Palma, 29 de març de 2019.- La Demarcació de Balears del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports va prosseguir ahir capvepre les negociacions davant les eleccions generals, europees, autonòmiques, insulars, i municipals traslladant a Propostes per els Illes (PI) els temes que més preocupen el col·lectiu. Les pròximes reunions seran en el 4 d’abril amb Miquel Ensenyat i Antoni Noguera, candidats al Parlament i al Ajuntament de Palma (Més) i amb Gabriel Company i Mateu Isern (PP).
En una reunió presidida pel vicedegà de la Demarcació, Antonio Luengo, i a la qual van assistir altres membres del col·legi, entre ells els vocals Antonio Ginard, Luis Matarín, i Sara Lobato, a més del secretari Alejandro Asensi, els candidats de Proposta per els Illes al Parlament, Jaume Font i a l’Ajuntament de Palma, Josep Melià, van anar responent els temes exposats pel Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Balears. El PI es va mostrar sensible amb la necessitat que els Enginyers de Camins, Canals i Ports tinguin major rellevància en la presa de decisions de les Administracions a l’hora de planificar inversions i en l’urbanisme, i va posar en valor els ECCP del segle XIX, com Eusebi Estada, i a destacats enginyers que a la fi del segle XX i principis del segle XXI han participat en el desenvolupament de Balears. Pel que fa a les qüestions abordades, el PI ha declinat emetre una nota de premsa però ha avançat que “informarem el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports quines propostes seran incloses en el nostre programa”.
Entre els temes estudiats, es troben la prioritat que tindran les inversions en els pressupostos respecte a la despesa social i al pagament de deute; el percentatge del pressupost que es compromet almenys a destinar-lo a inversió; els mecanismes per a finançar noves inversions; els tipus d’inversions en infraestructures que considera prioritàries; les solucions per a la dependència energètica; les solucions per a la gestió de residus una vegada gairebé aconseguida la capacitat màxima d’incineració; la limitació de trànsit de vehicles a Formentera i altres localitats; les prioritats en matèria portuària; els models per al Port de Palma, i el de Sant Antoni; la possibilitat que els ports d’Alcúdia i Portocristo s’adeqüin al trànsit de creuers i passatgers de línies regulars; les fórmules per a reduir la pèrdua d’aigua de la xarxa, en molts municipis major al 40%; les prioritats en el transport ferroviari; el posicionament sobre unir Palma amb Aeroport i Llucmajor; el posicionament sobre la línia a Son Espases; l’increment d’altures en edificis per a augmentar l’oferta d’habitatge i fer-la més accessible a la classe mitjana; la implantació de les noves tecnologies en les infraestructures viàries; la implantació de radars en els llits fluvials; les actuacions per a solucionar l’abocament d’aigües residuals a la mar i evitar el perjudici al principal sector econòmic de Balears; la possibilitat de traspàs de competències de Recursos Hídrics als “Consells” insulars, i les propostes per a un nou Pla Director de Carreteres.
Altres temes que també s’han traslladat són la necessitat de més Enginyers de Camins, Canals i Ports en llocs de direcció de l’Administració, ja que es troba al servei públic en tots els nivells de jerarquia administrativa allí on hi ha territori i infraestructures per al desenvolupament de la població; la necessitat de destinar més recursos tècnics de l’administració a l’ordenació-gestió-execució de la part pública del sòl; l’encaix dels Enginyers de Camins, Canals i Ports en el desenvolupament de les ciutats intel·ligents, la mobilitat sostenible, l’habitatge, l’ordenació de la indústria turística i la seva intervenció sobre el territori, modernització dels equipaments i infraestructures públiques a la recerca de l’eficiència, digitalització de l’administració (Metodologia BIM Da 15 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014) i els seus processos constructius; la previsió d’inversió en ordenació, gestió, i execució; la previsió d’un increment d’Enginyers de Camins, Canals i Ports en l’elaboració de Lleis, Reglaments, Plans, etc., seria necessari comptar amb més ECCP en l’elaboració de les normes, doncs, per exemple, és possible que el PGOU d’Eivissa no s’aprovi a causa d’una deficient justificació sobre la suficiència de recursos hídrics de l’illa; la conscienciació sobre la millora que comportaria tenir en compte la versatilitat dels ECCP en diferents llocs de l’administració; la previsió de l’augment de la dotació tècnica des del Govern, fins als Ajuntaments, i la possibilitat de finançar un estudi de la Universitat Politècnica de València (valorat en 140.000 euros, amb possibilitat de finançament d’un 20% per part del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports) per a implantar mesures que evitin o minimitzin la possibilitat de noves catàstrofes en els nuclis de població pròxims a llits.
El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, com a Corporació de Dret Públic encarregada de la interlocució entre els professionals de l’enginyeria de Camins, Canals i Ports i els poders i Administracions Públiques, s’ha dirigit als partits polítics amb activitat en el conjunt d’Illes Balears que segons el Centre de Recerques Sociològiques (CIS), adscrit al Ministeri de Presidència del Govern d’Espanya, obtindran representació en les pròximes cites electorals. Mitjançant aquest procés, la Demarcació vol posar en valor la professió, que des del segle XIX a través d’enginyers de camins, canals i ports com Emili Pou Bonet, Eusebi Estada Sureda, Pere Garau Canyelles, i Antonio Parietti i Coll, i diversos centenars més, han fet possible, al costat de l’esforç públic i privat, la transformació d’Illes Balears en una destinació turística que disposa d’infraestructures de primer nivell.
