f3 Europea d&#8217;Associacions Nacionals d&#8217;Enginyers) celebrat del 23 al 27 de setembre de 1996 a l&#8217;Hotel Meli\u00e1 formant part el deg\u00e0 del Comit\u00e8 Organitzador. Van impartir sengles confer\u00e8ncies els col\u00b7legiats Rafael Soler i Jos\u00e9 Antonio Fayas. A proposta de la Demarcaci\u00f3 de Balears t\u00e9 lloc en 1997 l&#8217;agermanament entre les Demarcacions de Catalunya i Balears. Entre el 5 i el 9 de maig de 1997 es va realitzar un primer viatge a Mallorca organitzat per la Comissi\u00f3 de Jubilats que va ser degudament at\u00e8s per la Demarcaci\u00f3. Es comunica al Govern Balear l&#8217;opini\u00f3 col\u00b7legial sobre l&#8217;avantprojecte de la Llei auton\u00f2mica sobre Col\u00b7legis Professionals.<\/p>\n<p>Actuaci\u00f3 destacada d&#8217;aquest mandat va ser l&#8217;exposici\u00f3- despr\u00e9s de llarga preparaci\u00f3 per una comissi\u00f3 formada en el si de la Demarcaci\u00f3 i constitu\u00efda principalment, a m\u00e9s de per altres especialistes, per col\u00b7legiats idonis en ra\u00f3 de la seva especialitat titulada \u201c150 anys d\u2019Obris P\u00fabliques als Illes Balears\u201d a la casa de cultura de Sa Nostra del carrer de la Concepci\u00f3. Va tenir lloc entre el 14 de novembre de 1996 i l&#8217;11 de gener de 1997 i la seva motivaci\u00f3 va ser la celebraci\u00f3 del sesquicentenario de l&#8217;especifico establiment dels serveis d&#8217;Obres P\u00fabliques amb l&#8217;arribada del primer enginyer Antonio L\u00f3pez i Montalvo en 1846. Tant per a l&#8217;exposici\u00f3, com per a l&#8217;edici\u00f3 d&#8217;un llibre biling\u00fce del mateix t\u00edtol commemoratiu del mateix esdeveniment, es va comptar amb el patrocini de l&#8217;Obra Social i Cultural de Sa Nostra aix\u00ed com amb la col\u00b7laboraci\u00f3 dels membres de la Comissi\u00f3 avantdita i d&#8217;altres particulars, am\u00e9n de diversos organismes o entitats locals i empresaris. Va ser inaugurada pel President del Col\u00b7legi Jos\u00e9 Antonio Torroja i pel Director General de Sa Nostra Pere Batle i per<br \/>el seu Director de l&#8217;Obra Social Miguel Alenyar, assistint el Director General d\u2019Obris P\u00fabliques del Govrern Balear Gabriel Le Senne Blanes, i el Regidor de l&#8217;Ajuntament de Palma Jos\u00e9 Maria Rodriguez am\u00e9n d&#8217;altres autoritats. Va tenir \u00e0mplia repercussi\u00f3 en els mitjans i va mer\u00e8ixer l&#8217;atenci\u00f3 d&#8217;uns dotze mil visitants aix\u00ed com de vint-i-nou grups escolars amb uns vuit-cents alumnes. El 15 de novembre l&#8217;Exposici\u00f3 \u00e9s visitada conjuntament per la Junta de Govern del Col\u00b7legi i per la de Degans dins d&#8217;una s\u00e8rie d&#8217;actes organitzats per la Demarcaci\u00f3 amb motiu d&#8217;aquesta sessi\u00f3 a Mallorca. L&#8217;Exposici\u00f3 es va reproduir a Eivissa el 22 de gener i a Ma\u00f3 el 3 d&#8217;abril seg\u00fcents.<\/p>\n<p>A petici\u00f3 verbal d&#8217;alguns particulars en 13 de mar\u00e7 de 1997 s&#8217;acorda la impartici\u00f3 a l&#8217;aula de la seu d&#8217;un curset amb cinc classes, de dilluns a divendres a \u00faltima hora, autofinan\u00e7at, de Gnom\u00f2nica pel col\u00b7legiat Rafael Soler i l&#8217;arquitecte t\u00e8cnic Germ\u00e1n Soler, que s&#8217;inicia sense poder donar satisfacci\u00f3 a tots els interessats per la qual cosa en 18 de setembre s&#8217;acorda repetir-ho.<\/p>\n<p>Esgotat en 2000 el termini de quatre anys de mandat de la Junta Rectora s\u00f3n convocades eleccions entre els cent cinquanta-quatre electors amb qu\u00e8 Balears comptava en aquell temps, conformement als Estatuts i Reglament de la Demarcaci\u00f3, per a de nou triar, d&#8217;una banda, al Deg\u00e0 i Vicedeg\u00e0, i, per una altra, en llistes obertes, als vocals, es presenta una sola candidatura i la mesa electoral conforme a les normes dona compte del resultat en 31de gener de 2000 amb la seg\u00fcent composici\u00f3 de la Junta:<\/p>\n<p>Deg\u00e0 .-<br \/>Jos\u00e9 A. Fayas Janer<\/p>\n<p>Vicedeg\u00e0 .-<br \/>Juan R.Cifre D\u00edaz-Oyuelos<\/p>\n<p>Vocals.-<br \/>Ricardo Collado S\u00e1ez<br \/>Carlos Garau Fullana<br \/>Nieves Mart\u00ednez Cuesta<br \/>Juan Moll Serra<br \/>Juan Carlos Plaza Plaza<\/p>\n<p>La nova Junta es constitueix en sessi\u00f3 de 10 de febrer de 2000 amb assist\u00e8ncia tant del deg\u00e0 com dels vocals de la Junta sortint. En la seg\u00fcent sessi\u00f3 de 26 de mar\u00e7 interv\u00e9 per \u00faltima vegada el secretari Crist\u00f2fol Massanet Gim\u00e9nez i en la celebrada el 18 d&#8217;abril ja actua com a secret\u00e0ria Pilar Sanchez Mateos i Rubio. Despr\u00e9s de la pertinent elecci\u00f3 en 28 de febrer de 2002 la vocal Nieves Mart\u00ednez Cuesta \u00e9s substitu\u00efda per Josa Arola Serra.<\/p>\n<p>n el per\u00edode d&#8217;aquest mandat s\u00f3n ressenyables la constituci\u00f3 del \u201cGrup de Opin\u00f3n\u201d, de adhesion volunt\u00e0ria, per a discutir temes d&#8217;inter\u00e8s professional i donar a con\u00e8ixer l&#8217;opini\u00f3 del Grup als mitjans de comunicaci\u00f3; el protocol- amb els arquitectes i enginyers industrials- de col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Consell de Mallorca i la FELIB (Federaci\u00f3 d\u2019Entitats Locals dels Illes Balears) en relaci\u00f3 amb els sistemes d&#8217;evacuaci\u00f3 d&#8217;aig\u00fces residuals; la formaci\u00f3 d&#8217;unes bases per a instituir el \u201cPremi Illes Balears d\u2019Enginyeria Civil\u201di la formulaci\u00f3 d&#8217;una consulta col\u00b7legial an\u00f2nima amb motiu de l&#8217;atac d&#8217;una certa premsa a les al\u00b7legacions presentades per la Demarcaci\u00f3 a la controvertida modificaci\u00f3 puntual n\u00fam. 2 del Pla Sectorial de Carreteres, per si la Junta hagu\u00e9s de dimitir, al que van estar d&#8217;acord els menys, ratificant els m\u00e9s l&#8217;al\u00b7legaci\u00f3. El \u201cPremi Illes Balears d\u2019Enginyeria Civil\u201d s&#8217;adjudica al recentment constru\u00eft Dic de Botafoc en el Port d&#8217;Eivissa i, despr\u00e9s de la seva exposici\u00f3 en el Centre Cultural de Sa Nostra del carrer de la Concepci\u00f3, es lliura el 24 de novembre de 2004 en la sala d&#8217;actes de la Fundaci\u00f3 \u201cLa Caixa\u201d (Gran Hotel) amb assist\u00e8ncia del President del Col\u00b7legi Edelmiro R\u00faa.<\/p>\n<p>Va ser tamb\u00e9 actuaci\u00f3 destacable d&#8217;aquest mandat la col\u00b7laboraci\u00f3 en les \u201cVI Jornades Espanyoles d&#8217;Enginyeria de Costas i Ports, organitzades per un conjunt d&#8217;entitats encap\u00e7alades per IMEDEA (Institut Mediterrani d\u2019Estudis Avan\u00e7ats) que van tenir lloc a la sala de congtesos del Poble Espanyol els dies 17 i 18 de maig de 2001. La Demarcaci\u00f3 va muntar un estand per a divulgar les publicacions del Col\u00b7legi a l&#8217;efecte del qual es va rebre es va rebre el pertinent material de la seu central.<\/p>\n<p>La Demarcaci\u00f3, en ocasi\u00f3 de la programaci\u00f3 de les visites de l&#8217;exposici\u00f3 col\u00b7legial itinerant \u201cCerd\u00e0, Urbs i Territori\u201d, gestiona la realitzaci\u00f3 d&#8217;aquesta exposici\u00f3 a Palma amb el concurs de la Direcci\u00f3 General d\u2019Arquitectura i Habitatge del Govern Balear, al carrer de la Palma. T\u00e9 lloc entre el 28 de febrer i el 27 de mar\u00e7 de 2002.<\/p>\n<div id=\"attachment_593\" class=\"wp-caption alignright\"><figure id=\"attachment_2514\" aria-describedby=\"caption-attachment-2514\" style=\"width: 220px\" class=\"wp-caption alignleft\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-2514 size-medium\" src=\"http:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/JOSE-ANTONIO-FAYAS-JANER-220x300.jpg\" alt=\"\" width=\"220\" height=\"300\" aria-describedby=\"caption-attachment-593\" data-id=\"593\" srcset=\"https:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/JOSE-ANTONIO-FAYAS-JANER-220x300.jpg 220w, https:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/JOSE-ANTONIO-FAYAS-JANER.jpg 224w\" sizes=\"(max-width: 220px) 100vw, 220px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-2514\" class=\"wp-caption-text\">JOS\u00c9 ANTONIO FAYAS JANER, PROMOCI\u00d3 DE 1963 (M), DEG\u00c0 DE LA DEMARCACI\u00d3 DE 2000 A 2006. MEDALLA DE M\u00c8RIT PROFESSIONAL DEL COL\u00b7LEGI.<\/figcaption><\/figure><\/p>\n<p id=\"caption-attachment-593\" class=\"wp-caption-text\">\n<\/div>\n<p>Durant aquest mandat t\u00e9 lloc una nova redacci\u00f3 dels Estatuts del Col\u00b7legi a conseq\u00fc\u00e8ncia de les modificacions legals operades pel Reial decret de 25 de juny de 1999, motivat per la Llei de 14 d&#8217;abril de 1997 sobre mesures liberalitzadores en col\u00b7legis professionals, aix\u00ed com pels Reials decrets Llei de 16 d&#8217;abril de 1999 i 23 de juny de 2000 sobre liberalitzaci\u00f3 i increment de la compet\u00e8ncia. Els nous Estatuts s&#8217;aproven per Reial decret de 10 d&#8217;octubre de 2003 i afecten de ple a l&#8217;elecci\u00f3 de les Juntes Rectores de les Demarcacions puix que en separar en dos anys els per\u00edodes electorals, d&#8217;una banda de la Junta de Govern i Consell General i d&#8217;altra banda de les Juntes Rectores de les Demarcacions, estableixen en una disposici\u00f3 transit\u00f2ria una pr\u00f2rroga de dos anys en les Juntes Rectores existents en 2003.<\/p>\n<p>D&#8217;aquesta manera les eleccions de 2004 no tenen lloc sin\u00f3 que la Junta continua operativa fins a mar\u00e7 de 2006.<\/p>\n<p>Expirat en 2006 el termini prorrogat de mandat de la Junta Rectora s\u00f3n convocades eleccions entre els dos-cents trenta electors amb qu\u00e8 Balears comptava en aquell temps, conformement als Estatuts i Reglament de la Demarcaci\u00f3, per a de nou triar, d&#8217;una banda, al Deg\u00e0 i Vicedeg\u00e0, i, per una altra, en llistes obertes, als vocals, es presenta una sola candidatura i la mesa electoral conforme a les normes dona compte del resultat en 30 de mar\u00e7 de 2006 amb la seg\u00fcent composici\u00f3 de la Junta:.<\/p>\n<p>Deg\u00e0 .-<br \/>Carlos Garau Fullana<\/p>\n<p>Vicedeg\u00e0 .-<br \/>Ricardo Collado S\u00e1ez<\/p>\n<p>Vocals.-<br \/>Manuel Garbayo Maqua<br \/>Mariano Morell Villalonga<br \/>Antonio Ramis Arrom<br \/>Juan Salvador Iriarte<br \/>Francisco Sim\u00f3 Llad\u00f3<\/p>\n<p>La nova Junta es constitueix en 4 d&#8217;abril de 2006, amb assist\u00e8ncia \u2013 com venia ja sent habitual- del deg\u00e0 i vocals sortints reservant per a una altra sessi\u00f3 del dia 26 la constituci\u00f3 de les comissions.<\/p>\n<p>Va ser obligat a aquest mandat de la Junta Rectora la redacci\u00f3 d&#8217;un nou Reglament de la Demarcaci\u00f3 adaptat als nous Estatuts del qual cal ressenyar la seva simplificaci\u00f3 i la supressi\u00f3 de l&#8217;Assemblea General preceptiva en el mandat. Aquest Reglament, proposat per la Junta en 26 de setembre de 2006, s&#8217;aprova en la sessi\u00f3 del Consell General del Col\u00b7legi celebrada en 24 d&#8217;abril de 2007.<\/p>\n<p>Una novetat ideada per aquesta Junta va ser la creaci\u00f3 del Butllet\u00ed Informatiu de la Demarcaci\u00f3 SENDA, de car\u00e0cter aperi\u00f2dic, les caracter\u00edstiques del qual, responsable i contingut del primer n\u00famero es decideixen en la sessi\u00f3 de 26 de setembre de 2006. Entre febrer i juliol d&#8217;enguany es van realitzar reformes en diverses sales de la seu amb millora d&#8217;instal\u00b7lacions.<\/p>\n<p>Accions d&#8217;aquesta Junta destacables s\u00f3n: l&#8217;informe en 2006 sobre el nou hospital universitari amb l&#8217;avaluaci\u00f3 d&#8217;ofertes, sol\u00b7licitat per IB-*SALUT; l&#8217;enc\u00e0rrec a Miguel \u00c1ngel Llauger en 2007 d&#8217;un llibre sobre enginyers capdavanters de Balears (del qual, en tenir lloc el trist \u00f2bit de Miguel \u00c1ngel, amb un 80% redactat, es va passar l&#8217;enc\u00e0rrec de la seva terminaci\u00f3 a Miguel Payeras); s&#8217;acorda en 2008 un comunicat de premsa sobre el metre; en 2008 i 2009 es participa amb ARCA en l&#8217;organitzaci\u00f3 d&#8217;una segona trobada internacional, autofinan\u00e7at, sobre Gnom\u00f2nica celebrat al maig de 2009; es convoca en 28 de gener de 2009 el \u201cPremi Illes Balears d\u2019Enginyeria Civil\u201d (amb refer\u00e8ncia a les obres del quadrienni); es preparen en 2009 al\u00b7legacions al Pla Sectorial de Carreteres i al Projecte de Llei d&#8217;Ordenaci\u00f3 del Territori; al juny de 2009 s&#8217;at\u00e9n els jubilats d&#8217;un viatge organitzat per la seu central amb una visita guiada a la catedral i un esmorzar en Canyamel; amb motiu del seu \u00f2bit es promouen distincions a Miguel \u00c1ngel Llauger, que donen lloc a la dedicaci\u00f3 per l&#8217;Ajuntament d&#8217;un carrer en el Jonquet, al decubrimiento de la placa del qual concorre el Deg\u00e0 en 12 de desembre de 2010. Despr\u00e9s del pertinent dict\u00e1men pel jurat el \u201cPremi Illes Balears d\u2019Enginyeria Civil\u201ds&#8217;acorda en 9 de febrer de 2010 a les obres \u201cAprofitament dels recursos hidr\u00e0ulics de la Serra de Tramuntana\u201d (Sa Costanera) tenint lloc el lliurament del premi en la Cambra de Comer\u00e7 el seg\u00fcent dia 26.<\/p>\n<p>Actuaci\u00f3 aix\u00ed mateix ressenyable a la fi de 2009 va ser l&#8217;acord amb la Rectora de la Universitat de les Illes Balears i amb la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear \u2013 qui va finan\u00e7ar les obres amb c\u00e0rrec a la partida de l&#8217;1% cultural- de construir al Campus de la Universitat, aportant la Demarcaci\u00f3 el projecte, un nou quadrant bifilar de deu metres de di\u00e0metre en peces de cer\u00e0mica i de doble caten\u00e0ria el qual, ja a mitjan 2010, va poder veure&#8217;s despr\u00e9s de l&#8217;Edifici Beatriu de Pin\u00f3s i en el qual consta el nom i emblema del Col\u00b7legi al costat del de la Conselleria que el va patrocinar i al de la Universitat.<\/p>\n<p>Esgotat en 2010 el termini de quatre anys de mandat de la Junta Rectora s\u00f3n convocades eleccions entre els dos-cents cinquanta-cinc electors amb qu\u00e8 Balears comptava en aquell temps, conformement als Estatuts i Reglament de la Demarcaci\u00f3, per a de nou triar, d&#8217;una banda, al Deg\u00e0 i Vicedeg\u00e0, i, per una altra, en llistes obertes, als vocals. Es presenten tres candidatures i la mesa electoral, conforme a les normes, dona compte del resultat en 17 de mar\u00e7 de 2010 amb la seg\u00fcent composici\u00f3 de l&#8217;actual Junta:<\/p>\n<p>Deg\u00e0:.-<br \/>Carlos Garau Fullana<\/p>\n<p>Vicedeg\u00e0 .-<br \/>Mariano Morell Villalonga<\/p>\n<p>Vocals.-<br \/>Victor Darder Gallardo<br \/>Laura D\u00edez Balbas<br \/>Francisca Gonz\u00e1lez Riera<br \/>Juan Salvador Iriarte<br \/>Antonio Ramis Arrom<\/p>\n<div id=\"attachment_595\" class=\"wp-caption alignleft\"><figure id=\"attachment_2510\" aria-describedby=\"caption-attachment-2510\" style=\"width: 208px\" class=\"wp-caption alignleft\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-2510 size-medium\" src=\"http:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/CARLOS-GARAU-FULLANA-208x300.jpg\" alt=\"\" width=\"208\" height=\"300\" aria-describedby=\"caption-attachment-595\" data-id=\"595\" srcset=\"https:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/CARLOS-GARAU-FULLANA-208x300.jpg 208w, https:\/\/caminsbalears.org\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/CARLOS-GARAU-FULLANA.jpg 259w\" sizes=\"(max-width: 208px) 100vw, 208px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-2510\" class=\"wp-caption-text\">CARLOS GARAU FULLANA, PROMOCI\u00d3 DE 1991(B) DEG\u00c0 DE LA DEMARCACI\u00d3 EN 2006, REELEGIT EN 2010<\/figcaption><\/figure><\/p>\n<p id=\"caption-attachment-595\" class=\"wp-caption-text\">\n<\/div>\n<p>La nova Junta es constitueix en 24 de mar\u00e7 de 2010 i s&#8217;aborden ja temes d&#8217;organitzaci\u00f3 i de despatx ordinari.<\/p>\n<p>En ple per\u00edode del mandat en el dia d&#8217;avui i en \u00e8poca d&#8217;aguda crisi, tant econ\u00f2mica com legislativa, la nova Junta t\u00e9 limitades les seves possibilitats d&#8217;actuaci\u00f3; s&#8217;exposen les m\u00e9s significatives esdevingudes fins avui: en 2010 s&#8217;aborden els problemes per a continuar amb l&#8217;aportaci\u00f3 dels preus de les unitats d&#8217;obra en les obres p\u00fabliques, i, quant a actuacions de l&#8217;Administraci\u00f3 , es tracta del Pla de Reconversi\u00f3 integral de la Platja de Palma, dela modificaci\u00f3 del Pla Territorial Insular de Mallorca; del Pla de Carreteres de Menorca i del pont d&#8217;acc\u00e9s al Molinar de Palma; al maig de 2010 es produeix una nota de premsa sobre el mur que va causar l&#8217;accident del tren; al novembre de 2010 s&#8217;enlla\u00e7a la p\u00e0gina WEB a la general i a principis del present any 2011 s&#8217;organitza un torneig de p\u00e0del i un curs de tast de vins. El tradicional esmorzar de Santo Domingo de la Calzada ha continuat sent organitzat per la Demarcaci\u00f3, celebrant-se reunint gran nombre de col\u00b7legiats , encara quan la crisi no ha perm\u00e8s l&#8217;acostumat patrocini pel Col\u00b7legi.<\/p>\n<p><b><strong>JUNTA RECTORA<\/strong> CICCP 2014-2018<\/b><\/p>\n<p>Despr\u00e9s dels eleccions celebrades a l\u2019abril de 2014, la Junta Rectora de la Demarcaci\u00f3 dels Illes Balears, va estar formada pels companys seg\u00fcents:<\/p>\n<p><strong>\u2022Juan Antonio Esteban Rodr\u00edguez, col. n\u00ba 8.863. Deg\u00e0<\/strong><\/p>\n<p>\u2022Francisca Gonz\u00e1lez Rivera, col. n\u00ba 19.611 Vicedegana<\/p>\n<p>\u2022Antonio de Pablo Escol\u00e0, col. n\u00ba 20.317. Vocal<br \/>\u2022Antonio Ginard L\u00f3pez, col. n\u00ba 17.124. Vocal<br \/>\u2022Luis Matar\u00edn Ayala, col. n\u00ba 11.961. Vocal<br \/>\u2022Antonio Luengo Linares, col. n\u00ba 8.488. Vocal<br \/>\u2022M\u00f3nica Pozuelo Dom\u00ednguez, col. n\u00ba 14.934. Vocal<\/p>\n<p><b><strong>JUNTA RECTORA<\/strong> CICCP 2018-2022<\/b><\/p>\n<p>Despr\u00e9s dels eleccions celebrades a l\u2019abril de 2018, la Junta Rectora de la Demarcaci\u00f3 dels Illes Balears, va estar formada pels companys seg\u00fcents:<\/p>\n<p><strong>\u2022Juan Antonio Esteban Rodr\u00edguez, col. n\u00ba 8.863. Deg\u00e0<\/strong><\/p>\n<p>\u2022Antonio Luengo Linares, col. n\u00ba 8.488. Vicedeg\u00e0<\/p>\n<p>\u2022Antonio de Pablo Escol\u00e0, col. n\u00ba 20.317. Vocal<br \/>\u2022Antonio Ginard L\u00f3pez, col. n\u00ba 17.124. Vocal<br \/>\u2022Luis Matar\u00edn Ayala, col. n\u00ba 11.961. Vocal<br \/>\u2022Juan Salvador Iriarte, col. n\u00ba 13.751. Vocal<br \/>\u2022Sara Lobato Rubio, col. n\u00ba 32.270. Vocal<\/p>\n<hr>\n<p>Fonts d&#8217;informaci\u00f3.-<br \/>Documentaci\u00f3 v\u00e0ria de l&#8217;arxiu de la Demarcaci\u00f3.<br \/>Actes del Consell d&#8217;Administraci\u00f3 del Col\u00b7legi.<br \/>Actas de la Delegaci\u00f3 Regional de Barcelona.<br \/>Actas de la Delegaci\u00f3 Provincial de Balears.<br \/>Actas de la Demarcaci\u00f3 de Balears.<br \/>Mem\u00f2ries de la Demarcaci\u00f3 de Balears.<br \/>Diverses retallades de premsa di\u00e0ria.<br \/>Fullet (groc) del Col\u00b7legi \u201cDecret de Constituci\u00f3. Estatuts Generals i Reglament de R\u00e8gim Interior\u201d 1970.<br \/>Butllet\u00ed d&#8217;Informaci\u00f3 del Col\u00b7legi d&#8217;octubre de 1973<br \/>Fullet (blanc) del Col\u00b7legi \u201cText ref\u00f3s dels Eatatutos del Col\u00b7legi\u201d. Desembre de 1987.<br \/>Fullet (groc) del Col\u00b7legi \u201cEstatuts del Col\u00b7legi d&#8217;Enginyers de Camins, Canals i Ports. Text ref\u00f3s dels Reials decrets 2486\/1979 de 21 de setembre i 1111\/1999 de 25 de juny\u201d. Sense data.<br \/>N\u00famero extraordinari de la Revista d&#8217;Obres P\u00fabliques de 1899.<br \/>BOE n\u00ba 187 de 6 de julio de 1953.<br \/>BOE n\u00ba 259 de 29 de octubre de 1979.<br \/>BOE n\u00ba 162 de 8 de julio de 1999.<br \/>BOE n\u00ba 263 de 22 de octubre de 2003.<br \/>Enginyers de Camins del segle XIX. Fernando S\u00e1enz Ridruejo. N\u00ba 32 de CCHI.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-3cc9e463 elementor-invisible elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"3cc9e463\" data-element_type=\"widget\" data-settings=\"{&quot;_animation&quot;:&quot;fadeInUp&quot;,&quot;_animation_delay&quot;:&quot;40&quot;}\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Demarcacions<\/div>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-2b4790a1 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"2b4790a1\" data-element_type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>1. L\u2019\u00e0mbit i la denominaci\u00f3 de les demarcacions coincideix amb el de cadascuna de les comunitats aut\u00f2nomes espanyoles.<br \/>2. Les ciutats de Ceuta i Melilla estan representades a la Junta Rectora de la Demarcaci\u00f3 d\u2019Andalusia.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-73406dd1 elementor-invisible elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"73406dd1\" data-element_type=\"widget\" data-settings=\"{&quot;_animation&quot;:&quot;fadeInUp&quot;,&quot;_animation_delay&quot;:&quot;40&quot;}\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Adscripci\u00f3 a les demarcacions.<\/div>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-2218c99a elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"2218c99a\" data-element_type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>1. Els col\u00b7legiats queden adscrits a la demarcaci\u00f3 de la seva resid\u00e8ncia habitual, excepte petici\u00f3 expressa i raonada en contra a la Secretaria General del Col\u00b7legi.<br \/>2. Els col\u00b7legiats residents a l\u2019estranger estaran adscrits a la demarcaci\u00f3 que sol\u00b7licitin a la Secretaria General del Col\u00b7legi.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>HIST\u00d2RIA DE LA DEMARCACI\u00d3 HIST\u00d2RIA DEL COL\u00b7LEGI JUNTA RECTORA REGLAMENT DE LA DEMARCACI\u00d3 ESTATUTS Enginyers Balears al segle XIX. HIST\u00d2RIA DE LA DEMARCACI\u00d3 El nostre company Rafael Soler, que ha viscut de prop la g\u00e8nesi de la nostra demarcaci\u00f3, ha tingut l\u2019amabilitat d\u2019escriure-la perqu\u00e8 quedi const\u00e0ncia. Des d\u2019aqu\u00ed volem agrair el seu treball en nom [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"elementor_header_footer","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-3357","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3357","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3357"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3357\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4046,"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3357\/revisions\/4046"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/caminsbalears.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3357"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}