Palma, 27 de març de 2019.- La Demarcació de Balears del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports va iniciar ahir les negociacions davant les eleccions generals, europees, autonòmiques, insulars, i municipals obtenint compromisos per part de Podem Balears per a negociar majors inversions, especialment en la xarxa ferroviària i hidràulica.
En una reunió presidida pel vicedegà de la Demarcació, Antonio Luengo, i a la qual varen assistir altres membres del col·legi, entre ells el vocal Antonio Ginard i el secretari Alejandro Asensi, el candidat de Podemos al Govern, Juan Pedro Yllanes, va assegurar que “el Conveni Ferroviari ha de ser correcte i justament dotat de manera econòmica”. El candidat número per Balears ha explicat que “aquesta ha de ser una de les mesures a destacar en la pròxima legislatura, ja que ajudaria a fomentar l’ús del transport públic si es té un millor servei”.
Per part seva, Iván Sevillano, conseller i número 4 a la llista de Podem al Consell de Mallorca, va afirmar que ” la xarxa de proveïment d’Aigua ha de ser renovada”. “Des de Podem hem fet la proposta que l’aigua ha de ser pública i potable a Mallorca i Balears i ens hem de centrar especialment en què arribi a tots els nucleos de Balears, així com també evitar les pèrdues o fugides actuals”, va afirmar.
Finalment, Rodrigo Romero, regidor d’Infraestructures i Accessibilidad i candidat número 3 a Cort, ha explicat que “s’ha d’implementar un nou Model de Mobilitat en Balears els Illes amb un menor ús del vehicle privat”.
El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, com a Corporació de Dret Públic encarregada de la interlocució entre els professionals de l’enginyeria de Camins, Canals i Ports i els poders i Administracions Públiques, s’ha dirigit als partits polítics amb activitat en el conjunt d’Illes Balears que segons el Centre de Recerques Sociològiques (CIS), adscrit al Ministeri de Presidència del Govern d’Espanya, obtindran representació en les pròximes cites electorals. Mitjançant aquest procés, la Demarcació vol posar en valor la professió, que des del segle XIX a través d’enginyers de camins, canals i ports com Emili Pou Bonet, Eusebi Estada Sureda, Pere Garau Canyelles, i Antonio Parietti i Coll, i diversos centenars més, han fet possible, al costat de l’esforç públic i privat, la transformació d’Illes Balears en una destinació turística que disposa d’infraestructures de primer nivell.
El format triat és compartir les qüestions d’interès i convidar als partits polítics a abordar els temes d’interès per al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
Entre els temes, es troben la prioritat que tindran les inversions en els pressupostos respecte a la despesa social i al pagament de deute; el percentatge del pressupost que es compromet almenys a destinar-lo a inversió; els mecanismes per a finançar noves inversions; els tipus d’inversions en infraestructures que considera prioritàries; les solucions per a la dependència energètica; les solucions per a la gestió de residus una vegada gairebé aconseguida la capacitat màxima d’incineració; la limitació de trànsit de vehicles a Formentera i altres localitats; les prioritats en matèria portuària; els models per al Port de Palma, i el de Sant Antoni; la possibilitat que els ports d’Alcúdia i Portocristo s’adeqüin al trànsit de creuers i passatgers de línies regulars; les fórmules per a reduir la pèrdua d’aigua de la xarxa, en molts municipis major al 40%; les prioritats en el transport ferroviari; el posicionament sobre unir Palma amb Aeroport i Llucmajor; el posicionament sobre la línia a Son Espases; l’increment d’altures en edificis per a augmentar l’oferta d’habitatge i fer-la més accessible a la classe mitjana; la implantació de les noves tecnologies en les infraestructures viàries; la implantació de radars en els llits fluvials; les actuacions per a solucionar l’abocament d’aigües residuals a la mar i evitar el perjudici al principal sector econòmic de Balears; la possibilitat de traspàs de competències de Recursos Hídrics als “Consells” insulars, i les propostes per a un nou Pla Director de Carreteres.
Altres temes que també s’han traslladat són la necessitat de més Enginyers de Camins, Canals i Ports en llocs de direcció de l’Administració, ja que es troba al servei públic en tots els nivells de jerarquia administrativa allí on hi ha territori i infraestructures per al desenvolupament de la població; la necessitat de destinar més recursos tècnics de l’administració a l’ordenació-gestió-execució de la part pública del sòl; l’encaix dels Enginyers de Camins, Canals i Ports en el desenvolupament de les ciutats intel·ligents, la mobilitat sostenible, l’habitatge, l’ordenació de la indústria turística i la seva intervenció sobre el territori, modernització dels equipaments i infraestructures públiques a la recerca de l’eficiència, digitalització de l’administració (Metodologia BIM Da 15 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014) i els seus processos constructius; la previsió d’inversió en ordenació, gestió, i execució; la previsió d’un increment d’Enginyers de Camins, Canals i Ports en l’elaboració de Lleis, Reglaments, Plans, etc., seria necessari comptar amb més ICCP en l’elaboració de les normes, doncs, per exemple, és possible que el PGOU d’Eivissa no s’aprovi a causa d’una deficient justificació sobre la suficiència de recursos hídrics de l’illa; la conscienciació sobre la millora que comportaria tenir en compte la versatilitat dels ECCP en diferents llocs de l’administració; la previsió de l’augment de la dotació tècnica des del Govern, fins als Ajuntaments, i la possibilitat de finançar un estudi de la Universitat Politècnica de València (valorat en 140.000 euros, amb possibilitat de finançament d’un 20% per part del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports) per a implantar mesures que evitin o minimitzin la possibilitat de noves catàstrofes en els nuclis de població pròxims a llits.
